From the daily archives: "diumenge, desembre 18, 2011"

PC246515Aquest cap de setmana hem escoltat la veu d’un intel·lectual que es lamenta d’aquells altres intel·lectual melancòlics que es queixen del present, assegurant que qualsevol temps passat va ser millor. Discursos que ens parlen d’uns universitaris desmotivats, d’uns infants obsessionats pels ordinadors, per un món literari on només triomfen textos de baixa qualitat, d’una societat que ja no llegeix els clàssics i que parla a crits, enmig del carrer a través del mòbil. Un escenari desolador i depriment, que l’intel·lectual melancòlic s’encarrega d’esbombar i donar forma a través d’uns mitjans de comunicació que es converteixen en seguidors d’aquest pensament catastrofista. Realment tot està tant malament com sembla en el món cultural com ens diuen els intel·lectuals melancòlics ? Europa dilueix el seu humanisme, perd els valors culturals que l’han caracteritzat al llarg de dècades ? Doncs un intel·lectual gens melancòlic, pensa que, en termes generals, vivim el millor moment cultural de tota la nostra història, amb més cultura que mai i transitat a gran velocitat per canals molt diversos. Jordi Sánchez, catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona, acaba de publicar el llibre “El intelectual melancólico” on defensa que davant el pessimisme amb que sovint analitzem la realitat, aquesta té molts motius per l’optimisme i l’esperança.

El professor Jordi Sánchez ha estat un dels convidats destacats d’un cap de setmana on hem observat un fenomen molt poc conegut, ni explicat a Catalunya; la presència molt important de la mafía napolitana, coneguda com la camorra, a la ciutat de Barcelona. Al llarg d’anys la ciutat ha estat centre d’operacions d’una de les famílies més importants d’aquesta organització criminal. El periodista Joan Queralt, autor del llibre “La Gomorra Catalana”, ens acostava anys de feina i d’observació d’una història sorprenent. Els problemes de la Casa del Rei amb Iñaki Urdangarin, han estat motiu d’anàlisi i comentari d’Antoni Puigverd i dels Tertulians ocasionals del Maneres de viure. El catedràtic d’història Albert Balcells, ens acostava la seva visió de Catalunya des d’Espanya, a partir de l’estudi de la relació entre intel·lectuals catalans i castellans des de 1888 i fins 1984.  Hem escoltat un nou lliurament de la conversa fragmentada de desembre amb el paleontòleg Eudald Carbonell, que ens parla del futur nacional a partir del seu treball “Catalanisme Evolutiu”.

I dues preguntes compartides amb els oients; una de desconcertant, què és la dependència emocional, amb la psicòloga Sílvia Congost i per què ens agrada tant la vida dels altres, dins l’espai del Cineclub amb Carme Gallego. Dins el temps del Maneres de viure millor, la psicoterapeuta Mar Martin ens ha parlat de com contenir les compres compulsives en temps de Nadal.

Tot això i molt més, amb tots vosaltres i els col·laboradors habituals del programa, Puigverd, Josep Muñoz, Gabi Martinez, Fabian Ortiz, Juan Sánchez- Enciso, Carme Gallego i Rafael Vallbona.

Tornem la setmana vinent. Moltes gràcies a tots.

JORDI GRACIA 004
Transitem per temps d’extrema superficialitat, on la societat del coneixement, sobresaturada d’estímuls i altament infoxicada, observa com les enquestes confirmen el baix nivell dels estudiants universitaris, els critics l’escassa qualitat de la literatura que consumim, els docents l’abandonament de la lectura per part d’uns infants sotmesos a la dependència dels ordinadors… tot plegat i més, en una quotidianitat que expressa idees i sensacions en només 140 caràcters a través de les xarxes socials o els missatges de mòbil.
Mals temps per la “lírica” en una món que mica en mica va perdent els valors humanistes, aquells que en altres temps, van donar sentit a la cultura occidental sorgida d’universitats prestigioses dedicades al conreu del saber més culte.
Tot aquest discurs fa temps que ressona amb notable insistència. Fins i tot ha estat expressat sovint en aquest programa; la nostàlgia per un temps passat que ja no ha de tornar i que ens construeix més febles socialment.
La passada setmana el filòsof Daniel Innerarity ens parlava d’aquesta societat del coneixement, on hi ha més saber del que podem arribar a saber. Una realitat que demanda l’exercici de noves habilitats en la gestió de la informació. Transitem per la superficialitat, en desconèixer molts dels recursos tecnològics que utilitzem. Però mai com ara, col·lectivament, havien disposat de tant coneixement.
Front el discurs nostàlgic, front els que diuen adéu a la universitat i el humanisme, sorgeix una veu vehement què, en forma de “planfet”, pretén rebatre el discurs de l’intel·lectual melancòlic.
Compartim un temps de conversa dins l’espai Maneres de viure i pensar amb el catedràtic de literatura espanyola de la Universitat de Barcelona, articulista en diferents mitjans escrits, JORDI GRÀCIA.

