From the daily archives: "diumenge, abril 10, 2011"

Comte-Sponville-2Vivim temps d’extrema complexitat. De revisió permanent del manual d’instruccions en trànsit cap a noves realitats, indefinides encara però que amb tota seguretat seran ben diferents a les actuals. Són temps de moltes pregutes i de poques respostes. A parer del nostre convidat un temps esplèndit pel crear pensament a partir de la filosofia.
El pas del temps va esborrar els grans dogmes que simplicaven les respostes a les preguntes existencials. L’esglèsia i les grans ideologies van construir idees prefabricades que om podia consumir com a veritats absolutes. En les societats occidentals les creences i les ideologies van ser esborrades pel capital, per l’economia canalla, pel neoliberalisme que prometia la vida feliç.
Ara estem desconcertats, immersos en una profunda crisi economica i tocats per l’individualisme resultat d’uns valors tous en temps durs.
Aquesta realitat canviant, aquest allau de preguntes que se’ns acumulen esdeven un material esplèndit per l’analisi i la reflexió, a partir de la filosofia.
Avui tenim l’immens plaer de compatir un dels filosofs europeus més rellevants dels darrers temps. Un home projecta el seu pensament de forma entenedora i propera, capaç d’omplir grans auditoris parlant de filosofia.
Ens acompanya avui al MANERES DE VIURE i PENSAR, ANDRÉ COMPTE-SPONVILLE, que acaba de publicar el llibre recull d’articles EL PLACER DE VIVIR.

guillem terribasSegon lliurament de la conversa fragmentada del mes d’abril amb el llibreter i activista cultural Guillem Terribas. Fundador i ànima de la llibreria 22 de Girona, un dels motors culturals d’aquesta ciutats per la que transitem, mentre parlem de vida i cultura pels carrers del centre de la ciutat.
Les converses fragmentades donen valor a la conversa i a l’espai per on aquesta es produeix. Diàlegs improvisats, on ens deixem assaltar per detalls inesperats.

iniesta_cristiano_ronaldo_clasico-365xXx80Després dels partits d’anada de quarts de final de la Champions cada cop sembla més probable que Madrid i Barça creuin el SEU destí en la sempre complicada semifinal de la lliga de Campions.
La final de Londres es a tocar com en el seu dia s’apropava la final del Bernabeu que Mourihno va guanyava l’any passat com entrenador de l’Inter després de superar al Barça a semis.
La final d’enguany té un clar simbolisme per l’aficció blaugrana. La primera Champions del Barça es va guanyar al vell estadi londinenc de Wembley, amb aquell gol de falta que va marcar Koeman a la Sampdoria des de fora de l’area.
S’apropa l’euroclàssic, Madrid-Barça a la Champions. S’acosta el final. Un moment especialment delicat on perdre la tensió pot resultar la clau de volta.
A cara o creu. Tornada de la lliga, final de la copa i més que probables semifinals de Champions. Arriba l’hora de la veritat.
Avui parlem amb Juan Villoro des de Nova York, on l’escriptor mexicà està aquesta setmana.

La_BarcelonetaDiumenge a aquesta hora l’escriptor Rafael Vallbona ens fa arribar una postal sonora. Ell que coneix bé el territori ens guia per maneres de viure que tenim a tocar i la majoria de vegades desconeixem.
Avui un passeig per la Barceloneta.

ferran ramon cortésUna de les revolucions en l’àmbit de la tecnologia quotidiana s’ha produït en el món de la fotografia. La digitalització ens ha fet passat de les velles càmeres amb rodet, de 12, 24 o 36 exposicions, a petites targetes de memoria capaces d’emmagatzemar una quantitat enorme de petites imatges fragmentades en pics de resolució.
La tecnologia ha eliminat els rituals. Ha escursat els temps d’espera. Ens ha fet més impulsius a l’hora de premer el disparador, poc condicionats pel nombre limitat d’exposicions disponibles. Hem perdut la incertesa de saber “com sortiria aquella fotografia”.
Ara tot és instanani, al moment i pot ser vist al moment pel visor de la càmera o a través d’una pantalla d’ordinador. Hem perdut, en part, el toc del paper.
Ara les càmeres formen part del telèfon mòbil, cada cop amb major qualitat. I empesos per aquesta realitat intentem captar en imatges gran part del que vivim.
Avui posem pausa al retrat. Recuperem una vella camera. Col.loquem curosament el rodet. Activem tot el dispositiu i ens disposem a perdre temps en l’art de mirar la vida a través d’un visor.
Avui descobrim com podem escoltar amb els ulls.
Ho fem conversant amb un bon amic, FERRAN RAMON CORTÉS, que ens acompanya novament a l’espai Maneres de viure millor, per presentar-nos el seu darrer llibre ESCUCHAR CON LOS OJOS.

