From the daily archives: "diumenge, abril 17, 2011"

Iñaki GabilondoSempre hi haurà algú amb alguna cosa per explicar i algú altre amb interès per coneixer. Per això aquest ofici d’explicar coses, d’explicar la vida, d’informar per coneixer i entendre, no pot morir mai. Com ens recordava John Carlin no fa massa, l’home sempre ha necessitat d’algú que expliqués històries. I en l’evolució va nèixer un ofici que ara viu, a parer del nostre convidat i per diferents motius, la fi d’una època.
La setmana passada el filòsof André Comte-Sponville ens parlava d’aquesta societat del consum i de l’espectacle que ha trobat en els mitjans de comunicació de massa el gran aparador de l’absurd, projectant imatges i idees preelaborades que són només una part de la realitat. El triomf del divertiment, miratges creats per no pensar, per oblidar el que sóm i el no rés que ens espera. Un divertiment que ens ocupa i que ens deixa poc temps per pensar. Aquest és part del fil de reflexió del qual estira el periodista Iñaki Gabilondo en un assaig lúcid, que intenta des d’una certa perspectiva, fer una mena d’inventari d’una professió que canvia de pell i d’una societat que viu infoxicada.
Tenim avui l’immens plaer de parlar amb un dels periodistes més reconeguts del nostre país. Un home de ràdio, liderant al llarg dues dècades la ràdio matinal espanyola des de la Cadena SER. Periodisme total i compromés, també a la televisió. Ens acompanya Iñaki Gabilondo, que acaba de publicar el llibre “El fin de una época”.

messi_ronaldo1-300x225Ni els millors guionistes haurien dissenyat un final de temporada com el que la fortuna i els resultats ens tenen a punt en aquest final de temporada. Els dos principals actors de la lliga espanyola, els dos màxims rivals, dos dels grans equips d’Europa, dos dels millors jugadors del món, dues de les personalitats més atractives i antagòniques a les banquetes… hauran de resoldre tres competicions en quatre enfrontaments directes.
Madrid, Barça, Copa, lliga i Champions, una conjunció extraordinària, excepcional, potser irrepetible, que revoluciona el planeta futbol i que exigirà dels aficionats una cura de desintoxicació posterior per passar pàgina i tantes emocions viscudes.
Aquesta nit primer round en joc. Madrid Barça al Santiago Bernabeu. Al Maneres de viure parlem de futbol amb un altre accent. Escoltem com cada setmana les Cròniques a peu de gespa que signa Juan Villoro.

perez_-rubalcabaEl periodista i escriptor Antoni Puigverd reflexiona sobre l’actitut d’Alfredo Pérez Rubalcaba, que venia a Barcelona per impartir una conferència i reunir-se amb Artur Mas. Segons Puigverd, Rubalcaba és un polític amb facilitat de paraula, i idees clares referides a el creixement de l’economia espanyola tal i com va percebre ell a la conferència que va impartir i a la que va assistir.

tobenya 003En essència, la vida, sempre ha estat molt complicada.
Les coses no eren més fàcils molt abans o abans… que ara. La capacitat d’adaptació a la realitat ha estat la clau de volta en l’evolució de la humanitat. Però adaptar-se, col·lectiva i individualment, no sempre ha estat fàcil. Potser per això l’home ha creat estratègies, mecanismes i utilitats per donar respostes a les preguntes o neguits que condicionen el seu viure de cada dia.
Religions, creences, rituals, substàncies per anar més enllà de la consciència…. totes les cultures han elaborat els seus manuals d’autoajuda per poder trobar resposta als neguits de l’ànima que són els neguits de la ment.
El psicoanàlisi de Freud va donar sentit a una part de la psiquiatria moderna, aquella que a partir del diàleg profund entre terapeuta i pacient, generaven un espai de confessió alliberadora que servia per reparar ànimes i ments.
L’aparició dels fàrmacs va complementar la teràpia. I l’evolució i eficàcia dels mateixos va resultar altament determinant pel tractament i alleugeriment dels decalatges emocionals, tant que alguns van consideren que les píndoles van vèncer Freud.
De fet, aquesta és la tesi que defensa el nostre convidat d’avui, catedràtic de psiquiatria de la Universitat autònoma de Barcelona on dirigeix el departament de Psiquiatria i medicina legal. Divulgador excel·lent, ara ens parla dels remeis als neguits de l’ànima a través d’un llibre PÍNDOLES O FREUD. Parlem a l’espai MANERES DE VIURE MILLOR amb el doctor ADOLF TOBEÑA.

