És la Pilar Torra, la mare del pianista Ignasi Terraza, tot un referent en el món del jazz. La demostració més clara del “voler és poder”. Als 9 anys va perdre la vista i va ser aleshores quan va descobrir el poder de la música. El jazz ha estat el seu mitjà d’expressió. La Carme Parras ha parlat amb la seva mare i ella ens descobreix una història de superació sense límits.
Els Terraza – Torra viuen a l’Eixample dreta, una zona que el negoci del textil va fer pròepera i que ara maté la noblesa dels seus edificis modernistes. De façanes serigrafiades i grans portals. Entro en un d’aquests blocs de pisos nobles Ascensor de fusta que grinyola fins el tercer que en realitat és un quart o un cinquè. Trec el nas pel forat de l’escala i em roda el cap m’agafo fort a la barana. Al replà dues portes enormes, una davant de l’altra. En una d’elles un rètol de llautó lluent on llegeixo TERRAZA ABOGADO. M’obre Ignasi-Terraza-Live-in-Concertla porta una dona jove i em fa passar. Sóc en un gran rebedor, el pis és enorme. Un pis d’aquells que on es veu on acaba. A la dreta una gran sala on m’espera la Pilar. La Pilar Torra, una dona que els anys han empetitit però li han fet gran el cor. Cabells blancs, collaret de perles, rebeca gris clar sobre les espatlles…Elegant, una senyora. Esposa d’un conegut advocat i mare de tres fills: el Juan José, advocat com el pare, l’Ignasi i en Luis, economista. L’Ignasi és el “sanvitx” em diu riallera, com ella. El del mig. Un petit artista que va començant dibuixant les parets de casa i ha acabat convertint-se en un dels músics més importants de casa nostra a pesar dels seus pares.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *