From the monthly archives: "gener 2012"

casas 008La dificultat del moment econòmic que estem vivint ens arrossega corrent avall, empesos per un contagiós pessimisme. Una època de majoritària contracció on hem perdut el respecte a paraules molt severes a l’hora de definir la crisi que patim. Notem el desconcert dels analistes, els dubtes de les autoritats monetàries, la improvisació dels estats, la incapacitat de molts polítics a l’hora de generar respostes convincents.
Ens cal un relat, el més engrescador possible, algú que ens digui que malgrat som en temps de canvi i de transformació, aviat intuirem la sortida al final del túnel.
Però no és fàcil, generar i trobar notícies optimistes, tot i saber que el pessimisme no ens porta enlloc.
Aquesta setmana el fons monetari internacional situava en un parell d’anys més la recessió econòmica severa per l’estat espanyol. Retallar no és suficient i cal incentivar amb mesures de creixement l’economia per poder sortir de la crisi. Però el col·lapse de les finances públiques continua amb la contenció i la reducció de la despesa.
Sectors sensibles de l’estat del benestar amb que varem viure en el darrer decenni són ara en procés de revisió o desmantellament. La reforma laboral avança inexorablement passant la tisora per drets que va costar molt assolir. L’atur continua sent el gran parany, el pitjor dels auguris, impossible d’eixugar en la propera dècada.
Ens calen relats positius per sortir de la crisi, que hi són en aquest món cada cop més global. Cal escoltar i que ens expliquin per tal de recuperar la confiança col·lectiva.
Afegim el relat d’un economista que assegura que més enllà dels referents teòrics, poc útils en l’actual situació, el que ens cal es un nou escenari polític que permeti reformar un seguit de coses que sabem que ja no funcionen.
Ens acompanya el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, una de les veus autoritzades en matèria de sanitat, finançament i balances fiscals, GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS que ens acompanya a l’espai MANERES DE VIURE I PENSAR

XAVIER FAGEDADe forma inesperada els avions de la companyia catalana Spanair deixaven de volar aquesta nit.
El trencament de les negociacions amb Qatar airwais per capitalitzar la companyia i l’evidència de que les autoritats europees podrien denunciar els ajuts públics rebuts per l’aerolinia, van forçar finalment la direcció a deixar els avions a terra i posar punt i final a un ambiciós somni, impulsat per voluntat de les administracions catalanes i d’una part de l’empresariat del país. Al llarg del dia d’ahir moltes veus donaven per acabada la companyia. La Generalitat, en veu del conseller Lluís Recoder advertia que el govern català deixava d’injectar diners públics a l’empresa.
A les nou aterrava a l’aeroport del Prat l’últim vol de la companyia, que havia fet d’aquest el seu centre d’operacions amb la voluntat de convertir-se en la principal operadora. De fet la nova terminal va ser estrenada per Spanair. La fi de la companyia catalana, coincideix amb l’anunci del ministeri de Foment de retardar el procés de privatització d’AENA i per tant de l’aeroport del Prat.
Milers de passatgers quedaven a terra i veien compromesa la seva mobilitat en les properes hores, dies i mesos. La cancel·lació de vols afecta 23 mil passatgers en els propers tres dies.
Per valorar els efectes de tot plegat i la dimensió d’aquesta notícia, establim comunicació en directe amb el doctor Xavier Fageda, professor del departament de política econòmica de la Universitat de Barcelona.

FOTO ALCALDESUn cop al mes escoltem la veu d’alcaldes i alcaldesses en condició de tertulians ocasionals del Maneres de viure. El relat més directe i proper de la política de proximitat
Avui ens acompanyen JORDI IGLESIAS, alcalde del municipi de Breda, a la comarca de La Selva. Actualment té més de 3 mil 700 habitants.
Situat a la vessant oriental del Montseny, el seu terme municipal és de poc més de 5 quilòmetres quadrats. El turisme ha estat un dels elements destacats en l’oferta de Breda, coneguda per la seva tradició en la ceràmica i la terrissa.
JORDI IGLESIAS, de Convergència i Unió, és l’alcalde de Breda des de l’any 1991.
Empresari de subministraments industrials de ferreteria, a banda de les seves responsabilitats institucionals al Consell Comarcal de la Selva o a la Diputació de Girona, JORDI IGLESIAS ha estat molt vinculat al teixit associatiu, comercial i esportiu del municipi.
També comparteix condició de tertulià ocasional LLUÍS TOMÀS, alcalde de Castellví de Rosanes, a la comarca del Baix Llobregat.
Des de 1994, Lluís Tomàs és regidor d’aquest municipi amb prop de 1800 habitants, situat en el sector més septentrional de les muntanyes de l’Ordal, de l’Anoia i fins prop del Llobregat, molt proper a Martorell. En els darrers anys s’han convertit en pol d’atracció per molta gent jove que ha buscat en el municipi la seva primera residència.
LLUÍS TOMÀS, d’ Independents de Castellví de Rosanes, és alcalde del municipi des de finals de l’any 2000.
I tercera alcaldessa en condició de tertuliana ocasional del Maneres de viure és ESTER PUJOL, alcaldessa de Tiana, a la comarca del MARESME .
ESTER PUJOL, primer mandat com alcaldessa de TIANA, un municipi de 7 mil 800 habitans que ha sabut mantenir la seva essència, tot i la proximitat amb la gran area metropolitana de Barcelona. La manca de sol urbanitzable l’ha protegit de l’especulació. Tiana està situada a la Serralada de Marina i a la costa de llevant de Catalunya, a la part més meridional de la comarca del Maresme, a 15 Km de Barcelona i a 20 de Mataró.
ESTER PUJOL, del Partit dels Socialistes de Catalunya és alcaldessa de Tiana des del passat 22 de maig formant govern amb Esquerra Republicana de Catalunya.
Pujol es consultora de polítiques públiques, activitat on ha desenvolupat bona part de la seva activitat professional. Ha treballat en diferents projectes d’ambit nacional i internacional. Treballa activament en programes de promoció de la igualtat de genere. Regidora de l’ajuntament de Tiana des de 2007. Dona molt activa en les xarxes social.