autismeEscoltar amb els ulls… i precisament escoltar i molt és el que han de fer pares i mares amb fills amb autisme. Avui a l’espai que dediquem cada diumenge a les COMUNITATS obrim la porta de TEADIR, una associació integrada per pares, mares i familiars de persones amb l’espectre autista.
TEADIR es va crear fa un any, el 2 d’abril de l’any 2010, Dia Internacional de l’Autisme. Una associació sense ànim de lucre integrada, com deies, per pares i mares de nens amb autisme que volen, d’una banda, explicar a la societat què és l’autisme i de l’altre propoure activitats i iniciatives per millorar la qualitat de vida dels nens que pateixen autisme i les seves famílies que sovint viuen la malaltia amb molta angoixa.
Ens acompanyen la Mar Calado, és mare de l’Àlex un nen amb autisme que ara té 14 anys: i la Mercè que és mare de l’Àlex de 12 anys.

imagesTHE ROAD és l’adaptació cinematogràfica de la novel.la del mateix nom de Cormac McCarthy. Dirigida per Jonh Hillcoat i protagonitzada per Vigo Mortensen i Codi Smith-Mcphee. Una història post-apocalíptica sobre el viatge que empren un pare i un fill a través de paratges destruits per un cataclisme que ha destruit tota la civilització i la major part de vida a la terra, volen arribar a la costra on estan segurs trobaran un lloc segur on viure. Pel camí escenes de destrucció, éssers que han perdut el seny i d’altres que s’han transformat en caníbals. Un panorama desolador que qüestiona en més d’un moment el perquè seguir viu?

eduard iniestaAvui descobrirem la música que fa feliç el músic Eduard Iniesta que ens presentarà el seu cinquè disc en solitari, Els Set Pecats. Intèrpret de més de 40 instruments, és un dels millors exponents del so de la mediterrània. El passat 19 de març va presentar el seu darrer disc a la Sala Luz de Gas de Barcelona dins del marc del Festival Barnasants. Com us podeu imaginar la música forma part de l’Eduard Iniesta per qui qualsevol moment és bo per escoltar-la però posats a triar, prefereix fer-ho a la nit. Pel què fa a preferències, depèn del seu estat d’ànim i del moment.

brotonsÉs la Paquita Soler, la mare del músic Salvador Brotons: flautista, compositor i director d’Orquestra. Un dels valors més sòlids de la música simfònica a casa nostra. Fet entre Catalunya i els Estats Units. Avui el coneixem una mica més gràcies als records de la seva mare a qui Carme Parras va anar a veure un dia de futbol
I els dies que hi ha partit del Barça a casa dels brotons – Soler és festa grossa; com els dies que hi ha concert. El futbol i la múisca es viu amb la mateixa intensitat i alegria… Pactem l’entrevista a una hora prudent perquè la Paquita i el seu marit en Josep Maria no hagin de córrer per anar al Camp Nou… ben mirat hauran de fer el mateix trajecte que he fet jo per anar-los a veure però en sentit contrari… Arribo puntual, el 7 em deixa a tocar de casa seva després d’un llarg recorregut per la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. Un dia de Primavera asollellat i tebi. Padilla 179 àtic 2ª. Una veu simpàtica em diu que pugi… agafo l’ascensor, d’aquelles de fusta i doble porta de vidre; d’aquelles que trontollen quan s’enfila cap a munt; d’aquelles que fan olor a una altra època. Fins l’àtic hi ha uns quants pisos. Quatre portes de fusta. Pico la número 2 i m’obre una dona alta, àgil, amb cabell curt, ulls blaus i pell arrugada. Esperava trobar-me una velleta amb un fil de veu i la Paquita no en té res de velleta … duu un gersei vermell de màniga curta i uns texans … riu, riu molt … riu sincerament… se la veu feliç… Viuen en aquest pis des que es van casar i des que es van casar són socis del barça:

