From the daily archives: "diumenge, gener 15, 2012"

paniker 320A l’Índia, les epidèmies i les malalties han rebut sovint nom de deesses. SHITALA és una de les divinitats més venerades i propiciades del Sud d’Àsia. S’identifica amb la varicel·la, malaltia que durant segles va ser una de les més mortals, coneguda com la malaltia de la primavera. SHITALA era venerada, en contraure la malaltia i en la capacitat per guarir-la. La colonització occidental i els avenços en el camp de la medicina van portar la vacunació contra la varicel·la i l’evidència científica va transformar la veneració a la deessa per adaptar-la a nova realitat, mantenint la tradició però salvant vides.
Avui transitarem per el somni de SHITALA, un viatge al món extraordinari de les religions i l’espiritualitat, al fons del que és sagrat. Vivim temps de canvis i desconcert. La globalitat està transformant moltes realitats conegudes.
En aquest context de modernitat, les religions transiten entre la tradició i l’adaptació a les noves realitats que va sorgint.
La religiositat contemporània no perd força, suma formes noves, canvia en les expressions… creixen nous moviments religiosos, augmenta el pluralisme, es renoven els continguts espirituals esperonats, sobretot, per les dones.
Les religions conforten, donen resposta a dubtes existencials, serveixen de refugi per moltes persones, enmig del desconcert. I ara més que mai es projecten com un fenomen global que penetra en milions de vides quotidianes.
Avui volem parlar de “EL SOMNI DE SHITALA”, un viatge al món de les religions. El llibre que acaba de publicar l’editor i escriptor AGUSTÍ PÁNIKER, professor del Màster d’història de les religions a les universitats de Barcelona i Autònoma.
Un treball que, en forma de relat descriptiu i amb un estil periodístic, actualitza l’essència de les religions, a partir de la convicció que l’esser humà té un clar anhel de transcendència. Del culte a la imatge de Buda, al camí de Santiago.

BERNAL~1El moment econòmic marca de forma rotunda les relacions entre Catalunya i Espanya. El dèficit públic generat per les autonomies de l’estat espanyol està en el punt de mira del govern de Mariano Rajoy i de les institucions econòmiques europees. Catalunya, per la seva banda, reclama el pacte fiscal per garantir una certa solvència econòmica per encarar el futur.
A banda i banda es multipliquen les mesures per combatre el moment actual. Mentre l’atur no para de créixer.
Catalunya ha estat la primera comunitat de l’estat espanyol que ha aplicat dures mesures econòmiques per reduir el dèficit públic. Els catalans han estat els primers en veure com la sanitat, l’educació i els funcionaris públics patien retallades. Els primers en veure com el seu govern no podia arribar, realment, a final de mes. Una dura realitat a la que s’enfronta Catalunya, s’afegeixen ara les mesures aprovades pel nou govern espanyol, a les que Convergència i Unió ha donat el Sí al congrés dels diputats aquesta mateixa setmana.
En aquest context el govern espanyol assegura que sancionarà aquelles autonomies que superen el dèficit.
Tot i que l’economia envaeix tot l’espai polític, de fons, ara més que mai, hi ha un debat polític i social molt profund, sobre el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya.
Avui volem escoltar una veu molt singular i extremament interessant que des del liberalisme més radical projecta reflexions molt solvents sobre el moment econòmic i les relacions entre Catalunya i Espanya.
Afegim la visió de LORENZO BERNALDO DE QUIRÓS, articulista, assessor econòmic i president de la consultora “Freemarket International consulting”. Acaba de publicar un llibre molt interessant, conjuntament amb l’exministre socialista JORDI SEVILLA, “¿ Mercado o Estado ? Dos visiones sobre la crisis. (me temo que vamos a tener poco tiempo)

costa concordiaFins ara, tres morts i 40 desapareguts i més de 70 ferits, balanç del naufragi del Costa Concordia, el creuer de la companyia Costa Creuers, que ahir a la nit
La majoria de persones desaparegudes són membres de la tripulació, molts d’ells de nacionalitat filipina i peruana.
Hores d’ara es deconeixen les causes de l’accident. El capitá de la nau va ser detingut per la polica italiana per declarar i posteriorment va ser empresonat. El que sembla evident és que la nau, de 290 metres d’eslora, 17 pisos d’alçada i 114 mil tones de pes, va fer un canvi brucs de rumb, acostant-se en excès a la costa italiana.
El creuer hauria xocat, sense que el passatge ho notés, contra un illot que va esquinçar la quilla del buc, obrint una via d’aigua, (situació molt similar a la que va patir el Titanic ara tot just fa 100 anys)
Parlem de tot plegat amb Francesc Xavier Martinez de Osés amb una de les passatgeres del Costa Concòrdia, la Maria José Blanco i amb Josep Piqué, responsable de la revista Crucero 10.

marc lobato 350Fa 10 anys que Gila ens va deixar, ja retirat dels escenaris però treballant fins l’últim moment. Es passava el dies escribint, aprenent i rebent classes d’informàtica… un enginy que el va fascinar. Marc Lobato i Juan Carlos Ortega acaben de publicar un llibre de records titolat “MIGUEL GILA. VIDA Y OBRA DE UN GENIO”. L’edita Libros del silencio.

duranEns fan falta explicacions. Relats ben construïts que ens ajudin a pensar i entendre. Saber destriar el gra de la palla. El necessari de l’anecdòtic. La informació de la propaganda La transcendència de lleugeresa. El que és primordial d’allò que resulta prescindible. Ens cal molta i bona informació. I punts de vista, diversos i variats, que ens aportin arguments per construir opinió i acció.
Obrim de bat a bat la finestra per on cada setmana l’Antoni Puigverd observa i comenta un fet destacat de l’actualitat dels darrers dies.
El PP puja impostos i CIU vota les mesures de Rajoy per fer front a la crisi. Aquest és el punt de partida de la reflexió que cada dissabte ens brinda el periodista i escriptor Antoni Puigverd.

