From the monthly archives: "desembre 2011"

LA GOMERAViatger incansable, amant de llocs i gents inclassificables, l’escriptor Gabi Martínez ens descriu paisatges tan diferents dels nostres. Una travessa apasisonant pels mars del sud.
Gabi Martinez ens apropa La Gomera, un paradís per descobrir

leo-messi-avala-ronnieLa passió pel futbol es pot generar per múltiples efectes. Una tradició familiar, el vincle amb un territori, la projecció mediatica d’un club, la identificació d’uns valors concrets… o pel naixement d’una estrella universal que en la seva progressió transita ascendent de l’anonimat a l’Olimp dels escollits.
Un jugador menut, arribat des d’Argentina a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, debutava en competició europea amb el primer equip amb només 16 anys. Des d’aquell instant la figura d’aquell adolescent en progressió creixia com un dels diamants en brut més espectaculars en les darreres dècades futbolístiques.
En menys d’una dècada Lionel Messi s’ha convertit en el millor jugador del món i l’expressió pública del seu talent ha fet que moltes persones s’hagin interessat per el futbol.
Messi ho ha guanyat tot amb el Barça, ha guanyat lligues i Champions, ha estat triat pilota d’or en dues ocasions, ha esdevingut un Deu global del futbol…. talent immens i innat que s’expressa amb un enorme repertori d’habilitats en el terreny de joc i que contrasta amb la personalitat i l’entorn més íntim i personal del futbolista més famós del món.
Diferents relats s’han ocupat de la biografia de Lionel Messi, retratant des de perspectives diverses la figura d’aquest crack del futbol. Algunes no massa còmodes pel jugador del Barça i la selecció argentina.
Avui ens acostem al traç més íntim de l’estrella argentina a partir del relat del periodista Leornardo Faccio que ens presenta un llibre de títol senzill, MESSI.

mirallesAquesta és la pregunta que ens formulem l’últim dia d’aquest any no gaire afortunat que deixem enrere, i a les portes d’un 2012 que ningú ens ha dit que pinti millor, però que tots “esperem” que sigui diferent. Qui més qui menys tothom comença l’any amb bons desitjos, i nosaltres volem endinsar-nos en aquest món de l’esperança i els desitjos a partir de la pregunta desconcertant que plantegem avui.
Per trobar resposta contactem amb FRANCESC MIRALLES, escriptor i periodista especialitzat en temes de creixement personal. És autor de més d’una vintena de llibres, entre ells els que ha publicat juntament amb Àlex Rovira: El laberinto de la felicidad, La última respuesta, Un corazón lleno de estrellas, El bosque de la sabiduría y El mapa del tesoro. Està a punt de sortir el seu darrer títol en solitari: 365 días para cambiar tu vida.

LA RUTINA Y LA RUINALa rutina, entesa com un conjunt de coses que es fan de manera reiterada té una imatge negativa perquè es pren com a monotonia però que cadascú s’autoimposa. A partir d’aquesta definició de rutina, aquest és el tema que centra la reflexió del filòsof Josep Muñoz-Redón a la secció No tinc temps per pensar. Ell recull el què alguns dels filòsofs n’han dit sobre aquest terme.

JESUSFa uns instants ho comentàvem amb Antoni Puigverd. L’any que deixem enrere ha estat molt intens en informació i en la transcendència i els efectes d’allò que ha estat notícia.
Més enllà de la crisi econòmica i la fi d’ETA, l’any 2011 ha estat un període horrible pel partit socialista, que ha perdut totes les comunitats autònomes en joc electoral, en favor del PP i les principals capitals de l’estat on governava des de feia dècades, pendent també el control d’importants diputacions provincials. La davallada electoral dels socialistes en les darreres eleccions generals, situa el PSOE en el pitjor moment de la seva història en el darrer període democràtic. Mai tant poder, s’havia perdut de forma tant ràpida. Més de tres milions de vots, votants socialistes, van quedar-se a casa en les darreres eleccions generals.
Afegim una nova veu a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, per sumar un balanç. Parlem amb el director del diari Público, JESÚS MARAÑA. Diari que va néixer l’any 2007, impulsat pel grup Mediapro i que resisteix la crisi que viuen els mitjans situant-se segons l’Estudi general de Mitjans com el quart diari d’informació generalista d’àmbit nacional.