enciso-300x225Trobo a faltar asseure’m al seus llits. Ho vaig poder fer durant uns quants anys. Vaig aprendre unes quantes coses.
Ara sé que m’oculten coses. No volen explicar-me-les. És una bestiesa; segur que les entendria. Però són part de les seva pròpia vida. Truquen quan els ve bé, i esperen que siguem aquí, esperant la seva trucada…. m’he de mantenir a una certa distància. És la seva vida…
Aquest fragment de la novel.la “el millor lloc del món” de Rosa Cullell que ahir compartia un temps de conversa dins l’espai Maneres de viure i pensar, i que parla de quan els fills es fan grans, ens inspira per obrir El somriure de Plató, l’espai on parlem d’educació i adolescència al Maneres de viure. Temps de complexitats. Temps de renuncies per construir noves realitats. En Juan Sánchez-Enciso ens parla de la importància de la construcció de la masculinitat a partir d’un text periodístic que va escriure un exalumne seu, en Joel.

8000335-botella-con-el-mensaje-de-ayuda-flotando-sobre-las-olas-de-verAvui vora la mar he escrit tots els meus secrets, aquells que no havia explicat mai a ningú. Els he apuntat en un paper, els he llegit en veu alta i els he posat cuidadosament dins d’una ampolla de vidre. M’he acomiadat d’ells, els he abraçat per últim cop i els hi he desitjat un bon viatge. Els he vist nedar mar endins fins que els he perdut en l’horitzó. Navegant pel món avui he compartit els meus secrets amb qui no conec, avui m’he tret un pes de sobre, avui vaig més lleugera. He deixat espai al meu cos per poder agafar tot l’aire de la il·lusió i restar oberta per tot allò que ha de venir. Gisela Puntí
Navegant pel món amb els Dept. La banda que lidera David Rosell ens acosten del disc “control”. Publicat el 2011 amb la discogràfica música global.

tertulians ocasionalsL’actualitat informativa de la setmana és motiu de debat entre els nostres tertulians ocasionals: les retallades en àmbits com la sanitat o l’educació i les protestes que aquestes han generat, així com també la funció d’una ràdio pública amb motiu de l’ofensiva de les ràdios privades per tancar COM Ràdio són alguns dels temes que tractarem amb alguns membres de l’associació de malalts mentals del Baix Llobregat : Pedro, ex – tècnic d’IBM. Es dedicava a reparar ordinadors fins que fa 24 anys va caure malalt. També ens acompanya l’Alícia, diplomada en Ciències empresarials i des de l’adolescència conviu amb transtorns mentals. Fa tres anys que participa en els programes de ràdio amb els seus companys. ´Per últim, també intervindrà en Jaume, president de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat Sud. Va arribar a l’Associació fa 5 anys i des d’aleshores es dedica a treballar perquè persones amb malalties mentals i els seus familiars trobin un espai per compartir experiències.

Mireia PuntíSovint ens ofeguen les rutines de cada dia. Aquella mena de ritme cadenciós que ens fa moure per la quotidianitat. De vegades el moviment esdevé tant insuportable que l’única sortida possible és prendre una decisió radical.
La Mireia va haver de fer front a les resistències pròpies d’un entorn que no compartia la seva ruptura, la idea estranya de penjar-se una motxilla a l’esquena i fer la volta al món. Friccions paralitzen, que criden a l’immobilisme i que només es poden vèncer quan es decideix que la teva vida és teva i de ningú més.
14 mesos voltant pel planeta, descobrint paisatges físics i humans.
Sumant afectes i maneres de viure, coneguts i presentats, persones que per una temporada són part de la teva família immediata.
I quan la Mireia va tornar a casa, més d’un any després, tot restava quiet, rés havia canviat tant com per no identificar les velles rutines abandonades 14 mesos abans. I un munt de dubtes. Tants com per pensar que aquell món ja no és el teu. La vida és curta i el món massa gran. Hi ha qui lluita per no deixar-se vèncer per les rutines.
El relat de la vivència de la Mireia Puntí voltant món durant 14 mesos el va escriure ella mateixa al llibre que va autoeditar-se i que es titula El viatge dels rodamons. La volta al món en 14 mesos.