From the monthly archives: "maig 2011"

pique-243957El món de l’esport i el futbol de forma molt majoritaria és un aparador d’actituds, formes i estètiques al que els joves adolescents són altament sensibles i notablement vulnerables. Grans figures del futbol, el bàsquet o el tennis, esdevenen exemples a seguir…
Per això resulta extremadament perillós fomentar determinats valors o comportaments des de l’esport i a l’hora resulta tant interessant projectar actituds que siguin positius en la construcció del futur adult.
Als joves els inspira el triomf, els agrada la victoria… però com els ensenyem a fracassar…
La competició forma part de la vida adolescent tal i com ens explica el professor Juan Sánchez-Enciso.

sardanes 077El Millor que hi ha. El Periódico
Son llegenda. La Vanguardia
Ho ha vist tot el món. Ara
Els millors que hi ha. L’Avui
El Barça toca el cel de Wembley. El pais
El millor de la història. Sport
Campions!. El Mundo Deportivo
Superbarça. AS
Això és el que diu la premsa del partit d’ahir en què el Barça es va proclamar campió de la Champions. És la quarta Copa d’Europa que ve a Catalunya i que consagra el barça com el millor equip del món.
La premsa d’avui no escatima elogis per als de Guardiola que van dominar el partit des del minut 1.
El Barça és avui un dels arguments de la nostra tertulia que una setmana més reuneix persones de procedència diversa disposades a convertir-se en tertulians ocasionals.
Avui amb Abel Martinez,enginyer Industrial i llicenciat en Ciències Empresarials.
Treballa en una multinacional dedicada a productes de gran consum. És una persona molt inquieta. Li agrada l’esport, el teatre i la lilteratura.
Lluís Tintoré. També és enginyer industrial especialitzat en mecànica. La seva trajectòria professional està lligada al sector de les motos de competició. És aficionat a la música i se sent molt atret pel món de l’aviació.
Xavier Barbeta. És pianista i pedagog. Format entre Catalunya i Rússia. Professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, l’ESMUC. Col.labora muiscalment en diverses formacions muiscals com l’Orquestra Simfònica de Barcelona.

barçaL’any 92 Wembley marcava un punt d’inflexió en el relat del Futbol Club Barcelona. 19 anys després el nou Wembley acollia els fills d’aquella generació liderats per Guardiola.
Liderats per Messi i Xavi, el Barça oferia un recital de futbol, alegre i ofensiu que desactivava el joc del Manchester United, que ahir acabava amb l’aparença d’equip petit.
Pedro, Messi i un gol immens de Villa, finiquitaven una nit màgica. Abidal aixecant la quarta copa d’Europa era la rúbrica per una nit on afortunadament només es va parlar i jugar al futbol.
Moment d’escoltar les Cròniques a peu de gespa que signa cada setmana al Maneres de viure Juan Villoro. Edició especial.

Fa uns mesos parlàvem amb la Maria Mercè Creus, la mare d’en Xavi Hernández. De futbol… és una dona que hi entén i el viu apassionadament; i també del seu fill, un dels jugadors que més alegries ha donat al F.C Barcelona. Amb motiu de la victòria del barça, ahir contra el Manchester, coxavi_hernandeznvertits en campions d’Europa… recuperem aquella conversa per descobrir una vegada més que darrera d’una pilota corren persones… amb anhels i somnis… en el cas del Xavi fets realitat.
Xavi Hernàndez va plorar molt per no poder anar a Wembley 92… però aleshores el viatge a Londres era llarg, ell tenia 12 anys i els seus pares van considerar que era massa petit per anar amb els seus germans… així que va mirar el partit per la tele. Enfadat…. ahir era al camp, deixant-se la pell per aconeguir aquest títol tan desitjat. De fet en Xavi n’acomula molts de títols, un Mundial, el de Sudàfrica, 3 Copes d’Europa, 6 lligues, 4 supercopes, 1 eurocopa, 1 Mundial sub 20 i una plata olímpica … i tot gràcies a l’esforç i a la perseverança… un jugador que s’ha fet a ell mateix i que ja de ben petit va decidir aprendre de tot el que veia… al davant tenia dos germans més que li van obrir el camí…

