xicletEl que havia de ser el gran espectacle del futbol mundial s’ha convertit en alguns moments en una tragèdia clàssica de dimensions esperpèntiques. Els quatre enfrontaments entre Barça i Madrid en tan sols 18 dies han generat un clima de crispació poc conegut en la història més recent del futbol espanyol i europeu.
Un enorme desgast social i emocional, periodístic i institucional, futbolístic i competitiu que concreta un balanç equilibrat en els resultats però força desigual en el fons i les formes.
Desigual en el fons per la pràctica esportiva exposada en el terreny de joc. Un Barça generós amb l’espectacle, fidel a un estil front un Madrid traumatitzat, temorós i desconegut.
Desigual en les formes pel discurs projectat per Mourihno i els seus homes, victimista i desencaixat, impropi del club blanc. Desigual pel creuament d’acusacions entre directives davant la UEFA. Desigual pel retorn que Guardiola i els jugadors del Barça han sabut donar a les provocacions rebudes.
Per fi han passat l’allau de clàssic, deixant un regust estrany més enllà del resultats i una sanció pel tècnic blanc de cinc partits europeus.
Arguments de pes per escoltar atentament les Cròniques a Peu de gespa que signa cada setmana al Maneres de viure, l’escriptor JUAN VILLORO.

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *