From the daily archives: "diumenge, desembre 11, 2011"

PC246515Vivim temps de complexitat on el saber ha superar la capacitat de saber. El progrés de la ciència i la tecnologia ha fet la realitat molt més difícil d’entendre i en molts sentits els ciutadans acceptem sense comprendre, transitant per la superficialitat. Tenim molta informació a l’abast, però en molts sentits som molt més tontos. La societat del coneixement, de la que tantes vegades sobrevalorem, està acabant amb l’autoritat del coneixement. Aquestes són algunes de les reflexions que dissabte compartia a l’espai Maneres de viure i pensar, el filòsof Daniel Innerarity, que ens presentava l’assaig “La democracia del conocimiento”, una reflexió profunda sobre com la tecnologia i l’abundant coneixement de que disposem en les societats actuals està condicionant molt dels sistemes polítics o de funcionament institucional. La política sap molt menys del coneixement que té la societat a la que governa. Innerarity, una de les veus més lúcides del pensament actual, ens oferia una reflexió de present però projectada cap el futur. Tot plegat en un cap de setmana molt marcat pels resultats de la Cimera Europea sobre el futur de l’euro. Reflexions que compartíem sobre els resultats amb el Catedràtic d’economia internacional de la Universitat de Barcelona, expert en política europea, Francesc Granell. Tot seguit, Antoni Puigverd concretava un relat històric i precís de la complexa construcció europea.

Continguts destacats d’un Maneres de viure on hem parlat del clàssic a l’estadi Bernabeu, que finalment s’emportava el Barça. Ho hem fet amb l’escriptor Ignasi Riera, dins l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya. amb Fabian Ortiz, que una setmana més situava El futbol al divan i diumenge era un dels temes destacats en els comentaris dels Tertulians ocasionals del Maneres de viure.

Un cap de setmana on també hem parlat de com els animals domèstics poden ajudar-nos a descobrir Maneres de viure millor. N’hem parlat amb l’etòleg Jaume Fatjó. Dins l’espai de les Comunitats hem descobert l’activitat de la Lliga per a la protecció d’animals i plantes de Barcelona. I ens hem plantejat preguntes desconcertants, què és la sinceritat ? amb la psicòloga Jenny Moix i que és el coratge/valor ? dins el Cineclub amb Carmen Gallego i amb tots els oients.

I dos personatges molt interessants amb qui hem compartit dues converses molt útils; el catedràtic de literatura comparada, Jordi Llobet, que ens ha parlat de la seva important biblioteca personal (més de 30 mil volums) cedida ara a la Universitat Pompeu Fabra i la conversa fragmentada de desembre que estem compartint amb l’antropòleg Eudald Carbonell.

Les Maneres de viure de la Consol i l’Ariadna i els col·laboradors habituals del Maneres de viure, Antoni Puigverd, Josep Muñoz, Fabian Ortiz, Xavier Moret, Juan Sánchez-Enciso, Carmen Gallego i Rafael Vallbona, han sumat arguments i reflexions al cap de setmana.
I tots vosaltres que els dissabtes i diumenges feu cada cop més gran la Comunitat del Maneres de viure.

Fins dissabte vinent. Bona setmana.

DANIELEl coneixement més que un instrument pel saber és un instrument per sobreviure. El coneixement, el dispositiu més poderós a l’hora de configurar un espai democràtic de vida comuna entre els éssers humans, un espai democràtic de qualitat, útil per construir societats més igualitàries, justes i cohesionades. Els principals problemes que viuen les nostres democràcies occidentals i els polítics que les gestionen són resultat de la incapacitat de resoldre i entendre el moment que vivim més que no pas resultat de voluntats clarament polítiques. Ens cal un major coneixement de les complexes realitats que ens governen i uns instruments de govern millorables. La política i els seus actors principals s’ofeguen davant la complexitat del moment sense ser capaços d’articular respostes als nous temps, vella política que cada vegada s’allunya més dels ciutadans.
Parlem de tot plegat amb Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia politica i social; investigador d’Ikerbasc a la Universitat del Pais basc; i director de l’Institur de Governança democràtica. Autor del llibre “La democracia del conocimiento”.

