From the daily archives: "dissabte, abril 30, 2011"

putuoshangEls darrers minuts del Maneres de viure dels dissabtes escoltem una postal sonora que ens arriba des d’un indret llunya. Instantànies que retraten formes de viure molt diferents a les nostres. L’escriptor Gabi Martínez ens ha embarcat en una apassionant travessa pels mars del sud…
Avui ens apropa a l’Illa de Putuoshang, l’icona del budisme.

rosa rosUna de les assignatures encara pendents de ser aprovades en la societat actual és l’educació sexual. Va ser un tema tabú durant el franquisme i amb l’arribada de la democràcia no s’ha sabut, malgrat el pas del temps, dissenyar i posar en pràctica un model d’educació reproductiva ajustat als nous temps i a les necessitats dels adolescents i joves actuals.
Sabem que cada més aviat els adolescent arriben al sexe. Però en molts casos desconeixem en les condicions en les quals hi arriben, basicament perquè ni a l’escola i a casa, els joves disposen de tota la informació necessaria.
L’adolescent actual segueix sent tant vulnerable com els seus pares davant les noves situacions i emocions que li planteja créixer i caminar cap a la maduresa. Més informació, més llibertat als mitjans pel consum d’imatges i estereòtips, més llibertat d’acció i comprensió social, no han aconseguit allò que no té solució genèrica; formar i ajudar a crèixer a un ser sexual i afectiu, lliure i amb criteris que permetin la creació única, original i intransferible de cadascun d’ells com a essers humans.
Però son educables afectivitat i sexualitat….?
Aquestes són les preguntes que es va formular la Fundació Víctor Grífols i Lucas, que presideix la filosofa Victoria Camps i que va reunir un grup d’experts en educació, especialment sensibles en temes d’educació sexual.
Per parlar de tot plegat ens acompanya la doctora ROSA ROS, coordinadora d’aquest grup de treball i directora del centre Jove d’anticoncepció i sexualitat de Barcelona.

dialegsEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre el fet de xerrar, dels diàlegs. Aquesta és una de les maneres més belles de la vida de relacionar-se. El verb en sí ja apunta al seu significat: enraonar, que ve de raó.

LLUS_B~1Vivim immersos en una crisi global, tot i que pugui semblar que els seus orígens són simplement financers. Una crisi que està canviant el món i la realitat tal i com l’havien conegut i interpretat fins ara.
I en proximitat, en aquelles coses que ens configuren en essència, és on els canvis es poden percebre amb major nitidesa.
En aquesta realitat canviant s’estructura un cert trencament de les relacions entre Catalunya i Espanya. Al llarg de la darrera dècada les sempre complexes relacions entre Catalunya i Espanya han generat noves formes i s’han manifestat amb un punt de radicalitat insòlit fins el moment, que esclata amb la sentència del constitucional sobre la reforma de l’Estatut.

D’aquí sorgeix una pregunta; Encara som capaços d’entendre’ns ?
Per intentar trobar respostes aquesta pregunta essència, el periodista Lluís Bassets reuneix i enfronta dos pesos pesants de la política espanyola del segle passat, l’expresident del govern Felipe González i l’exdiputat Miquel Roca Junyent. Del diàleg compartit en sorgeix el llibre “¿Aún podemos entendernos?”

Avui apuntem algunes impressions sobre els resultats d’aquest diàleg amb el periodista i escriptor Lluís Bassets, director adjunt de les pàgines d’opinió del diari EL PAíS.

retalladesAquesta setmana el futbol i més concretament l’enfrontament entre Madrid i Barça a la Champions ha ocupat massivament l’espai mediàtic i les ments de la ciutadania. Aquest serà un dels temes que tractarem al Setmanari, encapçalat, però per l’anunci del govern de l’ajornament de les retallades en sanitat fins després de les eleccions municipals del 22 de maig.

En Joan va passar 15 anys de la seva vida tancat a casa. Aïllat, desconnectat de la realitat, immers en el seu controvertit món interior, vençut pels estralls d’una suma de malalties mentals severes, extremes. Quan tot allò que t’envolta t’importa poc sols resta la passivitat; en certa mesura morir en vida.
Una escletxa de lucidesa va canviar la vida d’en Joan, el dia que va ser capaç de percebre el patiment en els ulls de la seva mare. Aleshores va reaccionar, va fer un pas endavant per recuperar la seva identitat, per aprendre a conviure amb unes malalties que arrosseguen l’estigma i la incomprensió social, reprenent l’esperança i la il·lusió per viure.
De la foscor a la llum, per tornar a percebre els detalls de la vida. Recuperats els colors, l’únic projecte de’n Joan és tornar a viure.juan massip