From the daily archives: "diumenge, gener 22, 2012"

norbert 154El canvi és permanent, constant, al llarg de la història de la humanitat. Tot i així, hi ha determinades èpoques on la manifestació i percepció d’aquests canvis, resulta molt més evident i notòria. Ara ens ha tocat viure un temps de canvis molt profunds, de transformacions molt importants. Una societat que muda de pell, que abandona una etapa per encetar-ne un altre indefinida encara.
El canvi genera tensions, però ens ha permès evolucionar. En un primer moment la por ens paralitzen. Però la resposta a la pors en ajuda a créixer. D’aquesta manera, les societats evolucionen.
Enmig del desconcert pel nou temps, creix el desànim, l’abandonament, la sensació que rés podem fer, més deixar-nos arrossegar per un corrent inevitable. Però hi ha qui pensa que la suma d’accions individuals pot esdevenir efectiva per generar un gran moviment col·lectiu.
Serem capaços d’aprendre dels errors comesos. En sortirem reforçats, moral i èticament. L’ètica pot definir-se com el costum o l’hàbit que ens atorguem per assolir el bé. Un bé individual que suma per construir el bé comú. Un manual de principis bàsics que ni la política, ni l’economia ha tingut com a referents en els darrers temps. Sobretot en els anys de bonança i consumisme.
Ara toca reinventar-nos, repensar-nos. I en aquest procés, l’ètica és el marc conceptual que ens pot ajudar a viure millor.
Del valor i el sentit de l’ètica en aquest món en canvi, en volem parlar en els propers minuts de conversa amb el catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona i degà de la Facultat de Filosofia, NORBERT BILBENY, que aquest matí de dissabte ens acompanya dins l’espai MANERES DE VIURE I PENSAR.

TERTULIANS OCASIONALS La manca d’educació de la població pel què fa a valors ètics, que es confonen amb els valors econòmics és el tema que encapçala la tertúlia d’avui en la que també es parlarà sobre l’actitut del capità del Costa Concordia abandonant el vaixell a la que va poder són alguns dels temes dels que tractarem a la tertúlia, avui amb Carlos Márquez, assessor financer i dum money, un terme que descriu la planificació del diner a llarg termini. Es dedica a donar xerrades en diferents àmbits fent pedagogia sobre la relació de les persones amb els diners on explica termes com educació financera o intel.ligencia financera. També s’estrena a les tertúlies del Maneres de viure Agustí Comotto, nascut a Buenos Aires i residemt a Catalunya des de l’any 1.999. És il.lustrador de contes infantils. Li agrada explicar històries. Li interessa la història i segueix de prop l’actualitat. El tercer tertiulià és en Fèlix Eroles, qui treballa com a cap d’Innovació i en consultories en l’àmbit de la informàtica i de la Formació d’empreses. Molt actiu en les reivindicacions per la custòdia compartida dels fills.

italia-naufragio-costa-cruceros-suspende-al-capitan-del-crucero-acompanado-en-el-naufragio-por-una-misteriosa-joven$599x0L’actitut del capità del creuer d’abandonar el vaixell és, segons Antoni Puigverd, l’arquetip d’una època, l’actual, en què l’individu es posa per damunt dels altres.
Segons Puigverd, una característica de com la pressió ideològica afavoreix l’interès del jo per damunt de nosaltres es fa evident quan dreta i esquerra coincideixen en la defensa de l’individu.
Són algunes de les reflexions que ens agrada escoltar cada setmana en boca d’Antoni Puigverd, des de La Finestra.

REICHERTLa infantesa i l’adolescència són etapes claus en la construcció d’una persona. La suma de persones en trànsit de l’adolescència a l’edat adulta construeix les societats del futur. En conseqüència, l’art d’educar un infant individualment però també col.lectivament com a membres d’una societat és un gran espai d’oportunitats per construir un món millor, afectiva i emocionalment millor. Aquest treball efectiu i emocional comença al ventre de la mare durant el procés de gestació del nadó. Aleshores es va teixint un vincle efectiu que marcarà les futures relacions en molts àmbits de la vida en l’etapa de la infantesa i l’adolescent . Aquesta és una part bàsica en la nostra construcció com a persones, modelada posteriorment per l’entorn i les experiencies acumulades en el procés de socialització. La nostra insensibilitat o desconeixement de les relacions que establim amb els nostres fills fa que molt sovint es construeixin de manera poc natural i espontània. Aquest és el punt de partida sobre el qual es construeix el pensament de la nostra convidada, que pren com a referència el pensament del psicoanalista Wilheim Reich inspirador del pensament bioenergètic i del psicoanalista Claudio Naranjo. Un pensament que compartim amb Evania Reichert, psicoterapeuta familiar, escriptora i autora del llibre Inocencia, la edad sagrada. Años sensibles en que nacen las virtudes y los vicios humanos (Editorial La Llave).

