From the daily archives: "diumenge, gener 8, 2012"

rosa psicologa 243Quant de temps pot una persona albergar un odi sense fi ? Quin sentit té una venjança perdurable…?
Molt sovint l’odi és un motor que ens manté vius. Un grup de víctimes del nazisme, jueus però també un gitano valencià, sobreviuen als camps d’extermini nazis i emprenen una creuada per venjar les barbaries que el nazisme va aplicar als jueus però també als gitanos, malalts mentals, homosexuals i d’altres col·lectius que desvirtuaven la puresa de la raça ària.
Santiago Cortés, gitano valencià, militant del partit comunista espanyol, exiliat a França després de la guerra civil, lluitador contra el nazisme al costat de la resistència francesa, va purgar la seva ètnia i condició en el camp de concentració de Dachau. Durant cinc anys va conviure amb jueus; durant cinc anys fou testimoni de terribles experiments sobre la malària, la tuberculosi, la hipotèrmia… Cortés va sobreviure… fins que el 29 d’abril de 1945, els nord-americans alliberaven el camp.
Hi ha homes i dones que queden atrapats pels mecanismes de la història, com Santiago Cortés. I aquest és, en bona mesura, el fil d’on tira l’escriptor Ferran Torrent en la seva darrera novel·la, Ombres en la nit. Un relat trepidant, intens on la venjança mou els personatges d’una trama amb un final d’alta intensitat.
Pur entreteniment, apassionant, però que esperona al lector a preguntar-se sobre el sentit del perdó o la venjança.
Conversem en els propers minuts, dins l’espai Maneres de viure i pensar, amb l’escriptor Ferran Torrent.

austeritat 176El periodista Rafael Nadal guanyava divendres el 44è premi Josep Pla de narrativa en català per la novel.la ‘Quan érem feliços’, presentada amb el mateix títol, però sota el pesudònim de Josep Ferreres.
La novel.la, basada en una història real, narra las peripècies de una família nombrosa de Girona durant els anys de la postguerra. L’autor parla en primera persona dels anys d’infantesa en una obra plena d’emocions, humor i moments de tensió.

roser capdevilaLa Roser Capdevila és la mare de Les tres bessones. Tres nenes entremeliades i divertides nascudes de la seva imaginació. Una còpia més o menys exacte de les seves tres filles de carn i os: la Teresa, l’Anna i l’Helena. Les autèntiques bessones han crescut i són mares de família, les de dibuix continuen essent nenes per exprés desig de la Roser. La il.lustradora mai va imaginar que aquestes tres nenes serien tan conegudes i li donarien tantes alegries. Amb elles ha viscut moments màgics. Fa uns anys va deixar de dibuixar-les i ara viu immersa en nous projectes. Però les bessones tenen vida pròpia i quan menys s’ho espera l’assalten a la televisió o des de l’aparador d’una botiga. La Carme Parras ha parlat amb la Roser de les seves bessones.

ana tarresEstrenem la conversa fragmentada de gener. Diàlegs que donen valor al relat compartit i a l’espai per on aquest transita. Al llarg de les properes setmanes conversarem amb l’entrenadora de la selecció espanyola de natació sincronitzada, ANNA TARRÉS, a qui acompanyem en l’inici d’una jornada d’entrenament per les instal·lacions del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès.

austeritatLa primera tertulia d’un any que segons el calendari Maya marca la fi dle món… altres assumeixen que serà un any “per oblidar” econòmicament parlant. Aquest és el punt de partida de la tertúlia que avui està formada per la Irene Martínez, mestre i que durant més de 20 anys ha desenvolupat tasques en àmbits relacionats amb joves, dones i educació i actualment treballa com a cap de comunicació d’una entitat pública.
També la Patricia McGill, nascuda a Uruguai però fa 11 anys que viu a Barcelona. Es dedica a narrar contes a infants i a adults. I també la Mercè Campo, ntropòloga de formació i viatgera de vocació. Ha voltat per tot el món. Actualment fa de mediadora intercultural.

generosidadEntenem la generositat com una actitud personal davant de la vida que fa a algunes persones abocar-se als altres, ajudar-los, dedicar-los el seu temps, sense esperar res a canvi. Què és la generositat?: una pregunta que voldríem enfocar des del punt de vista del voluntariat. Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb ORIOL ALSINA, director gerent de l’organització de voluntariat Amics de la Gent Gran.