giuliaLa vida és plena de sorpreses inesperades. I de vegades aquestes sorpreses van acompanyades de noves oportunitats. Això li va passar a la Giulia, d’origen italià, que va passar per Berlín per acabar aterrant a Barcelona, ciutat que li va permetre retrobar la seva creativitat per posar música a la seva vida.
Un impuls va portar un disc de la Giulia i el seu grup a la recepció de l’hotel de Barcelona on s’allotjava el director de cinema Woody Allen, en aquells temps, en ple rodatge de la pel·lícula Vicky, Cristina, Barcelona. I va sorgir la sorpresa en forma d’oportunitat inesperada. Una cançó de la Giulia i los Tellerini, donava la volta al món, en convertir-se en el tema central de la pel·lícula barcelonina d’Allen.
La Giulia ens parla de fe recuperada, de les casualitats que donen força, d’aquelles coses que arriben sense esperar-se i que tenen un regust dolç i excitant. Oportunitats que convé no deixar escapar. Impulsos necessaris per recuperar la fe.

PA086436Punt i final al 2011. Un any d’una molt alta densitat informativa amb notícies molt transcendents que han tingut una afectació molt directe en la vida de les persones. La màxima expressió de la crisi econòmica, projectada en l’increment de persones sense feina i amb els problemes de les administracions públiques per fer front a serveis bàsics per la ciutadania. Moltes coses estant canviant profundament i caldrà armar-se de valors, individuals i col·lectius, per superar els temps que arriben. Aquest és un cap de setmana molt especial i el Maneres de viure comparteix en trànsit el canvi d’any. Dissabte, repassant de formes diverses l’any que deixem enrere. Diumenge, encomanant-nos a la força de l’optimisme per encarar el que ha de venir.

I diumenge…

A les 8, escoltem la Manera de viure de la Carlota, una dona que amb la força de l’optimisme va superar una situació d’atur per fer realitat el seu somni. Escoltem una selecció de música per ser feliç, a partir dels suggeriments de diferents personatges. Juan Sánchez Enciso, brinda pel nou any i per una adolescència feliç. A les 9, Stéphane Hessel, Joan Margarit, Boris Izaguirre i Sílvia Pérez Cruz ens parlen de vida en fragments. A les 10, escoltem un somni fet realitat, el de la periodista Clara Sánchez-Castro, que acaba de publicar el seu primer disc “Autoretrat”. La Clara, acompanyada del músic Joan Eloi, ens interpretarà música en directe. I Carmen Gallego obra com cada setmana el Cineclub per parlar-nos de cinema que ens parla de la força de l’optimisme. Tanquem aquesta edició especial escoltant una magnífica postal local que signa el periodista i escriptor Rafael Vallbona. Maneres de viure el canvi d’any. Us hi esperem !

iñakiAquesta setmana la casa del rei ha estat notícia en fer-se públics el pressupost de la monarquia espanyola. Protocol·làriament l’acte era presidit pel Rei Joan Carles I, que assumia un especial protagonisme, pocs dies després del discurs que va pronunciar la nit de Nadal. I dijous arribava una notícia esperada des de feia setmanes; l’anunci de la imputació del duc de Palma, Iñaki Urdangarin en un presumpte delicte de frau fiscal i apropiació de fons.
La investigació sosté que el gendre del Rei va utilitzar el seu títol per fer negocis. L’advocat d’Urdangarin afirmava que el seu client és víctima d’un judici previ, generat pel resó mediatic del cas. Aquest és el tema amb què encapçalem el setmanari en el què fem un repàs de l’actualitat que ha presidit la darrera setmana del 2011.

DANIELAvui en aquest matí de Nadal, volem donar un cop d’ull algunes de les converses compartides dins l’espai del Maneres de viure i pensar, aquest temps de conversa que els dissabtes a les 9, ens acosta el discurs i el pensament de personatges singulars i pensem que molt interessants, sobretot per mirar d’entendre la dimensió del que està passant en aquest entorn sotragat pels efectes de la crisi.
Per aquest matí de Nadal hem volgut seleccionar alguns fragments d’aquestes converses per confegir un relat divers del moment actual.
Paraules i reflexions que sumen i pretenen fer-nos entendre i sumar coneixement. L’economista Joaquim Muns, el filòsof Daniel Innerarity, el lingüísta Jesús Tusón i el psicoterapeuta Rogeli Armengol són quatre dels personatges que ens han explicat la seva manera de viure i pensar.