La Caterina Crespo, la mare de la Clara Segura. Una de les actrius més sòlides que ha donat el teatre català els últims anys. Treballadora incansable amb una gran capacitat de model.lar els personatges més difícils fins a límits insospitables. La Clara no fa teatre,Electra_clara_segura_0 és teatre. Com totes les grans actrius té un segell molt personal fet a base d’entusiasme i respecte per la professió. Acaba d’endreçar el seu personatge de L’Espera, que ha representat al Teatre Lliure amb Marta Marco i Isabel Rocatti, i ja prepara nous projectes. La Carme Parras ha anat a veure a la seva mare a la casa on va néixer la Clara.

CLARAAvui descobrirem la música que fa feliç l’actriu Clara Segura, a qui recentment veiem a l’espectacle L’espera compartint escenari amb la Marta Marco, en una obra que es va estrenar a Reusi que almaig farà temporada al Teatre Español de Madrid, després de fer uns quinze bolos de gira per Catalunya.
La Clara es defineix com a una persona eclèctica pel què fa a gustos musicals, de fet ella va estudiar piano de petita i, per tant, diu que sempre l’ha acompanyat i l’acompanya en el seu dia a dia. La sol escoltar a l’MP3 quan corre, per exemple oïdora habitual de ràdio, sobretot en cotxe. Concretant…grups que li agraden: Des de Elle Fitzerald, a Wilko, Snow Patrol, Love of Lesbian….però sobretot, quan vol tocar de peus a terra, escolta Tom Waits.

Silencio_de_amor-242902827-largeAquesta és la pregunta que ens planteja la filòloga Carmen Gallego a partir de Silènci d’amor, la comèdia dramàtica de Philippe Claudel protagonitzada per Srtefano Accorsi, Clotilde Courau i Neri Marcorè.
Alessandro és un pare perfeccionista i sobreprotector que viu amb la seva filla adolescent Irina després de quedar-se vidu; i el seu germà Crampone, un anarquista excèntic. Viu entregat a ells dos i ha descuidat la seva vida sentimental. Tot canviarà quan veu que la seva filla viu el seu primer amor adolescent.

silvia diez 360Fa unes setmanes neixia “taller de política“, una iniciativa conjunta, espai de trobada per conèixer, debatre i intercanviar opinions sobre el futur de la democràcia en un nou context de canvi. Antoni Gutiérrez Rubi i Jaume Bellmunt. Un assessor de comunicació i consultor polític i ….. El Taller de política ha obert portes amb debats al voltant dels llibres de Daniel Innerarity i Ramon Folch i té un programa d’activitats destinades a tots aquells que vulguin participar en un procés d’aprenentatge col.lectiu. En parlem amb els seus impulsors, en Jaume Bellmunt i l’Antoni Gutierrez Rubí.

silvia diez 359Es repeteix una i una altra vegada que meditar reporta molts beneficis. Però quins són els efectes de la meditació? Què ens pot aportar meditar regularment en el nostre dia a dia? En què consisteix aquesta pràctica? Els científics asseguren que la meditació contribueix reduir l’ansietat, a combatre trastorns com la depressió i l’insomni. A més de millorar la nostra capacitat d’atenció i de concentració, meditar té efectes positius sobre el sistema immunitari i és recomanable en malalties com la hipertensió. Estudis realitzats en nens i professors mostren que meditar incrementa el rendiment escolar dels nens, millora la seva capacitat d’atenció i disminueix el nivell de frustració dels ensenyants. Però sobretot aturar-se per centrar-se únicament en la respiració permet controlar les emocions, acceptar i incrementar la sensació de benestar. Diu el Dalai Lama meditar és una via per connectar amb l’espiritualitat i de despertar la compassió.
Parlem de la meditació amb Sílvia Díez i amb la psicòloga i terapeuta gestalt Leonor Martorell, que porta més de 20 anys meditant i organitza també trobades de meditació tant per a adults com per a nens petits.

En aquest instant hi ha qui s’adona que la gent així que surt als diaris acostuma a estafar-nos moralment com si res, hi ha qui es pregunta de quina forma es morirà tot demanant que sigui una mort tranquil.la, hi ha qui s’adona que tot torna a començar, hi ha qui veu que s’han acabat els antiherois fa falta mà dura, algú que vetlli per tots , hi ha qui es qüestiona  què triga a revelar-se una foto si al final has d’esperar que passi tan temp390_nicoroigs per donar-ten. Històries que ens explica en Nico Roig, amb el seu darrer disc “Tonada del genoma humà”  publicat el 2011 per la discogràfica Amniòtic Records.