moret 159Eudald Carbonell es reivindica com un home d’esquerres i catalanista. Recupera conceptualment el comunisme per parlar de l’esquerra social.
Un investigador que mirant el passat, l’origen de l’esser humà, va construir un pensament sólid i solvent sobre el present de l’espècie. Carbonell assegura que encara no som humans del tot, ja que no hem socialitzat del tot el coneixement. Basa el seu raonament en comportaments i actituds, en fites que han de ser assolides per preservar les identitats i les cultures. La seva darrera reflexió, en forma de llibre, aposta pel Catalanisme Evolutiu, un assaig escrit conjuntament amb la seva col·laboradora Cinta Bellmunt on reflexiona sobre el present i el futur de la nació catalana.

PEPEl terapeuta Fabián Ortiz reflexiona sobre l’angoixa l’ansietat, uns sentiments que genera, per exemple, el derbi Madrid-Barça. Sobre la pregunta quin dels dos equips necessita més sumar punts en podria derivar una altre: quin dels dos equips pateix més ansietat? Hi ha qui diu que el més desengoixat és el Madrid ja que juga a casa, perquè el Barça serà el seu primer rival de veritable exigència aquesta temporada i perquè fallar en aquesta ocasió li suposaria una important pèrdua de confiança. Però també podríem pensar que qui pot estar més angoixat és el Barça perquè no juga al Camp Nou, per les operacions aritmètiques, perquè està a punt de viatjar a Japó per disputar el Mundialet de clubs així com també per la frase de Guardiola a la roda de premsa d’ahir en la que deia que calia fer un partit “perfecte” per guanyar. De l’ansietat i l’angoixa ens en dóna més detalls en Fabián Ortiz.

LLOVET 006Algú que és capaç d’acumular més de 30 mil llibres, ben classificats i en perfecte estat de conservació. Que gaudeix mirant-los, acaronant-los i olorant-los. Que se’ls mira com autèntiques joies de coneixement.. És algú que estima els llibres per sobre de tot. fa unes setmanes Jordi Llovet donava la seva biblioteca particular a la Universitat Pompeu Fabra, els assegurava un futur per quan ell no hi sigui. Un llegat de gran valor que la Universitat rebia amb tots els honors.
Jordi Llovet és catedràtic de literatura i literatura comparada, traductor, crític literari… la temporada passada ens presentava el llibre “Adeu a la universitat” i avui volem que ens expliqui com es construeix una biblioteca com la seva.

foto_team_europe_granellLa cimera de la Unió Europea que ahir finalitzava a Brussel.les marcava una fita important pel futur de la moneda única. Es buscava un acord històric per modificar els tractats de la Unió Europea per tal de reforçar la disciplina fiscal i la integració conòmica els seus socis. Però la Gran Bretanya es quedava fora amb un David Cameron que va decidir més en clau interna que no pas amb visió europeïsta. La resta de països europeus van tirar pel dret impulsant noves normes de disciplina econòmica a través d’un nou acord intergovernamental. Disset socis de l’euro més Suècia, República Txeca i Hongria que van demanar més temps per consultar-ho amb els seus parlaments tiren endavant aquesta, diuen, nova Unió Europea. El resultat, un pacte fiscal dirigit sobretot a retornar la confiança als mercats. En parlem amb el professor Francesc Granell, catedràtic d’Organització Econòmica Internacional i Integració Europea de la Universitat de Barcelona.

feixisme-nazismeAquesta és la pregunta que es planteja el periodista Antoni Puigverd: diu que neix en la situació més desastrosa imaginable tot i que la majoria de la població ni ho ha viscut i amb prou feines n’ha sentit a parlar. Es refereix sobretot a la II Guerra Mundial, al nazisme i el col.lapse soviètic.

ignasi-riera1Avui parlem amb IGNASI RIERA, que es va instal·lar a Madrid fa vuit anys, i que des de llavors observa la realitat de les relacions Catalunya-Espanya des d’ambdós bandes. L’Ignasi segueix amb les seves col·laboracions amb diferents mitjans catalans, entre ells el diari El Punt Avui. I amb COM Ràdio: al programa Tots x tots, des d’on cada divendres ens explica un conte, una narració, sempre amb l’actualitat de fons.
Igansi Riera és autor de més d’una trentena de llibres. Entre les darreres publicacions figuren Otra idea de Cataluña i Historia de Cataluña para no catalanes (tots dos del 2008).
Ens interessa la mirada d’aquest home fidel als plantejaments d’esquerres, que va ser diputat al Parlament de Catalunya en dues legislatures alternes, entre 1988 i 1999. I que en vuit anys de residir a la capital es disposa a “conviure” amb la segona majoria absoluta del PP dels últims anys.