la clase1El professor Juan Sánchez-Enciso ens fa partíceps del decàleg que ha ideat dels valors a seguir per enfrontar un futur millor en l’àmbit educatiu. Parteix d’una òptica democràtica, dels països del nostre entorn, amb la idea que l’escola ha de tendir a millorar la situació de la societat actual.
1/Una educació per ser més que no pas per tenir. El consumir irresponsablement ens fa còmplices d’un sistema econòmic que destrossa el planeta i que envia a milions d’éssers humans en la pobresa.El jovent necessita pares i mestres preocupats pel creixement interior que no confonguin créixer amb consumir.
2/Una educació per substituir la confrontació violenta per la regulació pacífica dels conflictes a través de la paraula. No serveix qualsevol tipus de paraula. La que val és la paraula neta. Necessitem pares i mestres que creguin en el valor de les paraules que ens porten a la comunicació.
3/ L’educació per decréixer en tot allò que ha crescut irresponsablement: l’educació del més al menys. Necessitem pares, mestres i entorns educatius que aprobfitin els seus recursos i no contribueixin a un planeta-deixalleria.
4/ Una educació per fer societat, fer que l’interés col.lectiu prevalgui sobre l’individual. Necessitem pares, mestres i entorns educatius que treballin plegats, que cooperin per aconseguir fites valuoses per tots.
5/Una educació que ajudi a les persones a desenvolupar-se com a persones humanes. Necessitem pares, mestres i entorns educatius que demostrin en les seves actuacions que es treballa personalment per ser millors persones i per tant, importants pels altres.
6/Una educació que estimuli la passió per conèixer. La identificació entre emoció i intel.lecte sense la qual és problemàtic accedir al coneixement. Per tant, calen pares, mestres i entorns educatius on es respiri la passió pel coneixement, l’actitut oberta i generosa de la persona que vol canviar i no perseverar en el que ja és.

cavall fort 001Pels volts de Nadal de l’any 1961 va aparèixer als quioscos una revista molt esperada. Feia 23 anys que els nens i nenes catalans no tenien cap revista escrita en aquesta llengua, des del mític Patufet. Cavall Fort arribava per quedar-se i veure créixer generacions de nens que han gaudit amb les històries i les vinyetes d’escriptors entossudits a fer bona literatura per la quitxalla. Aquest Nadal Cavall Fort ha fet 50 anys. En parlem amb la seva directora, la Mercè Canela.

fernando-onega_250x310El moment econòmic està condicionant, ara més que mai, les relacions entre Catalunya i Espanya. La necessitat de superar el moment, de trobar els instruments per salvar els comptes, ha desplaçat altre mena de demandes o de discursos de reivindicació nacional.
Sense un finançament solvent, Catalunya mostra més que mai la seva feblesa, la seva dependència, actuant en condició de gestora de uns comptes públics que no responen a les seves veritables necessitats.
Com comentàvem fa un només uns instants amb l’Antoni Puigverd, en el decurs de la setmana que deixem enrere s’ha parlat molt de diners i de la viabilitat econòmica de l’estat de les autonomies.
Afegim una nova Visió de Catalunya des d’Espanya. Avui en conversa amb un periodista de llarga trajectòria en premsa, ràdio i televisió. Un camí professional que s’iniciava en plena transició espanyola, observador privilegiat de la construcció democràtica. Actualment escriu articles d’opinió a La Vanguardia, entre d’altres diaris, a més de formar part de les taules de tertúlia en diversos mitjans audiovisuals.
Parlem amb el periodista gallec, FERNANDO ÓNEGA.

