From the daily archives: "dissabte, gener 28, 2012"

CESCPot semblar un tòpic, una d’aquelles frases fetes tant habituals en el món de l’esport i en la projecció d’aquest des de la premsa especialitzada, però més que mai la grandesa del futbol ha quedat demostrada en les dues darreres eliminatòries de quarts de final de la copa del rei.
Un equip de segona B, el club deportivo Mirandes, eliminava en el darrer minut del temps de descompte l’Espanyol de Pochettino. Dimecres el Barça, que sortia com a clar favorit després del partit d’anada al Santiago Bernabeu, patia davant d’un Madrid que va superar l’efecte psicològic i de pas l’efecte Mourihno per plantar cara i gairebé emportar-se l’eliminatòria.
Res està escrit. Aquesta és la grandesa del futbol, quan la pilota comença a rodar. Tòpics i frases fetes que avui situem al Divan on el psicoterapeuta i periodista Fabian Ortiz, situa cada setmana el futbol.

GOMERA OKViatger incansable, amant de llocs i gents inclassificables ens descriu paisatges tan diferents dels nostres, el periodista i escriptor Gabi Martinez ens explica petites històries de La Gomera.

bruce 001Als anys 70 Constantino Romero treballava a la Cadena Ser i escrivia al Diario femenino. Tenia una nòvia nordamericana i viatjava sovint a Los Angeles. L’estiu del 1973 les seves vacances van coincidir amb la convenció de la companyia CBS, va fer tots els impossibles per assistir-hi i allà va descobrir “un tio boníssim”.
Era un desconegut Bruce Springsteen amb un disc editat amb 4 cançons. A la tornada a Espanya Tino Romero es va fer un fart de punxar aquelles cançons del vinil Greetings from Asbury… Així cpomençava l’idili del Boss amb Espanya. Una relació que recullen amb tota mena de documents i detalls els periodistes Jordi Biancciotto i Mar Cortès al llibre “Bruce Springsteen en España”, un volum imprescindible per als fans de Springsteen que edita Quarentena edicions.

Rafael_SantandreuAquesta és la pregunta que ens formulem avui referida a un terme que fa referència a un manera de pensar i procedir comuna en la majoria de persones; tot i que el tòpic dóna la volta a aquesta idea i diu que “el sentit comú és el menys comú dels sentits”. Però volem anar més enllà de les definicions normatives i del tòpic.
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui ens acompanya RAFAEL SANTANDREU, psicòleg clínic, autor del llibre El arte de no amargarse la vida. Un llibre interessantíssim que ens ensenya a convertir-nos en éssers forts a nivell emocional partint d’un sentit de la lògica que qüestiona la mala filosofia de vida que ens envaeix.
Rafael Santandreu també ha estat professor de la Universitat Ramon Llull.

El 31 de gener és el dia de l’arbre. Aquesta efemèride és el punt de partida del filòsof Josep Muñoz-Redón per parlar, a través d’una metàfora arbòria de com l’home modern, en la complexitat en la que viu, no acaba de veure entre la complexitat dels arbres i es queda amb els elements particulars, de les que no n’acaba sabent ni les característiques ni el text. Cita les referències filosòfiques al respecte que en fan, per exemple, Francesc Pujols, qui dèia que no es tracta d’enumerar els arbres del bosc un per un sino concebre que cadascun d’ells formen un univers del què se’n poden conèixer les lleis que regeixen aquest bosc i perquè néixen i perquè moren aquests arbres. També anomena el què en pensen en aquest sentit Ramon Llull i el seu arbre de la ciència i Descartes, qui acaba concebent la sabiesa humana en forma d’arbre i fa una mena de sistema orgànic que hi ha un arbre que té la metafísica a les arrels, el tronc és la física i la filosofia i les branques les ocupen les altres ciències, principalment la medicina i la moral. Arbres-6

El jardí japonès es fonamenta en tres elements fonamentals.
D’Orient ens arriba una altra reflexió: si vols ser feliç

 

Auguste Roden va esculpir en bronze el cos d’un home nu que assegut feia descansar el seu cap al revés de la seva ma esquerra. El pensador de Roden, inspirat en la Divina Comèdia representa Dante a les portes del infern. Un esplèndid moment per repensar el viscut, potser sense massa opció d’esmena. Un gest que concreta aquell instant necessari, útil, per anar trobant el sentit al fet de viure. Pensar en la pròpia vida, però abans d’acabar a les portes del infern.
Cada dissabte Josep Muñoz ens convida, a partir de la filosofia, a trobar temps per pensar.

SPANAIR AVIOL’economia marca l’actualitat informativa de la setmana, encapçalada per l’acord al que han arribat la patronal espanyola i els sindicats d’una moderació salarial fins el 2014, un pas important que apropa un possible acord per la reforma laboral.Els agents socials acordaven no apujar els sous per sobre del 0’5% aquest any, el 0’6% l’any vinent i l’1% el 2014. També aquesta setmana el Fons Monetari Internacional donava una molt mala notícia a Espanya en vaticinar que l’estat espanyol haurà d’afrontar dos anys més de dura recessió econòmica.
La Unió europea exigia aquesta setmana que Espanya compleixi amb l’objectiu de dèficit públic, tot i els dubtes del ministre d’hisenda Cristobal Montoro i les incerteses expressades pel responsable d’economia Luís de Guindos.  Però aquest dissabte dediquem el nostre Setmanari a la situació provocada per la fallida d’Spanair, modificant bona part dels continguts habituals.

angels garciaL’Àngels lluita amb altres veïns del seu barri per la protecció d’un edifici històric de la ciutat de Barcelona. Una causa comuna que va sorgir de forma espontània sumant complicitats. Hi ha persones que miren una mica més enllà de la seva realitat immediata, del seu dia a dia, per fer de la defensa dels interessos comuns un motiu de lluita i d’implicació personal.
L’Àngels ens parla d’entrenament vital, d’una mena de cultura adquirida amb el pas dels anys resultat de la valentia i l’honestedat, trets que identifica en bona part en l’educació rebuda.
Es un forma de mirar la vida, llunyana de la indiferència i del individualisme. La resposta, a parer de l’Àngels, d’una societat madura que creix amb més força a partir de la crisi. Una societat que qüestiona i demana respostes. Que exigeix una nova forma de fer dels responsables polítics i econòmics. Un exemple que ens convida a entrenar-nos vitalment per créixer en la valentia i l’honestedat.