Mercat 107Eudald Carbonell, juntament amb la seva col·laboradora Cinta Bellmunt, ha publicat l’assaig “El catalanisme evolutiu”, un llibre radical i compromès on un dels codirectors del jaciment d’Atapuerca es planteja com abordar el futur de Catalunya, lluny del romanticisme i el misticisme. Reflexions basades en el pensament científic, el treball i assegura Carbonell, la mala llet.
Reflexions sobre la construcció de la societat del coneixement, sobre com donar sentit profund al catalanisme i al sentiment nacional en aquest segle XXI.
Us oferim el tercer lliurament de la conversa fragmentada de desembre amb Eudald Carbonell, mentre caminem pel centre de Barcelona, pel costat de les runes romanes, testimonis del passat històric de la ciutat.
Conserva amb Eudald Carbonell, un científic que s’autodefineix com un vell comunista.

GOMORRALa màfia conviu entre nosaltres. Una de les històriques icones del crim organitzat, amb arrels profundes al sud d’Itàlia, diversificada en grups com la Cosa Nostra, N’dragheta, Camorra o els calabresos, són part del paisatge criminal de proximitat.
La globalització va començar, potser abans que molts altres fenòmens, amb l’extensió del crim organitzat. Màfies italianes amb seu a Catalunya que busquen el seu espai i el seu espai de negoci en pugna entre elles i amb altres grups criminals procedents de l’est d’Europa o de la Xina… Grups que en molts sentits han passat més o menys desapercebuts per les forces de seguretat durant molt temps.
Tràfic d’estupefaents, blanqueig de diners a través de grans estructures financeres, control de sectors comercials, extorsions, fraus, el mercat de les falsificacions, robatoris… inventari de recursos que alimentes complexes trames familiars que operen i actuen des de Barcelona.
L’activitat de la Camorra napolitana i la seva presència a Catalunya són motiu d’un esplèndid treball d’investigació periodística que posa en evidència una realitat àmpliament ignorada; la presència d’estructures estables, sòlides i molt importants que mouen els fils de la seva activitat criminal i econòmica molt a prop de nosaltres.
El treball el signa el periodista i escriptor JOAN QUERALT, que des de fa 25 anys investiga i publica assajos vinculats amb la mafia. Ara ens presenta LA GOMORRA CATALANA, una investigació, que ben bé podria ser una novel·la, sobre la presencia de la Camorra Catalunya.

BALCELLSEl catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, ALBERT BALCELLS, acaba de publicar un assaig molt interessant sobre les relacions històriques entre Catalunya i Espanya, a partir del diàleg entre els intel·lectuals d’un i altre banda.
La reflexió històrica avarca un període molt concret de la història recent, el que va de 1888 fins 1984, punt final de la transició política espanyola després del franquisme.
CATALUÑA ANTE ESPAÑA, Los diálogos entre intelectuales catalanes y castellanos. (1888-1984) l’assaig que avui comentem breument amb l’historiador i membre de l’Institut d’Estudis Catalans ALBERT BALCELLS.

cristiano_ronaldo_real_madrid
La setmana passada a l’espai del Futbol al divan, el periodista i psicoterapeuta Fabian Ortiz en parlava de l’angoixa i l’ansietat en l’anàlisi del derbi que hores més tard havien de jugar Madrid i Barça. Angoixa i ansietat, dos estats emocionals, transitoris o permanents, que s’expressen en el terreny de joc i què, vist el que va passar dissabte a la nit al Bernabeu, van afectar a uns més no pas altres. El Barça, tot i encaixar un gol 23 segons després de començar el partit, va mantenir la calma, va continuar jugant de la mateixa manera, fins imposar el seu joc i el resultat. El Madrid, en canvi, tot i anar pel davant en el marcador, va anar perdent la calma fins perdre el partit.
Angoixa i ansietat que va expressar-se sobre tot en el joc de Cristiano Ronaldo

VENTANAAquesta és la pregunta que plantegem al Cineclub prenent com a punt de partida la pel.lícula La ventana indiscreta dirigida per Alfred Hitchcock l’any 1954.
El fotógrafo L. B. Jefferies, protagonitzat per James Stewart està immobilitzat a casa amb la cama engixada per un accident passa el temps observant les veïns que habiten les cases de l’edifici del davant. Gent desconeguda que de mica en mica van formant part de la seva vida. D’entre tots aquests personatges qui li produiex més curiositat és un veí que espia nit i dia amb uns vinocles i una càmera de fer fotos. I que als seus ulls es converteix en un assassí.