artur_La lectura de la realitat mereix aturar-se en la lletra menuda. No fos cas que enmig de tanta sobredosi de dura realitat acabéssim per perdre confondre allò que és essencial del que resulta lògicament prescindible, tenint present el temporal de canvis i complexitats que ens ha tocat viure.
La setmana passada l’Antoni Puigverd ens feia balanç de l’any que deixàvem enrere, observant l’estat d’ànim col·lectiu enmig de la tempesta, convenint que pels temps que venen caldrà aprendre a negociar amb la realitat.
Avui l’Antoni Puigverd analitza el balanç que va fer Artur Mas del seu primer any de legislatura, molt realista fins al punt que el realisme rebaixa, segons ell els horitzons polítics que es va fixar el president quan va accedir a aquest carrec, ara fa un any.

coscubielaAl nostre convidat li agrada córrer. A la capçalera del seu bloc personal afirma “és quan corro que hi veig clar. Foll d’una dolça metzina”. Són molts els qui corrent, en solitud i amb l’esforç mesurat, aprofiten per pensar i repensar. Acaba d’aterrar a Madrid en condició de nouvingut al congrés dels diputats en la legislatura de la majoria absoluta del Partit Popular i en un temps d’alta diversitat política en l’activitat parlamentaria.
La seva carrera de fons va començar ja fa molts anys en l’àmbit sindical fins que l’any 1995 arribava a la secretaria general de Comissions Obreres a Catalunya. 12 anys després abandonava aquesta responsabilitat per emprendre una nova ruta personal.
En les darreres eleccions generals va ser el candidat d’Iniciativa per Catalunya Verds, obtenint uns bons resultats, un 8% dels vots (280 mil) i dos diputats.
Ara Joan Coscubiela haurà de trobar temps per córrer en trànsit permanent entre Madrid i Catalunya.
Avui afegeix la seva veu a l’inventari d’impressions que cada setmana ens apropen Visions de Catalunya des d’Espanya.

PC246515Embolcallats per un temporal de desànim i desconcert, aquest cap de setmana hem pogut descobrir el valor de les petites històries que sumades poden arribar a construir un gran relat. Empatxats de pessimisme cal fixar-se en els detalls que la vida i la història ens regala per constatar que tot està per fer i que tot és possible. L’escriptor Ferran Torrent ens presentava la seva darrera novel·la, Ombres en la nit, un relat que descriu les vivències d’uns supervivents dels camps de concentració nazi, que a partir de la seva petita lluita intenten fer justícia del passat viscut. Una història de personatges que ens mostra el pitjor de la condició humana, però també que serveix per demostrar-nos el valor de la suma d’esforços i lluites. Reflexions que servien per argument per les nostres Tertulians ocasionals, la Irene, la Mercè i la Patrícia, que analitzaven el moment actual convidant-nos a donar valor aquests petits relats, que sumen i que ens poden fer créixer com a societat.

Alguns dels arguments d’un cap de setmana que tancava les festes de Nadal i que ens empeny a la pujada, sempre complexa, del mes de gener. El retorn a la normalitat. Un cap de setmana on hem escoltat les maneres de viure de l’Agustí, il·lustrador i en Josep Maria, col·leccionista de material per fer cinema. Amb l’Antoni Puigverd hem analitzat el primer any de govern d’Artur Mas i el diputat d’Iniciativa per Catalunya Verds al congrés, Joan Coscubiela, ens ha ofert la seva visió de Catalunya des d’Espanya.

I hem parlat del valor de la infantesa, amb Roser Capdevila, que en condició de mare ens ha parlat de les Tres Bessones. També amb el guanyador del 44e premi Nadal de Novel·la, Rafael Nadal, que relata els seus anys d’infantesa a l’obra “Quan érem feliços ?” . A les Comunitats, Oscar Boada, ens ha parlat de la feina que realitza el Cor Vivaldi, un referent en els cors infantils de qualitat.

Amb Anna Tarrés, seleccionadora espanyola de l’equip de Natació sincronitzada, hem compartit el primer lliurament de la conversa fragmentada de gener.

I com sempre preguntes adreçades a tots vosaltres per pensar en la vida. La pregunta desconcertant; què és la generositat ? amb Oriol Alsina, director de l’associació Amics de la Gent Gran. El cineclub; Per què hi ha tanta violència contra les dones ? amb Carmen Gallego. De la crisi en el sector de l’arquitectura n’hem parlat al Visió de conjunt amb el prestigiós arquitecte Josep Ribas. I Martina Ros ens ha explicat com el Mètode Checklist, ens pot ajudar a descobrir Maneres de viure millor.