PC246527En una societat “infoxicada”, amb un excés d’informació que ens apropa a la intoxicació, són molts els que creuen que estem més mal informats que mai. Múltiples canals, sobresaturats d’ofertes, la crisi que colpeja durament els mitjans de comunicació ha fet perdre el vigor de la informació i la visió de servei públic que se’n deriva. Aquestes eren reflexions que compartíem, sobre l’ofici d’explicar les coses, amb el veterà periodista Iñaki Gabilondo, que ens expressava la seva dificultat per explicar com cal aquesta realitat complexa i canviant. Tenim més coses que explicar que mai, amb més mitjans que mai, però no disposem del temps, ni de la intenció per fer-ho. El periodisme ha perdut en els grans mitjans part del seu compromís, ofegat per la visió economista i rendible de la comunicació. Qualsevol producte que sigui rendible i doni audiències. La simplificació de la informació, el seu aprimament, ens recordava Gabilondo, ens acosta a la propaganda. El debat sobre la solidesa dels mitjans és un espai de reflexió que hauria de preocupar la societat i la seva fortalesa democràtica.

Iñaki Gabilondo es mostrava molt sorprès per la demanda de la ràdio privada catalana de tancament de COMRàdio i alhora que defensava  la ràdio i la televisió públiques i del valor, cada cop més creixent i necessari, de la comunicació local.

La conversa amb Iñaki Gabiolondo ha estat un dels continguts destacats del cap de setmana. Un temps que també hem compartit amb l’escriptor valencià Ferran Torrent, que ha concretat la seva Visió de Catalunya des d’Espanya.  El Setmanari i amb els Tertulians ocasionals, hem repassat l’actualitat dels darrers dies, sobretot l’efecte de les retallades en la sanitat i l’ensenyament públic que planteja el govern català. I hem tingut temps per debatre aspectes de la realitat social, com el fenomen creixent dels runners, la passió per córrer. O el debat entre Pastilles o psicoteràpies que es viu en l’àmbit de la salut mental, amb el doctor Adolf Tobeña. A les Comunitats hem donat espai a les Voces Gitanas, una associació de dones que impulsa la renovació i el debat social en la cultura gitana. A l’espai Condició de Mare hem descobert en David i Xavier Berneda, ànimes actuals de la marca de calçat esportiu Munich. La seva mare, la Nila Martín ens ha explicat com són i com ha crescut aquesta marca catalana de prestigi internacional. A més hem escoltat el tercer lliurament de la conversa fragmentada amb el llibreter Guillem Terribas, ànima de la Llibreria 22 de Girona. I com cada setmana hem descobert les Maneres de viure de l‘Antoni i la Sílvia

I els nostres col·laboradors habituals, Antoni Puigverd, Josep Muñoz, Juan Villoro, Gabi Martínez, Juan Sánchez-Enciso, Carme Gallego i Rafael Vallbona. I tots vosaltres que cada setmana feu créixer, cada cop més, la Comunitat del Maneres de viure.

Fins la setmana vinent. Us esperem a les Rambles de Barcelona per compartir la diada de Sant Jordi.

Portugal-ViewDiumenge a aquesta hora l’escriptor Rafael Vallbona ens fa arribar una postal sonora. Ell que coneix bé el territori ens guia per maneres de viure que tenim a tocar i la majoria de vegades desconeixem.
Avui Rafael Vallbona ens retrata Portugal.

amador-300Aquesta és la pregunta que formulem avui a la secció del Cineclub que cada diumenge ens porta la filòsofa Carmen Gallego i que il.lustra amb AMADOR, una pel.lícula dirigida per Fernando Leon de Aranoa, director de Barrio, Los lunes al sol o Princesas. Marcela és una dona immigrant que passa per problemes econòmics. Necessita una feina com sigui i la troba. Haurà de fer-se càrrec d’Amador, un senyor que no es pot aixecar del llit. Al cap de pocs dies de fer-se càrrec d’ell Amador mor sobtadament i Marcela per por de perdre la feina decideix no explicar la mort d’Amador a ningú.

