From the daily archives: "diumenge, gener 1, 2012"

balance-2011-GL’actualitat ens assalta massa sovint amb notícies de gran impacte i transcendència en la vida de milers de persones. Un allau de titulars de traç molt gruixut que ens alerten de tota mena de perills i amenaces. L’any que deixem enrere és un immens inventari de grans titular, i la crisi, econòmica però no tant sols, ens inunda de pessimisme i desconcert. Hi ha qui creu que enmig de tanta notícia negativa, ens manquen tres minuts d’esperança per ser capaços d’armar-nos de valors i reconstruir el futur.
Enmig dels titulars ens agrada escoltar una veu serena que des de La finestra mira el món on vivim. Un balanç de 2011 signat per l’Antoni Puigverd.

antoni batista 002La fi de l’any esdevé un terreny abonat per tota mena de resums i balanços. Passem compte de tot allò que ens ha marcat, fent un curiós parèntesi en el temps. Empaquetem l’actualitat en forma d’anuari.
L’any 2011 serà, per sobre de tot, l’any de màxima dimensió de la crisi econòmica a Europa, l’any del tsumàmi devastador al Japó, de les revoltes àrabs, del poder gairebé absolut del Partit Popular a Espanya… i sobretot l’any que la banda terrorista ETA va decidir abandonar la lluita armada.
La notícia esperada, somniada al llarg de dècades per milions de ciutadans d’aquest país, es consumava el passat 20 d’octubre quan la banda armada anunciava la fi definitiva de la violència, després d’un relat de més de 40 anys d’història.
Des de l’assassinat del Guàrdia Civil José Pardines a Villabona l’any 1968, fins al Gendarme Jean Sergé Nerin, mort a sud de França l’any 2010, les víctimes d’ETA consumen un immens llistat de 829 noms propis i de paisatges tacats per la lògica del terrorisme. Prop de 200 activistes etarres han mort al llarg d’aquest anys de lluita armada. Centenars més han estat o continuen empresonats.
La fi d’ETA marca un punt i a part significatiu en la història recent d’Espanya. Però el relat no s’ha escrit del tot encara.
Hi ha un nou escenari social i polític a Euskadi, confirmat amb la victòria d’Amaiur en les darreres eleccions generals. Hi ha un nou govern presidit per Mariano Rajoy que haurà de saber gestionar aquest nou temps, tant diferents als coneguts fins ara… i sobretot, caldrà vèncer resistències i tensions en un i altre extrem de les parts enfrontades per resoldre definitivament el anomenat conflicte basc.
Parlem de tot plegat amb un periodista de llarg recorregut que ha dedicat gran part de la seva vida professional ( més de 30 anys ) a relatar el conflicte basc. Parlem, dins l’espai Maneres de viure i pensar amb ANTONI BASTISTA que acaba de publicar el llibre “ADIÓS A LAS ARMAS, una crònica del final de ETA”.
BATISTA ha escrit sovint sobre Euskadi; Diario Privado de la guerra vasca. Euskadi sin prejuicios, voces sobre Euskadi… a banda de nombrosos articles sobre aquest tema, publicats entre d’altres a La Vanguardia, on hi va treballar fins l’any 2003.

deseosrerecicladosEl periodista i psicoterapeuta Fabian Ortiz reflexiona sobre com el final de l’any significa un punt i seguit ja que començar de zero no és tan fàcil. És quan apareixen els propòsits de canvi. Passa en els individus i en els grups formats per individus com ara els equips de futbol.
De tot plegat ens en dóna el seu punt de vista en Fabian Ortiz.

love-actually_6La filòloga Carmen Gallego ens porta un Cineclub de Nadal amb dues pel.lícules molt romàntiques que parlen de l’amor: Love Actually i Serendipity.
La primera està escrita i dirigida per Richard Curtis (guionista de: Cuatro bodas y un funeral; El idario de Bridjet Jones o Notting Hill) i protagonitzada per actors britànics molt coneguts com Hugh Grant, Emma Thomson, Colin Firth o Keira Knightley i Serendipity
és una pel.lícula que es va estrenar l’any 2001 i està protagonitzada per John Cusack i Kate Beckinsale. Escrita per Marc Klein i dirigida per Peter Chelsom.

