From the daily archives: "dissabte, abril 16, 2011"

wenzhou203A la postal que hem rebut avui de Gabi Martínez, ens descriu com és Wengzou, una ciutat que viu de la fabricació de sabates i ulleres i que és centre exportador de la mjajoria dels ciutadans xinesos que aterren a Espanya:

arcadi alibés 001Hi ha dies que són especialment complicats. Dies d’extrema tensió, on els problemes creixen, ens desborden, on el dia a dia ens supera. Emboirats, saturats, sentim l’extranya necessitat de sortir a córrer. De vestir-nos d’esport, calçar-nos unes sabatilles esportives i córrer. Córrer per recarregar energies, per destensionar la ment. Un córrer quotidià, sense més. Però en la nostra evassió esportiva ens creuem amb altres persones que com nosaltres córren. Ho fan per mantenir-se en forma, per mantenir-se en aquell punt optim que els fa sentir bé. Gent que córrer per preparar-se per córrer curses, per fer maratons, per competir en experiències més o menys extremes on córrer ho és tot.
Creix la passió per córrer. Les curses populars baten records d’incrits. Córrer és una opció econòmica per mantenir-se en forma. Córrer…. però sabem per què correm o quins són els avantatges o inconvenients físics. Mentalment córrer és també una bona opció…?
Avui volem saber per què correm tant i d’on vé aquesta passió que cada dia més creix a casa nostra. Els runners. Aquest és l’argument d’avui a l’espai Visió de conjunt.
Ens acompanya el periodista i runner ARCADI ALIBÉS.
Redactor d’esports de Televisió de Catalunya, amb llarga trajectòria en el món de les curses. Ha participat en practicament totes les curses importants del món. L’any passat publicava el llibre Córrer per ser feliç.
Ens acompanya el periodista i escriptor FRANCISCO MEDINA. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació d’àmbit estatal i actualment és director adjunt del diari digital www.elplural.com Acada de publicar el llibre LA PASIÓN DE CORRER, un recull d’històries i personatges que comparteixen una mateixa passió.
Afegim una veu més al nostre espai del visió de conjunt. Parlem ara amb la doctora MONTSE VALLBÉ. Metge de l’esport al Centre d’alt rendiment de Sant Cugat del Vallès- Consorci Sanitari de Terrassa. La doctora Vallbé té una llarga experiència també en curses.

berto romeroAvui descobrirem la música que fa feliç el polifacètic Berto Romero: humorista, locutor de ràdio, presentador de televisió Berto Romero, fundador de la companyia artística El Cansancio amb la que ha protagonitzat diversos espectacles, un dels de més èxit, de fet el primer, dels de la companyia un text atrevit en què combinava humor Intel.ligent i cançons escrites per ell mateix i acompanyades per un guitarrista. Amb aquest monòleg van fer una gira per pobles i teatres d’Espanya i que, set anys després de voltar, van posar el punt i final en tres últimes representacions al Teatre Coliseum de Barcelona. Música i Berto…com un dels seus monòlegs…comenta boicotejant l’espai i renegant de la música com a condicionant del seu estat d’ànim però acaba confessant-nos la dèria que li va agafar per una cançó de Sinatra de la que en va arribar a localitzar 65 versions diferent. La cançó que el fa feliç, sí….

cavernaA les portes de Setmana Santa, el filòsof Josep Muñoz-Redón ens explica on es tancaven els filòsofs a reflexionar, en uns dies en què retirar-se a pensar pot ser una molt bona opció.
Tots busquem el nostre lloc al món i la filosofia ens hi pot ajudar. No només amb les idees sino també a contribuir a evitar aquest espai construint una mena d’utopia particular de cadascú. Els filòsofs sembla que ho han trobat amb l’expressió més minsa que és la cabana. Hi ha un veritable mita al voltant d’aquesta cabana En Josep Muñoz posa com a exemples les cabanes en les que es refugien els filòsofs Wittgenstein, Nietzsche i la més famosa, la que propasa Heidagger.

Ferran-TorrentEscoltem una nova veu que s’afegeix a l’inventari d’impressions diverses que cada setmana anem recollint a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya.
Avui potser caldria filar una mica més prim i concretar des del País Valencià la visió de Catalunya.
Per això volem parlar amb un escriptor que fa aproximadament un any publicava la novel·la Bulevard dels francesos, un relat que transita per la València dels anys seixanta, amb el decorat de fons de la dictadura franquista i els moviments polítics i socials que des de la clandestinitat s’activen per lluitar contra el règim.
Amb l’escriptor Ferran Torrent volem afegir una veu més a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, en un moment on la Comunitat Valenciana és sovint al centre del debat polític.

retallades_sanitat_mani_475x352Setmana marcada per l’increment de les protestes, sobretot per part del personal del sistema públic de salut i de l’ensenyament, davant l’allau de retallades que el nou govern de la generalitat pretén aplicar com a conseqüència de la crisi.
Tot plegat enmig del debat provocat pels resultats de les consultes independentistes a Barcelona i a vint municipis més, el passat cap de setmana i el rebuig a la proposta presentada al parlament de Catalunya sobre la independència. Aquest i altres temes destacats de l’actualitat setmanal formen part del setmanari.

iñaki, elvis i franc 002Un important problema de salut va fer descavalcar a l’Antoni del ritme de vida que portava. Passa sovint, quan un malestar acaba confirmat per un diagnòstic i s’obra un llarg període de tractament i incertesa que t’obliga a veure la realitat des d’un altre punt de vista.
En aquests casos la serenor és important. L’Antoni transita encara pels efectes i conseqüències d’un trasplantament de ronyó. Aquell òrgan compatible que un dia va arribar i que suposava el trànsit per la incertesa i l’esperança.
Quan es mira la vida amb curiositat, de tot allò que et passa se’n pot extreure una reflexió positiva, un aprenentatge vital útil per encarar el present. L’Antoni espera la normalitat, aquella que l’alluny dels metges i els hospitals. Normalitat per reprendre un nou ritme de vida.