Sincronitzada. EntreUs oferim el quart i darrer lliurament de la conversa fragmentada de gener compartida amb l’entrenadora de l’equip espanyol de natació sincronitzada, Anna Tarrés, mentre caminem per les instal·lacions del Centre d’Alt Rendiment esportiu de Sant Cugat del Vallès. Converses que donen valor al relat i a l’espai per on aquest es produeix.

Pilar SempauSorprenent el darrer llibre de Pilar Senpau. Un llibre de dietètca i nutrició on hi trobem molta poesia. Sabem que la Pilar és una gran apassionada de la poesia el que no sabiem és que escriu tan bé. DIETA CATALANA I SALUT és el llilbre que avui ens presenta, un petit manual on ens explica quina és la base de la dieta catalana i com contribueix al benestar del nostre cos. Sabieu que els primers plats són les “il.lusions”? o que les sopes i les cremes “la tendresa que acompanya els freds de la vida” i els postres “El camí per retornar”? Us convidem a descobrir per què.

carme ruscalleda mareÉs la Núria Serra, la mare de la Carme Ruscalleda. Una cuinera que volia ser dibuixant en una època en què les noies bones era millor que es quedéssin a casa. Pràctica va entendre que si no podia aprendre a dibuixar a l’Escola Massana de Barcelona es quedaria al colmado familiar on també es podia inventar. Allà va obrir una secció de plats cuinats per emportar i la gent encara recorda els “invents” de la Carme amb tot detall, com els enyorats “barús”. Allà es va començar a forjar la cuinera amb més estrelles Michelín a tot el món. Una dona que estima els seus i gaudeix a la cuina i a la vida. La Carme Parras ha parlat amb la seva mare, la Núria Serra.

francisco campsLa sentència de no culpabilitat de Francisco Camps i la imatge pèssima que, segons el periodista Antoni Puigverd dóna aquest veredicte a la societat, tenint en compte les dificultats econòmiques que viu tothom, és el punt de partida de Puigverd a l’hora de fer el seu anàlisi polític i social de la setmana.

jordi-casas_ciu_263x386L’any 1983 la Generalitat, aleshores recentment recuperada, obria delegació a Madrid. Era moment de teixir complicitats i fer comprensible l’autogovern en aquella Espanya que aplicava “el cafè para todos”.
Els anys han anat canviant el fons i les formes en la relació entre Catalunya i Espanya. Un diàleg fluït, complex o impossible segons el moment i els governs a banda i banda.
La delegació del govern a Madrid té per objecte la difusió i la promoció de la realitat catalana i la representació institucional del Govern de la Generalitat a la capital de l’estat. Hi ha una vessant política i econòmica, però també cultural i turística. Actua també com el punt de trobada de molts catalans amb activitat a Madrid.
La delegació del govern a Madrid és un bon termòmetre per mesurar les relacions entre Catalunya i Espanya. Un espai de trobada amb la intenció de tendir ponts de diàleg i entesa.
Avui ens hi acostem, a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, per conversar amb l’actual delegat del govern a Madrid. Parlem amb Jordi Casas.
Jordi Casas ha estat diputat al congrés dels diputats i al parlament, membre d’Unió democràtica de Catalunya. Ara fa tot just un any era nomenat delegat del govern a Madrid.

besosEl periodista i escriptor Rafael Vallbona segueix imaginant un futur incert i cada diumenge ens envia un relat en forma de postal sonora. La postal que ens ha envait avui parla del barri del Besòs.