From the daily archives: "diumenge, desembre 4, 2011"

rogeli 013Hem idealitzat la felicitat. L’hem situat en un espai desitjat com la síntesi d’una vida plena. La felicitat com a objectiu, com aspiració de vida, com a punt d’arribada.
Però la felicitat buscada i desitjada ens allunya de la vida feliç, aquell viure quotidià que ens pot fer sentir bé. Pel nostre convidat d’avui a l’espai Maneres de viure i pensar la felicitat és l’absència de dolor i de mal, proposant que el bé i la moralitat no es fonamenten en el plaer sinó en l’absència de dolor i en evitar el dolor cap els altres.
Hi ha massa condicionants que ens fan patir. Massa moments on sentim dolor, físic o psíquic, massa amargor, massa objectius i ambicions que no podem controlar, que no depenen de les nostres capacitats.

Sentir dolor ens allunya de la sensació de felicitat. Provocar dolor en els altres també. En realitat, quan a la gent se li pregunta per la felicitat, té la sensació d’haver viscut més dies feliços que infeliços a la vida. Potser per això tolerem amb tant dolor la mort de les persones necessaries en les nostres vides.
“Ningú vol el dolor. Més que el plaer, el dolor és l’eix sobre el qual gira tota la humanitat. L’enunciat d’aquest eix primordial podria ser; la felicitat no és no tenir dolor ni mal, la moralitat és no provocar-los”
Compartim una estona de conversa amb el doctor ROGELI ARMENGOL, psiquiatra i psicoanalista, ha estat coordinador de la Unitat de psiquiatria i psicosomàtica de l’hospital de la Vall d’Hebron. Acaba de publicar el llibre FELICITAD Y DOLOR, una mirada ética.
Rogeli Armengol és autor de nombrosos articles científics i del llibre El pensament de Sócrates y el psicoanàlisis de Freud.

Mercat 105Estrenem la conversa fragmentada que ens acompanyarà al llarg d’aquest mes de desembre. Un diàleg compartit que dona valor a la conversa i a l’espai per on aquesta transita.
Som a Barcelona, al centre històric de la ciutat, al costat d’unes runes romanes que marquen el traç més llunya d’aquesta ciutat avui cosmopolita. Fragments d’història molt llunyana que compartirem amb el paleontòleg EUDALD CARBONELL. Un estudiós amb pensament crític que vol fer-se escoltar per socialitzar el coneixement.

FERRAN 006Estimar-se és meravellós. Dona sentit a les nostres vides. Estimar-se i estimar-nos en dimensions molt diverses, en àmbits diferents de les nostres vides atrafegades, colpejades pels efectes d’una crisi de final incert.
Estimar-nos alleugereix el desànim i el decensis dels temps difícils.
I parlant… parlant, la gent s’estima.
Hem deixat de parlar-nos. En certa mesura estimem menys. El món actual permet l’aillament, el anar d’un costat a l’altre sense creuar una paraula, una mirada, un gest de complicitat amb els altres. I en els silencis manifestos hem perdut part de les capacitats per dir el que pensem, sentim o simplement volem compartir amb els altres. I ja se sap que una mala comunicació ens complica la vida.
Ens agrada parlar i estimar. I parlant, com diu el nostre convidat a l’espai Maneres de viure millor, la gent s’estima.
Ens agrada, molt compartir una estona de conversa amb un excel·lent comunicador, que ja considerem una de les persones estimades pel Maneres de viure. Ens acompanya FERRAN RAMON-CORTÉS, que ens presenta un llibre senzill, però extremament útil per comunicar-nos millor: Parlant la gent s’estima (Ara Llibres).

Autora1És la Claudia Torres, la mare de l’escriptora Care Santos. Feliç entre llibres, va començar a escriure quan no sabia ni llegir. Sempre amb un llapis a la mà i un paper on apuntar frases genials dignes d’un bon inici de novel.la. Amb 8 anys va començar a publicar al Crònica de Mataró i amb 12 va escriure una novel.la que no ha vist mai la llum. Actualment és una de les autores més prolífiques de casa nostra. I la més llegida en literatura juvenil. Adora els adolescents a qui no subestima i s’esforça perquè puguin gaudir amb bones històries. La Carme Parras ha anat a veure la seva mare a Mataró i, entre llibres, han parlat de la Care.