PC246515Vivim temps de complexitat i dificultat. Bufen aires d’un cert pessimisme col·lectiu, amb els efectes de la crisi, amb les decisions d’aquells que l’han de governar, amb la sensació de fragilitat d’una societat que transita pel desconcert. L’espèrit de Nadal queda diluït, en bona mesura, per la dura realitat. Però la vivència del Nadal, el seu significat, el seu valor més essèncial, ha de mantenir-se ben viu, inalterable malgrat les dificultats. Hem de viure el Nadal amb realisme, però també amb la força de l’optimisme. Aquesta és la proposta que aquest cap de setmana especial volem compartir amb tots vosaltres. Maneres de viure diverses, plurals, particulars i col·lectives, que expliquen aquest temps de Nadal.

Tots els col·laboradors i l’equip del Maneres de viure us desitgem un BON NADAL; Antoni Puigverd, Fabián Ortiz, Josep Muñoz, Gabi Martinez, Xavier Moret, Juan Sánchez Enciso, Carmen Gallego, Rafael Vallbona, Blanca Lucas, Carme Parras, Montse Huguet i Jordi Sacristán. Ens escoltem a la ràdio el proper cap de setmana.

pessebrista 1Quan no existia la realitat virtual, tocava fer-la a escala. Construir petits mons en tres dimensions, barreja de tradició i artesania, on la paciència resultava fonamental.
El pessebre forma part dels rituals i símbols del Nadal, aquells als que en temps d’infantesa ens aproximem amb innocència i il·lusió i que el pas del temps va diluint adulterats per la maduresa.
Hi ha persones com en Jordi, que mantenen la passió per aquelles petites coses que ens fan creure en el Nadal. Dels petits pessebres fets a casa, fins a gran obres d’artesania visual pensades per ser mirades.
Pel Jordi no hi ha millor recompensa que comprovar com els seus pessebres són admirats. Abans ha estat feliç dissenyant-los i construint-los. Rés més senzill. Res millor quan arriba el Nadal.

JOSEP FONTANA 008“La història serveix per entendre el món on vivim i pots fer feina per al país treballant-la” aquesta cita escrita en una carta, compartida amb Jaume Vivens Vives, penja del despatx del nostre convidat per no oblidar el sentit de la seva llarga acció intel·lectual i docent.
La història, interpretada i organitzada, ha de servir per entendre del present i construir el futur. Ens diu molt de la condició humana i serveix per constatar com aquesta no ha estat lineal ni progressiva, desmentint aquell mite del progrés constant, que ens va fer creure la vivència de la darrera dècada prodigiosa.
La crisi que vivim marca un canvi de cicle, modifica i transforma moltes de les certeses viscudes fins el moment, obra una nova era on les dificultats canviaran les condicions de vida dels més febles.
La mirada i l’anàlisi a la darrera meitat del segle passat i del primer decenni de l’actual, constata els miratges per on hem transitat, els errors que hem comés i com hi ha una enorme distància entre els plantejaments que la política fa públics i les intencions finals de les seves accions.
Una vida dedicada a la història. A la comprensió i l’anàlisi d’una realitat, que cada cop transita a major velocitat. Un volum monumental de gairebé mil pàgines que analitza en profunditat i amb compromís la història dels darrers 66 anys. “Por el bien del imperio. Una història del mundo desde 1945”. Darrer llibre de l’historiador JOSEP FONTANA, que avui ens acompanya a l’espai MANERES DE VIURE I PENSAR.

villa maravillaDavid Villa ha d’estar a punt de passar unes festes nadalenques més aviat tristes. La lesió que va sofrir a Japó l’aparta no només de l’equip fins a final d’aquesta temporada, sinó molt possiblement de l’Eurocopa. Fabián Ortiz, un periodista que al llarg de molts anys va transitar pels estadis i per les sales de premsa, ara en condició de psicoanalista, ens parla de la vida i de la condició humana a partir del futbol.