morgado 001El cervell humà continua sent un territori en procés d’exploració. Un espai en algunes zones encara verge que conté un complex entramat de vida neuronal.
Mai com ara havíem conegut tantes coses del funcionament del nostre cervell i mai com ara aquests descobriments havien generat tantes noves preguntes.
Les noves tècniques d’imatge han permès penetrar en aquest centre d’operacions humanes on s’activen les emocions, el pensament i la consciència. Sabem que tot comportament o reacció humana, física o psíquica, té una base bioquímica activada des d’aquest filament circuital. Però la certesa constatada científicament no ens ha de fer perdre de vista un altre evidència; la nostra vulnerabilitat a l’entorn que ens acompanya i que va afegint noves anotacions al nostre cervell.
Gens i context… però com interactuen ¿¿? Com l’entorn modela el nostre cervell. Com s’equilibra la raó i la emoció. Com actua el cervell emocionals, front el cervell racional.
En temps de dubtes i d’incerteses molt profundes sobre el present i el futur, el cervell plàstic i adaptable que ara coneixem una mica millor pot ser el gran aliat per poder vèncer la por.
Avui donem un tomb per aquest apassionant món de les Emocions i la intel.ligència social. Ho fem en conversa amb el catedràtic de Psicologia de l’Institut de Neurociència de la Universitat autònoma de Barcelona IGNACIO MORGADO.

maruja-torres1Una de les sales de l’Hotel Astòria de Barcelona acollia els primers moments de la conversa compartida amb MARUJA TORRES. El pas del temps ens ha fet transitar pels carrers de l’Eixample de Barcelona, concretament pel carrer Enric Granados, un espai que MARUJA TORRES considera molt parisenc.
El moment actual del periodisme, en una evident situació de crisi, és l’argument que ens ocupa en començar el quart i darrer lliurament de la conversa fragmentada de maig amb MARUJA TORRES.

Aquesta és la pregunta que plantegem avui a la secció del Cineclub partint de la pel.lícula La caja Novak que ens proposa la filòloga Carmen Gallego. L’argument de la cinta gira al voltant de David, un escriptor de novel.les de ciència ficció i ha de donar una conferència a Mallorca. Hi va amb la seva nòvia a qui li demana casar-se. El suïcidi de la noia en condicions molt estranyes ho fa impossible. Hi ha més suïcidis sospitosos… tot apunta que al darrera d’ells hi ha algú que està forçant a que la gent acabi amb la seva vida.caja

joan subirats 002“Avui ja no serveixen les martingales. Avui no els pots defraudar. “Salid y disfrutad”.
Quan ho expliqui – penses finalment – ningú no em creurà. Arribes aquí fent realitat un somni, milers de goles començaran a bramar dins d’uns instants, milions d’ulls estaran pendents de tu, i la consigna del mister és “salid i disfrutad”.
Els periodistes, els directius, els afeccionats, però sobretot els periodistes deuen estar imaginant un vestidor en tensió, en ebullició. Deuen imaginar el mister amb un guix a la mà, traçant línies sobre una pisarra, marcant posicions, detallant les zones que cal cobrir, l’estrategia a seguir i les variacions possibles en funció del resultat.
Ningú no se l’imagina tranquil, somrient, amb les mans a la butxaca, mastegant xiclet, pessigant afectuosament la galta de Julio, fent broma amb Hristo i dient “Venga que sois mejores que ellos. Es el momento de recoger el fruto de un año de trabajo. Salid y disfrutad”
Fragment del llibre Balada de Wembley, escrit per Josep Abril i Pere Cullell.
Aquesta expressió pronunciada per Johan Cruiff un vint de maig de 1992, instants abans que els jugadors del Barça saltessin a la gespa per disputar la tercera final de la copa d’Europa. Aquell partit marcaria un canvi de cicle històric en el relat del Futbol Club Barcelona. Aquell dia el Barça jugava amb la Sampdoria.
Pere Cullell és periodista ha treballat en premsa diària, setmanaris, ràdio i televisió és coautor del llibre la balada de Wembley i també de “Què direu de mi? Jordi Pujol vist pels seus contemporanis” i “Ja som aquí. Històries del tripartit”. va ser protagonista del programa “La zona fosca” de TV3 i actualment és sotsdirector del programa La Porteria de BTV. També parlem amb el periodista Sergi Mas, amb els especial de COM Ràdio a Wembley Jordi Pons i Ignasi Trapero i amb la periodista Cristina Álvarez que també està a Londres.