RETALLADEsL’escriptor i periodista Antoni Puigvert pren com a punt de partida les retallades per part del Govern en l’àmbit del sector públic per reflexionar sobre com aquestes afectaran les plantilles, al personal interí, les pagues extres, les pensions, els ajuts de menjador, el combat de l’absentisme etc. La reforma és en profunditat pel què fa a beneficis i circumstàncies de sou i de feina però diu que es perd l’oportunitat de fer una reforma a fons de l’administració.

Pique_podra_jugar_MadridFabián Ortiz pren com a punt de partida l’actitut del futbolista blaugrana Gerard Piqué als minuts finals del partit contra el Rayo Vallecano jugat fa uns dies. Li interessava fer perdre temps i a l’hora de xutar una falta va començar a aixecar-se els mitjons, tocar-se els cabells, etc fins que l’àrbitre li va acabar ensenyant una targeta groga. Tenint en compte que l’acumulació de cinc targetes grogues suposa un partit de suspensió, Piqué va preferir forçar aquesta targeta groga per evitar que en el següent partit li traiéssin una targeta groga i que aquest fet l’impedís jugar el Barça-Madrid del dia 10 de desembre. A partir d’aquí Fabián Ortiz analitza si Piqué va enganyar l’àrbitre o bé si li va parar un parany.
Els derbis Barça-Madrid, de qualsevol era, donen molts arguments per posar el futbol al divan de Fabian Ortiz.

VIURE 268Es calcula que unes 250.000 persones més grans de 65 anys viuen soles a Catalunya i, d’aquestes, 150.000 viuen en soledat. Una situació que, segons els experts, augmenta el risc de mortalitat.
En una societat com la nostra on la pressa domina les relacions personals la gent viu cada vegada més aïllada i costa obrir portes i extendre mans que ajudin a tenir una vida més plaent. Diversos projectes intenten treure de l’aïllament les persones grans que viuen soles. En parlem tot seguit amb Sergi Arenas, psicòleg-gerontòleg, coordinador del programa Universitat a l’Abast i membre del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. També va ser voluntari d’Amics de la gent gran.

sant elmA peu o en bicicleta Rafael vallbona explora en nostre territori de nord a sud; d’est a oest; passat i present imaginant un futur incert i cada diumenge ens envia un relat en forma de postal sonora.
Avui la Costa Brava de Ferran Agulló i Tita Cervera.

LA-RED-SOCIAL_galeriaBigAquesta és la pregunta que formulem al Cineclub de la mà de la filòloga Carmen Gallego que ha escollit la pel.lícula La red social com a punt de partida per reflexionar-hi. Aquesta cinta, dirigida per David Fincher es va estrenar ll’octubre de l’any passat. Narra la història i creació de la coneguda xarxa social FACEBOOK. Mark Zukenberg un brillant estduant d’informatica de Hardvard comença a treballar en una xarxa social, per a ell és com un jovc que permetrà als seus col.legues relacionar-se on-line i comoartir no només textos sinó tota mena d’informació. Poc temps després Zukenberg és el mil milionari més jove del món gràcies al seu invent. pel camí haurà deixat uns quants dels seus millors amics.

PC246515L’ésser humà ha tingut, des de sempre, una clara tendència a complicar-se la vida, transformant allò que és senzill i agradable, en complicat i desagradable. Els temps que vivim deixen poc espai per l’optimisme, aboquen inexorablement cap a un pessimisme contagiós que envaeix moltes capes d’una societat commoguda per la incertesa. El doctor Rogeli Armengol, prestigiós psiquiatre i psicoterapeuta, visitava aquest dissabte el Maneres de viure de COMRàdio per parlar-nos del seu darrer llibre “Felicidad y dolor, una mirada ética”. Un assaig que defensa una teoria molt bàsica però molt rotunda al voltant de la felicitat; aquesta només és possible amb l’absència relativa de dolor.

“Esperem massa de la vida i dels altres” afirma el doctor Armengol. Hem pensat que els paradissos existien, que estaven al nostre abast i mica en mica hem anat deixant pel camí la prudència i la modestia. No podem permetre que ens espatllin la vida. Per això hem de tornar a creure que la senzillesa és un dels camins que ens pot acostar a la felicitat. Aquesta és una de les grans conclusions d’aquest cap de setmana de ràdio, extretes de la conversa compartida amb Rogeli Armengol.