A més els col·laboradors habituals del programa, Antoni Puigverd, Josep Muñoz, Xavier Moret, Fabián Ortiz, Juan Sánchez-Enciso, Carmen Gallego i Rafael Vallbona. I tots vosaltres que cada setmana feu créixer la comunitat del Maneres de viure. Bona setmana a tots !

georges-moustaki-2-1024x768-207x300Avui la postal que ens envia l’escriptor i periodista Rafael Vallbona neix del record d’una Nit amb Moustaki, una nit marcada per converses de música, política o poesia durant les que havia caigut més d’una ampolla de whisky. Tot plegat mentre la veu d’en Martí Rosselló, en Xavier Ribalta, en Paco Ibáñez i de l’amfitrió, en Paco Rodon, s’anaven apagant per l’hora i el cansament. La seva seguia tant greument segura com el primer minut.

women-without-men_0_img_assist_custom“A woman without man” és la pel.lícula escollida per la filòloga Carmen Gallego amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida.
Aquesta cinta, de l’any 2009 representa el debuut cinematogràfic de Shirin Neshat, per la que va aconseguir el Lleó de plata a la millor direcció a la Mostra Internacinal de Cinema de Venècia aquell mateix any.
Es tracta de l’adaptació de la novel.la homònima de l’escriptora iraniana Shahrnush Parispur. Narra la història de quatre dones duranbt els dies del cop d’estat a Iran l’any 1953. Les seves vides es creuen en el caos d’aquells dies i intenten trobar refugi les unes amb les altres. El jardí d’una casa d ecamp serà el seu oasi particular. la pel.lícula retrata el paper de la dona a la societat iraní de l’època i els aspectes sociolpolitics, religiosos i històrics del país a més a més explora el valor simbòloc del jardí en la tradició islàmica.

austeritat 299Parlem del Cor Vivaldi – petits Cantors de Catalunya. Un cor creat l’any 1989 a l’Escola Ipsi de Barcelona que ja ha fet 20 anys. Un producte singular ja que ni a Catalunya ni a Espanya hi ha cap altre cor d’aquestes característiques. El Cor Vivaldi ha enregistrat 15 CD’s ha participat en Bandes sonores de les pel.lícules La mala educación de Pedro Almodóvar i Frágiles de Jaume Balagueró, ha fet concerts als escenaris musicals més importants i ha rebut nomrosos premis. Sabem que darrera d’aquestes veus hi ha un projecte ferm no només musiocal sinó també de dsiciplina i amor a la música i per conèixe’l més de prop hem convidat el seu director l’Òscar Boada.

austeritat 298Les llistes formen part de la vida. Ens acompanyen des de la més tendra infantesa, en els primers anys d’escola, fins el supermercat en trànsit per l’atrafegada vida adulta. Llistes de tota mena, més llargues o més curtes, que serveixen, sobretot per no oblidar.
Deixem massa coses en mans de l’experiència o la memòria, i confiats perdem infinitats de coses pel camí, per oblit o per convicció de que sempre serem a temps de recuperar-les.
Hi ha qui considera i demostra, que la manera més eficaç i efectiva de tenir un control, un ordre i el convenciment que no oblides res és amb una llista a la mà. Un hàbit saludable i senzill que diuen assegura no caure sempre en els mateixos errors, que funciona per guanyar temps i ser més eficient, que convida a incorporar certes rutines i que és inspirador a l’hora d’innovar, conèixer coses noves o maneres diferents de fer.
Dues precurssores d’aquesta forma ordenada, efectiva i eficient d’anar per la vida són Natàlia Foguet, filòsofa i conflictologa, emprenedora i galerista d’art contemporani i Martina Ros, filòloga, editora i fundadora de Doing Books. Avui és amb nosaltres la Martina Ros.

adolescentsEl professor Juan Sánchez Enciso reflexiona sobre l’ambigüitat emocional dels adolescents a partir del poema “Joventut procaç” de Francesc Parcerises inclòs al poemari L’edat d’or. Diu que la observació de l’adolescent per part de l’adolescent li genera un sentiment de provocació degut a l’esplendor de la seva rotunditat.