rebecaAquesta és la pregunta que planteja la filòloga Carmen Gallego a la secció del Cineclub prenent com a punt de partida la pel.lícula Rebeca, dirigida per Alfred Hitchcock l’any 1940. És la primera pel.licula que va rodar als Estats Units.
Està basada en la novel.la homònima de l’escriptora britànica Daphne du Maurier. Amb Laurence Olivier i Joan Fontaine.
Maximilian De Winter (Laurence Olivier), és un aristròcata anglès que ha perdut la seva dona Rebeca de Winter en el que sembla un accident nàutic. Maximilian marxa a Montecarlo per sobreposar-se a la pèrdua i allà coneix una jove de la qual s’enamora ràpidament i es casen. De tornada a la mansió conjugal la jove se n’adona que l’ombra de Rebeca plana no només entre el perosnal de la casa sinó també en el pensament del seu marit.

marina rossellAvui descobrirem la música que fa feliç la cantantutora catalana Marina Rossell, qui, en el seu darrer disc, homenatja al seu gran amic George Moustaki i que precisament es diu així “Marina canta Moustaki” i que inclou la adaptació de 12 cançons seves al català, més una escrita per la pròpia Rossell. De fet l’homenatge li fan també els músics que han adaptat les cançons que s’hi inclouen. Així, per exemple, Lluís Llach ha adaptat Ma solitud, Joan oller, El carter, Josep Tero, El metec o Víctor Obiols, Mediterrani al vent, per exemple. La música està molt present en el dia a dia de la Marina Rossell, les escolta en tot tipus de formats, així com també són molt variats els gèneres i estils que li agrada escoltar.També li agrada descobrir-ne de nous. No té una cançó preferida, li va a èpoques.

Anna-CorbÉs la Neus Jordi, la mare de l’Anna Corbella. Una apassionada del mar que ha fet d’aquest hàbitat la seva vida. Navega des dels 4 anys quan els seus pares es van comprar el primer vaixell però el que la va enganxar no van ser aquells viatges familiars sinó la competició. És feliç assumint riscos i decidint a bord quin és el camí més segur per arribar a port. Ara comença a recollir els fruits de la seva tossuderia. Té sponsors que li financien les seves aventures i ha aconseguit ser la primera dona espanyola en fer la mítica Transat 6,50 i fer la volta al món a dos sense escales. Quelcom a l’abast de molt pocs. La Carme Parras ha parlat amb la seva mare.

Delta EbreA peu o en bicicleta Rafael Vallbona explora en nostre territori de nord a sud; d’est a oest; passat i present imaginant un futur incert i cada diumenge ens envia un relat en forma de postal sonora. Rafael Vallbona ens escriu des del Delta de l’Ebre.

feliu_ventura_q
En aquest instant hi ha qui vol que torni a casa aquell xiquet que un dia va ser, hi ha qui té per tu un present per fer els primers passos vers un demà ple de camins, hi ha qui lentament es treu els guants de la metàfora perquè vol escriure a pèl sobre els dies que corre, hi ha qui voldria correr els cims i després volar tota la nit despert, hi ha qui creu que no podran apagar una estrella ni desconectar el sol, hi ha qui es va perdre de nit en els teus ulls plorats com una lluna de safrà a lloms d’una esperança galopant. Històries que ens explica Feliu Ventura, en el seu disc Música i lletra publicat el 2011 per la discogràfica Propaganda pel fet.

Afrique 2004 130hugoL’Hugo és un científic d’origen portuguès en trànsit pel món buscant el seu projecte de recerca. Un recorregut que de Portugal, on va néixer i es va formar, l’ha portat a França, Bèlgica i des de fa uns temps Barcelona, aquesta ciutat mediterrània del sud però amb mentalitat i organització el nord.
En mesos, la seva vida farà un nou salt destinació Brasil, propera parada en la seva construcció professional. Mica en mica, lentament, sumant experiències, sabent que el talent ha d’expressar-se allà on sorgeixen les oportunitats. Una visió arriscada, que demanda deixar pel camí moltes coses per anar afegint-ne de noves mentre la vida avança.
L’Hugo ens deixa una reflexió interessant que convé tenir present; per sortir de la crisi convé mantenir l’aposta pel coneixement. Si no el talent es difumina, s’escapa, es perd per que altres l’aprofitin.