marti perarnau Ens interessa endinsar-nos en l’ànima d’aquest seguidor patidor de mena que en un dia com avui transcendeix el seu propi jo per compartir identitat amb milions de persones d’aquí i d’arreu del món amb l’esperança de viure una nit de màgia, una nit que el condueixi a la glòria.
Per trobar resposta a la pregunta d’avui ens acompanya el periodista esportiu MARTÍ PERARNAU.
Martí Perarnau és periodista i productor publicitari. Ha exercit com a periodista esportiu a TVE -on va crear al mític programa Estadio 2- i a diferents diaris i emissores radiofòniques. Va dirigir el Centre Principal de Premsa dels Jocs Olímpics del 92. Cal destacar la seva faceta d’atleta olímpic a Moscou el 1980 i el fet d’haver estat campió i recordman d’Espanya en salt d’altura (2,21 metres) en totes les categories.

És també un culer declarat, i un dels nostres millors analistes esportius. Acaba de publicar un interessant llibre que porta per títol El camí dels campions. De La Masia al Cam Nou, on analitza la filosofia que defineix el tarannà, i una manera de fer i de jugar, que ha dut al Barça a uns nivells d’excel·lència sense precedents.

joan subirats 001Unes eleccions municipals són com una mena de gran tempesta política on els factors d’anàlisi d’uns resultats resulten molt més complexos que no pas unes eleccions generals o autonòmiques.
Els elements que pesen en l’exercici del vot dels ciutadans passen per aspectes des de molt particulars, molt vinculats a la vida d’un municipi o a la gestió d’un alcalde o alcaldessa o passen també per condicionants generals com l’atur o la desafecció política o per detalls de lletra més o menys gruixuda.
Si l’onada del Partit Popular a tota Espanya ha estat d’una enorme magnitud, deixant sota mínims el poder territorial socialista, la Victòria de Convergència i Unió a Catalunya ha de considerar-se espectacular.
La derrota del Partit dels socialistes de Catalunya, més que dolorosa, obre un debat molt profund i complex en el sí del segon partit del país, que paga els efectes de la crisi, de la manca de lideratge i de la gestió del segon tripartit.
L’allau s’endú per davant Esquerra Republicana però evita Iniciativa per Catalunya-Verds.
I en el mapa de la política municipal, per primer cop a la història el Partit Popular resulta decisiu en molts municipis i l’extrema dreta de Plataforma per Catalunya obté un pes notable en molts Ajuntaments.

Un nou panorama, altament interessant de ser observat i analitzat, al que cal sumar-hi un parell d’elements més; les mobilitzacions dels indignats del 15M i l’allau de retallades que amenacen l’estat del benestar.
Avui volem observar aquesta nova realitat sorgida de les eleccions del passat 22 de Maig per plantejar-nos algunes reflexions útils a l’entorn de tot plegat.
Per això hem convidat a l’espai MANERES DE VIURE I PENSAR el catedràtic de ciència política de la Universitat autònoma de Barcelona JOAN SUBIRATS.

monroe1024El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre el fet de mirar. Parteix de la reflexió del filòsof Josep Maria Esquirol qui afirma que cal posar una mirada atenta al món i que això implica respecte. Descriu tres característiques que fan que les coses siguin mereixedores de respecte: la fragilitat, l’harmonia i el secret. Entre d’altres conclusions