From the daily archives: "dissabte, desembre 31, 2011"

LA GOMERAViatger incansable, amant de llocs i gents inclassificables, l’escriptor Gabi Martínez ens descriu paisatges tan diferents dels nostres. Una travessa apasisonant pels mars del sud.
Gabi Martinez ens apropa La Gomera, un paradís per descobrir

leo-messi-avala-ronnieLa passió pel futbol es pot generar per múltiples efectes. Una tradició familiar, el vincle amb un territori, la projecció mediatica d’un club, la identificació d’uns valors concrets… o pel naixement d’una estrella universal que en la seva progressió transita ascendent de l’anonimat a l’Olimp dels escollits.
Un jugador menut, arribat des d’Argentina a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, debutava en competició europea amb el primer equip amb només 16 anys. Des d’aquell instant la figura d’aquell adolescent en progressió creixia com un dels diamants en brut més espectaculars en les darreres dècades futbolístiques.
En menys d’una dècada Lionel Messi s’ha convertit en el millor jugador del món i l’expressió pública del seu talent ha fet que moltes persones s’hagin interessat per el futbol.
Messi ho ha guanyat tot amb el Barça, ha guanyat lligues i Champions, ha estat triat pilota d’or en dues ocasions, ha esdevingut un Deu global del futbol…. talent immens i innat que s’expressa amb un enorme repertori d’habilitats en el terreny de joc i que contrasta amb la personalitat i l’entorn més íntim i personal del futbolista més famós del món.
Diferents relats s’han ocupat de la biografia de Lionel Messi, retratant des de perspectives diverses la figura d’aquest crack del futbol. Algunes no massa còmodes pel jugador del Barça i la selecció argentina.
Avui ens acostem al traç més íntim de l’estrella argentina a partir del relat del periodista Leornardo Faccio que ens presenta un llibre de títol senzill, MESSI.

mirallesAquesta és la pregunta que ens formulem l’últim dia d’aquest any no gaire afortunat que deixem enrere, i a les portes d’un 2012 que ningú ens ha dit que pinti millor, però que tots “esperem” que sigui diferent. Qui més qui menys tothom comença l’any amb bons desitjos, i nosaltres volem endinsar-nos en aquest món de l’esperança i els desitjos a partir de la pregunta desconcertant que plantegem avui.
Per trobar resposta contactem amb FRANCESC MIRALLES, escriptor i periodista especialitzat en temes de creixement personal. És autor de més d’una vintena de llibres, entre ells els que ha publicat juntament amb Àlex Rovira: El laberinto de la felicidad, La última respuesta, Un corazón lleno de estrellas, El bosque de la sabiduría y El mapa del tesoro. Està a punt de sortir el seu darrer títol en solitari: 365 días para cambiar tu vida.

LA RUTINA Y LA RUINALa rutina, entesa com un conjunt de coses que es fan de manera reiterada té una imatge negativa perquè es pren com a monotonia però que cadascú s’autoimposa. A partir d’aquesta definició de rutina, aquest és el tema que centra la reflexió del filòsof Josep Muñoz-Redón a la secció No tinc temps per pensar. Ell recull el què alguns dels filòsofs n’han dit sobre aquest terme.

JESUSFa uns instants ho comentàvem amb Antoni Puigverd. L’any que deixem enrere ha estat molt intens en informació i en la transcendència i els efectes d’allò que ha estat notícia.
Més enllà de la crisi econòmica i la fi d’ETA, l’any 2011 ha estat un període horrible pel partit socialista, que ha perdut totes les comunitats autònomes en joc electoral, en favor del PP i les principals capitals de l’estat on governava des de feia dècades, pendent també el control d’importants diputacions provincials. La davallada electoral dels socialistes en les darreres eleccions generals, situa el PSOE en el pitjor moment de la seva història en el darrer període democràtic. Mai tant poder, s’havia perdut de forma tant ràpida. Més de tres milions de vots, votants socialistes, van quedar-se a casa en les darreres eleccions generals.
Afegim una nova veu a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, per sumar un balanç. Parlem amb el director del diari Público, JESÚS MARAÑA. Diari que va néixer l’any 2007, impulsat pel grup Mediapro i que resisteix la crisi que viuen els mitjans situant-se segons l’Estudi general de Mitjans com el quart diari d’informació generalista d’àmbit nacional.

giuliaLa vida és plena de sorpreses inesperades. I de vegades aquestes sorpreses van acompanyades de noves oportunitats. Això li va passar a la Giulia, d’origen italià, que va passar per Berlín per acabar aterrant a Barcelona, ciutat que li va permetre retrobar la seva creativitat per posar música a la seva vida.
Un impuls va portar un disc de la Giulia i el seu grup a la recepció de l’hotel de Barcelona on s’allotjava el director de cinema Woody Allen, en aquells temps, en ple rodatge de la pel·lícula Vicky, Cristina, Barcelona. I va sorgir la sorpresa en forma d’oportunitat inesperada. Una cançó de la Giulia i los Tellerini, donava la volta al món, en convertir-se en el tema central de la pel·lícula barcelonina d’Allen.
La Giulia ens parla de fe recuperada, de les casualitats que donen força, d’aquelles coses que arriben sense esperar-se i que tenen un regust dolç i excitant. Oportunitats que convé no deixar escapar. Impulsos necessaris per recuperar la fe.