CATARRESEn aquest instant hi ha qui gaudeix d’un instant de complaença
hi ha qui decideix deixar la ciutat per anar a viure al camp
hi ha qui es queda anastesiat pels teus petons
hi ha qui observa somrient el ball de les ones i els vaixells al vent
hi ha qui neda en un mar de cors traçant la ruta que el porti a algun lloc
hi ha qui torna a començar de nou mentre intenta no fantasejar més amb tu
hi ha qui la sang li bull i veu que el món s’apaga
hi ha qui recorda quan els matins de diumenge feia caramelles
hi ha qui se sent més català que anxoves de l’Escala o els galets de nadal
històries que ens expliquen els Catarres amb el seu primer disc “Històries” publicat el 2011 amb la discogràfica Discmediblau.

TERTULIANS OCASIONALS 006A tocar de Nadal, plantegem als nostres tertulians ocasionals si viuen les festes de manera especial i si consumeixen de manera desmesurada és el punt de partida dels dels temes dels què reflexionen els nostres tertulians ocasionals. Avui ens acompanyen MIQUEL ÀNGEL LÓPEZ, assessor fiscal. Militant antifranquista. Actiu de tertúlies i debats literaris o filosòfics.
FRANCESC PRIETO. És historiador molt actiu culturalment. Vinculat a diferents entitats relacionades amb el món del cinema i la memòria històrica.
TONI NOGALES. S’ha passat mitja vida viatjant, principalment per Africa i l’orient Mitjà. Ha fet del seu hobby una professió que viu apassionadament.

la-clase-entre-les-mursEl professor Juan Sanchez Enciso fa un decàleg de característiques de quina hauria de ser l’aula ideal d’institut on els adolescents aprenen dia a dia :
Cal que sigui plàstica, adaptable a cada tasca.
Cal que sigui una aula per treballar, no només per escoltar. Són aules transmissores de coneixement.
Cal que sigui una aula en la que el professor implica a l’alumne a través de la mirada i el gest
Cal que sigui una aula que comparteix objectius que tenen sentits entre tots i totes.
Cal que sigui una aula en la que és possible aprendre amb tot el cos, implicant el subjecte, posant en joc el què la persona ha estat i vol ser.
Cal que sigui una aula que es converteix en una escola de ciutadania activa que pren l’assemblerisme com a instrument per prendre decisions.
Cal que sigui una aula on es fomenti l’empatisme vers els altres.
Una aula que persegueix l’autonomia de cada alumne, on aqeust pot intervenir pel què fa als objectius de l’aprenentatge.
Cal que sigui una aula on l’alumnat sap i comparteix el sentit de tot el què es fa.
Aquest decàleg de característiques es resumeixen en aquestes dues:
L’aula ideal és aquella que busca l’autonomia de cada persona integrada en un col.lectiu i és aquella on no
es reprodueixen les infjustísies del món real i apunta cap a la societat nova que cal construir.

panteresAvui coneixerem una comunitat que lluita contra l’homofòbia en el món de l’esport. Són les Panteres Grogues. Van néixer l’any 1994 a partir d’un grup de gays i lesbianes que jugaven volei a la platja i avui ja són més de 600 membres. Les Panteres Grogues té com aobjkectiu oferir un espai a gais, lesbianes i bisexuals on poder practicar una disciplina esportiva com l’atletisme, el bàsquet, el ciclisme, l’esquaix, el futbol o la natació de manera lliure i sense condicionants. L’entitat, però, també està oberta a persones heterosexuals. Ens acompanya l’Ivan Machan, coordinador de la secció de voleibol.

mar martinEl Nadal, en essència, és un immens conté infantil que viscut individual i col·lectivament ens genera un seguit d’emocions i sentiments comunes i compartides. Aquella felicitat forçada, de la que tantes vegades es parla, o aquell desig compartit que ens fa sentir una mica més a prop dels altres. El Nadal ens arriba i ens omple amb aquest esperit, sentit o forçat, del que sovint resulta molt difícil poder escapar.
Hi ha un Nadal sentimental i emocional. Intim i personal. Però també un Nadal social, tradicional, que ens empeny a viure d’una determinada manera i fent unes determinades coses.
I una d’aquestes coses associades al Nadal són els obsequis, els regals que arriben amb el Pare Noël o amb els Reis. Un esclat de consum massiu, associat a l’esperit tradicional, que ens impulsa a comprar.
Enguany es diu que viurem un Nadal més trist, sense tant consum, resultat de la crisi econòmica que estem vivint i el temor en aquells que, malgrat no tenen problemes en les seves economies quotidianes, retrauen el seu consum per la desconfiança en el futur.
Però resulta difícil no caure en el parany de comprar, sovint per sobre de les nostres possibilitats. Un Nadal sense obsequis o sense l’acció d’anar a comprar regals, perd una part de l’esperit associat.
Avui, dins l’espai Maneres de viure millor, volem acostar-nos aquesta necessitat que de vegades esdevé compulsiva o desmesurada, que sovint es produeix en aquest temps de Nadal.
En parlem amb Mar Martín, psicoanalista i sotsdirectora de l’Espai Psicoanalític de Barcelona.