mariarovira_fotoserigoruiz_mariaretratoAvui descobrirem la música que fa feliç la coreògrafa de la companyia Trànsit Dansa, María Rovira (Premi Nacional de Dansa 1998 )que fa uns dies representava al Teatre Romea de Barcelona El salt de Nijinsky, un espectacle inspirat en una fotografia del ballarí Vaslav Nijinsky. Més de 20 mil espectadors han vist ja aquest espectacle que ha fet gira per tot Catalunya, Madrid, l’Argentina, Uruguai i Croàcia.Es va estrenar al festival Grec del 2007.El 2008 la companyia Trànsit va obtenir amb aquest muntatge el Premi Butaca al millor espectacle de dansa de la temporada.Per la Maria la música és molt important, no només per la seva feina sino quan va cap allà, en cotxe, ja en sol escoltar. Jordi Savall li agrada molt. Quan torna cap a casa prefereix rock’roll i música més enèrgica.També conserva cert ritual musical els diumenges al matí, que és quan sona Jorge Negrete a casa seva.

xavierÉs la Nila Martin, la mare de dos emprenedors que han convertit l’empresa familiar de calçat en una referència pel que fa al calçat esportiu de carrer, els Berneda, en Xavier i en David. Dos caràcters oposats que han transformat les seves diferències en un espai de creixement personal i professional. La Carme Parras ha anat fins a St. Boi on va començar aquesta aventura i ha parlat amb la seva mare qui ens descobreix qui hi ha darrera d’unes bambes MUNICH…
Sabates fetes a Catalunya encara que molts creguin que són alemanyes… va ser l’avi Bernades, un visionari, qui va escollir un nom tan internacional per una marca tan nostrada:

voces gitanas 004El passat dia 8 d’abril es va celebrar el Dia Internacional del Poble Gitano. I coincidint amb aquesta data s’ha presentat una associació que aglutina i dona veu a les dones gitanes. Avui ocupen l’espai que cada diumenge dediquem a les COMUNITATS
L’associació es diu VEUS GITANES i neix avalada pel precedent d’un programa de ràdio que ja té una llarga trajectòria fruit i que és una realitat gràcies a la col.laboració de diferents entitats de dones de la comunitat gitana de la província de Barcelona.
VEUS GITANES és tan diversa com la diversitat de dones gitanes que viuen a Catalunya i que han vist i viuen la transformació de la seva cultura. Dones de procedència i edats molt diferents que s’uneixen per reivindicar el seu lloc en aquesta societat canviant tant homogènia i diversa a la vegada.
Avui ens acompanya la Paqui Perona, ella és treballadora social al barri de la Mina i presidenta de Veus gitanes. No ha vingut sola sinó que l’acompanya l’Amàlia Cortés, la més jove de les dones gitanes que formen part de l’associació. Té 17 nys. Des del barri de Gràcia la Carmela Font, “La Mela” i des d’Arenys de Mar, una paia que també forma part d’aquestes VEUS GITANES.

guillemAquest mes d’abril, caminem pels carrers del centre de Girona mentre conversem de cultura i vida amb el llibreter i activista cultural Guillem Terribas, fundador i ànima de la llibreria 22.
Guillem Terribas, un home curiós, audidacta, emprenedor, apassionat pel cinèma, el teatre i la literatura en una ciutat mitjana que desperta de la grissor del franquisme i que reneix des del punt de vista urbanístic i cultural.
Aquest és el punt de partida de Guillem Terribas, d’ofici llibreter, amb vocació activista cultural.
Un home que mica en mica construeix un personatge singular i entranyable, tal i com recull el seu llibre de memòries Demà será un altre dia.
Plou a Girona aquest matí de finals de març. I sota la pluja parlem de vida, cultura i llibres.

adolescenteEl professor Juan Sánchez Enciso ens parla de la negociació pares-fills adolescents. Unes negociacions que solen ser intenses i dures i que de vegades fins i tot es trenca. Ho fa a partir del relat del Pol, un adolescent de 13 anys, rosset, guapot i a qui li està canviant la veu. Viu pendent del seu aspecte i estudia en una escola privada.