Tot plegat en un cap de setmana on hem descobert que Parlant la gent s’estima, dins l’espai maneres de viure millor, en conversa amb Ferran Ramon-Cortes, un recull de pensaments, idees i cites, útils per recuperar el valor i el significat de la conversa en l’espai de relacions personals. Parlant la gent s’estima i probablement perd la por, un sentiment que creix en societats com la nostra colpejada pels efectes de la crisi econòmica. La por ha estat l’ennunciat de la pregunta desconcertant de la setmana que hem compartit amb el psiquiatre Jorge L. Tizón. Por, per exemple, a viure en soledat, el sentiment que moltes persones senten quan arriben a la vellessa. Les estadistiques mostren com cada cop són més les persones que viuen en soledat la tercera edat.  Aquest va ser l’argument de l’espai Visió de conjunt que compartiem amb el psicòleg i gerontòleg Sergi Arenas.

El relat d’una nena que va esdevenir una gran escriptora, Care Santos, explicat en condició de mare per la Claudia Torres. La música que escolta i fa feliç la també escriptora Anna Tortajada, les opinions d’en Xavier, en José i l’Eduard en condició de Tertulians ocasionals i les maneres de viure d’en Marc, runner i la Consol, llevadora, han estat altres continguts destacats del cap de setmana.

I com sempre les paraules en forma de col·laboracions d’Antoni Puigverd, Josep Muñoz, Gabi Martinez, Fabian Ortiz, Juan Sánchez-Enciso, Carmen Gallego i Rafael Vallbona.I tots vosaltres que feu cada setmana Maneres de viure.

Tornem el proper dissabte a les 8. Bona setmana.

Mercat 229Avui descobrirem la música que fa feliç la filòloga i escriptora Anna Tortajada qui, a més de la seva tasca literària es dedica a la tarducció en alemany i és col.laboradora en diversos mitjans de comunicació. El crit silenciat, publicat el 2003, és un dels seus llibres més coneguts, Anna Tortajada donava a conèixer la realitat de Pakistan, un país afectat pels sense sentits de l’integrisme talibà sota la mirada distreta d’Occient. També ha publicat Palestina, la simfonia de la terra, Nahid la meva germana afganesa o La montaña de las amatistas.
que just acaba de publicar, Columnael llibre llibre Rondalles meravelloses que no hem de perdre.
L’Anna és de les que li agrada i gaudeix molt del silenci però que quan escolta música ho fa condicionada pel seu estat d’ànim i que quan li agafa per escoltar una cançó que li agrada molt se la torna a posar una i altra vegada. Li passa, per exemple amb la música de Leonard Cohen o amb una cançó de Roy Orbison de la què ens parlarà tot seguit.

FERRAN 007Dijous es va celebrar el Dia Mundial contra la Sida i vam pensar que era una bona data per parlar del sida pediàtric. la Fundació Lucia va començar a caminar l’any 1995 per treballar en la millora de les condicions de vida dels nens, adolescents i joves infectats o afectats pel VIH.
La seva creació va ser possible gràcies als pares de la Lucia que van afrontar la pròpia malaltia i la de la seva filla i van lluitar fins el darrer moment. La Lucia va morir quan tenia 6 anys. L’objectiu de l’entitat continua sent el mateix, servir de lloc de trobada de nens i joves afectats per la Sida i els seus familiars.
Ens acompanya la Teresa Español, la presidenta de la Fundació Lucia. La Teresa és immunologa i va viure el primer cas de sida pediàtric que es va detectar a casa nostra, l’any 1982, quan encara no hi havia diagnòstic per aquella estranya malaltia.

primavera-narciso-campo_21015189En aquest instant hi ha qui mira tots els colors. Hi ha qui se li esquerda el món i s’enfila per fugir de l’ou. Hi ha qui ho sap tot i calla. Hi ha qui corre absent per les branques i mira el cel que és de llana. Hi ha té por d’ell mateix, per això marxa corrents. Te por de perdre’s i no ser-hi més. Hi ha qui s’enamora dels seus somnis. Hi ha qui té tot el què s’acaba i engrunes del què comença. Hi ha qui es perd dins magnòlies sota mil constel.lacions. Històries que la Maria Coma ens explica en el seu darrer disc, Magnòlia, publicat el 2011 amb Amniòtic Records.