From the daily archives: "dissabte, gener 21, 2012"

MauritanieEsgotem els darrers minuts del MANERES DE VIURE escoltant una postal sonora que ens arriba de llocs remots explorats en la distància curta pel periodista i escriptor XAVIER MORET.
Avui una carretera africana sense ànima.

PepeReincident, descontrolat, sobreactuat i violent, a més de bon jugador en condicions emocionals equilibrades, Pepe va tornar a ser el protagonista en negatiu del darrer derbi entre Madrid i Barça. Entrades dures, falsejar agressions inexistents i la trepitjada de la ma de Messi quan aquest era a terra després de patir una falta, van ser el repertori d’un jugador que una vegada més va perdre els papers.
Avui situem Pepe al Divan des d’on cada setmana mira el futbol FABIAN ORTIZ.

creatividadAvui ens preguntem “Què és la creativitat”. Què vol dir ser creatiu. Ens ho preguntem en un moment en que en uns moments en que cada cop arriba més el missatge de que per sortir-se’n de la situació actual caldrà ser creatius, innovadors, emprenedors…
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb FRANC PONTI, director del centre d’Innovació de l’escola de negocis EADA. Especialitzat en creativitat i innovació, és, o ha estat, consultor de nombroses empreses, com Inditex, Planeta o TV3, entre d’altres. Col·labora habitualment amb el diari EL PUNT AVUI.

 

El filòsof Josep Muñoz-Redón parla de les cartes com a gènere filosòfic, entès com a una literatura pensada per un sol lector i que el té molt en compte, per tant, es parla de la salut i de les preocupacions de qui va adreçat. En el cas de la filosofia, aquestes cartes es poden anar endreçant i arribar a ser una obra filosòfica oberta als lectors tot i que convé no perdre de vista en qui s’havia pensat quan es redactaven. Des de Plató és un gènere profusament practictat, molt obert i que arriba al públic molt bé en general ja que de vegades fins i tot arriba a una confessió íntima.cartes_plato_r163x256

FONDO_JOAQUINBJ_joaquin2_9807Poc abans de finalitzar la carrera d’arquitectura tècnica, al Joaquín l’assaltava el diagnòstic d’una malaltia severa; l’esclerosi múltiple. El futur quedava condicionat i en la voluntat d’anticipar-se allò que havia d’arribar, va demanar al seu metge un retrat, el més aproximat possible, dels anys que havien de venir.
Anticipar-se amb plena consciencia als efectes d’una malaltia, de vegades devastadors, suposa tenir el cap fred per poder refer la vida i l’entorn a les noves circumstàncies. L’anticipació d’en Joaquín va ser fonamental per evitar la dependència. L’objectiu, dissenyar un habitatge prou funcional per poder sobreviure convivint amb els efectes de la malaltia.
Però més enllà d’aquesta resposta pràctica, de l’experiència en va sortir un projecte empresarial que va donar sentit a la seva vida i a la seva vocació d’arquitecte. Rehabilitar i adaptar habitatges per persones que com el Joaquín volen conviure amb una malaltia amb la màxima independència. Anticipar-se no sempre és fàcil.