From the daily archives: "dissabte, desembre 24, 2011"

africaEsgotem els darrers minuts del MANERES DE VIURE escoltant una postal sonora que ens arriba de llocs remots explorats en la distància curta pel periodista i escriptor XAVIER MORET.
Avui ens descobreix com es viu el nadal a l’Àfrica.

JOSEP FONTANA 004La taula és la gran protagonista de les festes nadalenques. En la mesura que sigui, tots acabem asseguts al voltant d’una taula especialment ben parada, i més val que ho fem amb bon esperit. I si és amb bon producte i una cuina excel·lentment elaborada, encara millor. D’això en sap un munt el restaurador que ens acompanya avui; un cuiner que a la seva celebrada carta, hi afegeix aquests dies un menú tradicional de Nadal i un càtering molt interessant per aquells que prefereixin endur-se el menjar a casa.
Quim Marquès pertany a la quarta generació de cuiners i a la primera promoció de l’Escola d’Hostaleria de Barcelona.
Regenta des de fa anys el restaurant familiar a la Barcelona: el Suquet de l’Almirall, amb una cuina de sabor mariner. Ara acaba d’inaugurar la Lola, al Centre Comercial Arenas de Barcelona, amb un registre ben diferent on s’hi pot menjar tapes, “platillos”, racions, entrepans… tot de primera qualitat.
Avui ens interessa parlar de cuina tradicional. Amb Quim Marquès la qualitat està garantida, com vèiem fa pocs dies, quan el vam trobar comprant en una excel·lent parada del mercat de la Concepció: la de la Mercè, precisament especialitzada en aviram -pollastres, capons, galls dindis-, els principals protagonistes de l’àpat nadalenc català.

Papa_Noel_en_motoEl filòsof Josep Muñoz Redón recupera dues figures que simbolitzen l’esperit de Nadal, lligades al consum, i que darrerament tenen un conflicte intern: el tió i el Pare Noël.

Francisco MarhuendaPoques sorpreses en el nou executiu a 13 que Mariano Rajoy presentava aquesta setmana per emprendre la complexa gestió de la profunda crisi que vivim.
Fa un parell de setmanes el filòsof basc Daniel Innerarity ens parlava de la dificultat que suposa, en el moment actual, disposar d’una amplia majoria absoluta, més que un avantatge esdevé un problema, ja que no disposa de cap disculpa i pot quedar-se sol a l’hora de compartir les responsabilitats de l’acció de govern.
El nou president a destacat la dificultat del moment, ha marcat els trets bàsics de la seva acció de govern i ha demostrat que l’allau de males notícies que ha d’arribar, marcaran una legislatura dura i complexa, malgrat l’amplia majoria absoluta.
El president Rajoy va ser previsible, fidel a ell mateix, construint un govern format per persones molt pròximes.
Volem analitzar el primer govern de l’era Rajoy, el retorn del Partit Popular al poder, amb un periodista que coneix molt el nou president, en el seu tret més personal i pròxim, però també en la gestió política.
L’any 1996 va ser director de Gabinet del ministeri d’administracions públiques quan Mariano Rajoy n’era el màxim responsable, acompanyant-lo posteriorment al ministeri de cultura.
Entre els anys 2000 i 2001, va ser director general de relacions amb les Corts, per posteriorment tornar al periodisme en condició de director del diari LA RAZON a Catalunya i posteriorment com a màxim responsable d’aquest rotatiu a Madrid.
Ens acompanya a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, el periodista FRANCESC MARHUENDA.

gob_pp9Setmana molt intensa, informativament parlant que començava dilluns, 19 de desembre, a les 12 del migdia, moment on el futur president Mariano Rajoy exposava al congrès el seu programa de govern, per sol·licitar la confiança dels parlamentaris en la seva investidura. L’encara futur president anunciava un ajustament de la despesa pública en 16 mil milions. En els propers mesos, un cop coneguts a fons els comptes de l’estat, es detallarà com es reduirà. Aquestes dues informacions encapçalen el setmanari.

caganera1La vida et pot canviar radicalment en condició de caganer o caganera de l’any. Un títol honorífic, d’alt valor en la preservació de les tradicions i els costums. L’Anna va rebre amb sorpresa el guardó que la distingeix com a caganera del 2011, reconeixement a la tasca de divulgació d’una de les figures més populars dels pessebres al nostre país.
Amagat en un racó, el caganer fa les seves necessitats a l’aire lliure i amb tota la calma del món. Dona valor al pensament de Montaigne que ens recorda que, al cap i a la fi, per dir-ho de forma poc grollera, tots seiem amb el cul, més enllà de les condicions o les procedències.
Amb el nomenament com a caganera de l’any, l’Anna ha descobert el valor que un grup de persones atorguen al manteniment d’aquesta vella tradició que ens significa com a poble. Tots som caganers, que busquem un racó dissimulat on fer les nostres necessitats. Símbols que ens humanitzen i que ens recorden, que en el fons i les formes, tots estem fets de la mateixa pasta.