Johnatah i sara es coneixen la nit de Nadal.

anyA peu o en bicicleta Rafael Vallbona explora en nostre territori de nord a sud; d’est a oest; passat i present imaginant un futur incert i cada diumenge ens envia un relat en forma de postal sonora.
Avui una emotiva postal per començar l’any.

chinEl professor Juan Sánchez Enciso comença l’any al Maneres de viure proposant-nos 10 brindis optimistes:
1 Brindem pel benestar de totes les persones que integren el grup amb adolescents:classe, centre escolar, grups de lleure, penya, família… cosa que només s’aconseguirà si totes les persones són vistes i tractades com a persones.
2 Brindem per l’aposta pel ser i més que no pas pel tenir, lluitar per aconseguir espais per la companyia, la conversa, la complicitat i per suposat, la discrepància.
3-Brindem perquè tots i totes siguem capaços de parlar del què no ens agrada o no pensem què estigui bé. Sense fer un judici desqualificador global de les persones, especialment greu quan els destinataris són els adolescents
4-Brindem per les noves experiències que ens pot brindar l’any que comença, malgrat la crisi que ens han muntat, en casos extrems aquest brindis pot ser una provocació.
5-Brindem per la idea de crear un clima on les emocions i sentiments es puguin viure i comunicar.
6-Brindem per l’autonomia de les persones adolescents, perquè els adults contribueixin en la creació d’autonomies responsables.
7-Brindem també perquè les persones adultes no caiguem ni en la sobreprotecció ni en l’ensinistrament dels adolescents.
8-Brindem perquè els professors/es, pares i mares no donem arguments contra l’autonomia responsable de l’adolescent, que l’adolescent hagi d’admetre que són les seves accions les que produeixen conseqüències agradables o desagradables.
9-Brindem pels climes humans il.lusionats, amb variacions i imprevistos, la monotonia escolar i familiar no motiva que els adolescents s’esforcin a ser millors.
10-Brindem perquè en el sí del grup familiar i escolar es distribueixin les tasques de manera més justa. Brindem per una educació en la cooperació, encara que en un principi resulti difícil.

image004Avui és dia 1. Avui tot torna a començar, posem el marcador a cero. Somnis i anhels prenen una rellevancia especial, arrenglerats en llistes infinites esperant que es facin realitat. Un disc, cantar les pròpies cançons … la periodista Clara Sanchez Castro l’havia somniat milers de vegades i ara un parenetesi laboral ha estat per a ella una oportunitat. AUTORETRAT. Lletres que surten del més profund per dibuixar un nou horitzó .
Clara Sánchez Castro i el seu AUTORETRAT és la protagonista d’aquest dia 1 al Maneres de viure.

En aquesta segona temporada d’emissió del Maneres de viure a COMRàdio hem continuat escoltant relats de vida que transiten per espai coneguts. Aquesta és l’essència de l’espai de les converses fragmentades, personatges coneguts d’àmbits molt diversos, amb qui establim un diàleg improvisat, lluny dels estudis de la ràdio, en un indret conegut i especial per l’entrevistat.
Enguany ens han acompanyat el diplomàtic Stéphane Hessel, un dels referents intel·lectuals del moviment dels indignats, Joan Margarit, poeta i arquitecte, Boris Izaguirre, comunicador i escriptor, Sílvia Pérez Cruz, cantant i el paleontòleg Eudald Carbonell.
En aquest primer dia de l’any 2012 volem recuperar alguns d’aquest fragments que habitualment escoltem els diumenges a les 9. Relats de vida que donen valor a la conversa i a l’espai per on aquesta transita.