CINEMAA peu o en bicicleta Rafael vallbona explora en nostre territori de nord a sud; d’est a oest; passat i present imaginant un futur incert i cada diumenge ens envia un relat en forma de postal sonora.
Avui el cinema i Sants.

camino-a-la-libertad-poster-cartel-espac3b1aLA filòloga Carmen Gallego pren com a punt de partida la pel.lícula Camino a la libertad per plantejar la pregunta de “En què consisteix l’autèntic valor”. El protagonista narra en primera persona com després de la invasió de Polonia pels alemanys va ser arrestat per l’exèrcit soviètic i empresonat a Sibèria; com després va aconseguir fugir del gulag amb altres presos i finalment com van arribar des de Siberia a l’Himalaya, al desert de Gobi i travessant el Tibet es van establir a l’Índia. Recentment alguns historiadors han posat en dubte la creuada.

PEP PLAZAÉs Maria Rosa Missé, la mare de Pep Plaza. Actor còmic capaç de posar-se a la pell del personatge més complicat. Observa atentament, fixa moviments tics i maneres d’expressar-se i després d’una interiorització profunda i moltes provatures parei un personatge amb tots els elements de l’original. Podriem dir que en Pep Plaza és un dibuixant de caricatures a qui se li resisteixen pocs. Un actor que sempre va saber que volia ser actor per fer riure la gent. La Carme Parras ha parlat amb la seva mare, la Maria Rosa Missé i el que ens ha dibuixat no és una caricatura sinó el retrat d’algú bo per sobre de tot.

GOSSOS 003L’any passat es van abandonar només a Catalunya uns 16 mil gossos. El principal motiu la crisi econòmica tot i que les associacions protectores d’animals alerten que aquesta és una pràctica habitual. Quan un animal deixa de fer les funcions per a les que el vam adquirir o simplement perquè ens hem cansat de cuidar-lo com requereix el més fàcil és abandonar-lo. Des de fa molts anys la Lliga per a la priotecció d’animals i plantes de Barcelona treballa en la recuperació d’animals abanadonats en el seu refugi però també en la conscienciació ciutadana. Un gran conglomerat de voluntaris fan possible que ainimals abandonats tinguin una segona oportunitat. A l’espai de les comunitats d’avui ens acompanya l’Enric Solé, ell és voluntari d ela Lliga per a la protecció de plantes i animals.

GOSSOS 001Moltes persones adquireixen un animal domèstic com una joguina. D’altres per necessitat. Uns i altres descobreixen que una mascota es converteix en moltes ocasions en un més de la família. Els animals aporten molt més del que els donem. Som conscients de fins a quin punt ens pot canviar la vida un fet tan simple com treure a passejar un gos o acariciar un gat mentre mirem la televisió? per a les persones grans els animals es poden convertir en una sortida a la seva soledat i per als nens i joves poden representar un element pel qual responsabilitzar-se.
Avui al Maneres de viure millor parlem de la convivència entre persones i animals i el què aquests ens aporten sense adonar-nos-en. En parlem amb el veterinari especialista en comportament animal a departament de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Fatjó.

instituto_001-4629Avui el Somriure de Plató, Juan Sánchez Enciso ens parla d’un projecte pedagògic que més enllà de les seves voluntats originals, va ser construir a partir de la suma de persones que hi van creure.
La setmana passada ens parlava del projecte Badalona Nou, un institut creat en un barri perifèric de Badalona que va néixer amb una clara voluntat i que va assolir els objectius bàsicament gràcies a les persones que el van construir i les idees i voluntats d’aquestes persones. Avui Sánchez-Enciso explica el què va suposar per ell participar d’aquest projecte.