From the daily archives: "dissabte, abril 9, 2011"

malaisia2-5Els darrers minuts del Maneres de viure dels dissabtes escoltem una postal ens forma de relat sonor que ens arriba des d’un indret llunyà. Instantànies que retraten formes de viure molt diferents a les nostres.
Un viatge a Malaisia i un motiu molt especial per viatjar…

prostitucion-prensaEl consell d’estat es mostra favorable a prohibir la publicitat de la prostitució. Aquest òrgan suprem, consultiu del govern, considera aquesta activitat publicitària com una laca.
L’exercici de la prostitució no és legal a l’estat espanyol, però és una activitat tolerada. Per tant hi ha qui pensa que publicitari una activitat il.legal no sembla lògic, com no ho seria publicitari la comercialització de determinades substàncies que són tolerades i no legals.
Les xarxes socials, Internet, ha modificat els sistemes i canals per oferir sexe a canvi de diners. Però els anuncis de “contactes” són una font notable d’ingressos per molts diaris, ara com ara, molt tocats per la crisi.
Però més enllà d’aquest fet, l’elevació del debat ens situa de nou en la reflexió al voltant de l’exercici de la prostitució, de la legalització o regulació d’aquesta activitat que mou milers de milions d’euros i que provoca complexes trames d’explotació de persones. Però no hi ha una prostitució. N’hi ha moltes. Tantes com històries i relats personals.
Quan sorgeixen debats com la prohibició de la publicitat de la prostitució, tornem a observar com el debat torna a estar mancat de realisme i com simplement s’aparca el que és la clau de volta d’aquesta realitat social.
Avui ens hi volem acostar per oferir una visió de conjunt a l’entorn de les prostitucions.
Ens acompanya la Montse, (Marien és el seu nom professional) La Montse treballa com prostituta de luxe. Pocs serveis, selectes i a un preu molt elevat. Es tracta de disposar d’una clientela més o menys fixe que garanteix uns determinats ingressos. Però el recorregut fins aquest punt no ha estat fàcil.
Com tantes altres dones la Montse va arribar al món de la prostitució després de viure una situació personal molt complicada. La seva experiència és amplia. Ha estat prostituta en pisos de mala mort, saunes, locals, massatges… tot menys la prostitució de carrer.
Ara es treballa per un reduït grup de clients. I busca temps pel seu fill, per estudiar a la universitat, Ciències polítiques i administració, i per donar vida a un dels blocs més complerts dedicats a la reflexió sobre la prostitució que es poden trobar a la xarxa.
Ens acompanya també l’Antropóloga ISABEL HOLGADO. Coordinadora del colectivo LICIT-Barcelona (Línea de Investigació y Cooperació amb Inmigrants Treballadores del sexe.

image016-a-la-lunaLa història sembla que no té en compte els individus. La realitat personal només s’escola per les escletxes dels grans fets trascendents que marquen el destí de les col.lectivitats de forma anecdòtica o ridícula a partir d’establir un lligam entre la pròpia biografia i la data que determina l’esdevenidor sovint en forma de la pregunta ¿on eres quan…? Algunes de les típiques: On eres quan l’home va arribar a la lluna? On eres quan Zapatero va irrompre al Congrés dels Diputats? On eres quan van matar a J F Kennedy? El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre aquest fet i com això confirma el que deia John Lennon: “la vida és allò que passa mentre estàs fent una altra cosa”. El fillòsof Josep Muñoz trasllada a l’àmbit de la filosofia la formulació d’aquestes preguntes i tria unes quantes fites filosòfiques.

destiny1Avui ens preguntem “QUÈ ÉS EL DESTÍ”. El destí se’ns presenta sovint com una força sobrenatural que escapa al nostre control. Un poder que guia les nostres vides d’una manera inevitable i ineludible. Avui plantegem la nostra pregunta desconcertant , Què és el destí, a la
psicòloga LUZ COLBERT.

jose m izdoLa tradició cristiana parla de les trompetes de l’Apocalipsi com l’instrument que servia per advertir de tota mena de perills i per preparar els exercits de fidels en contra dels seus enemics. L’apocalipsi és el final, el darrer llibre del nou testament i el seu contingut és profètic i simbòlic sobre la fi del món.
En la realitat propera, làica fins i tot, hi ha un bon nombre d’angels de l’apocalipsi fent sonar les seves trompetes d’alarma contra tota mena de paranys i desgracies. És una mena de recurs que ben utilitzat serveix per alterar equilibris més o menys establers. En l’àmbit dels mitjans de comunicació de massa, sovint escoltem el so de les seves amenaçes cridant la fi del món conegut.
Avui dins l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya volem parlar d’aquests àngels mediatics que alerten de l’apocalipsi. Un inventari de personatges públics que habiten en determitats mitjans de comunicació i que tenen com ha objectiu rearmar el sector més extrem de la dreta espanyola. I Catalunya ha estat sovint en el punt de mira dels seus advertiments mesianics.
Jimenez Losantos, Cesar Vidal, Antonio Burgos, Carlos Dávila, Isabel Sansebastian, Pío Moa… entre d’altres són analitzats pel periodista JOSE MARIA IZQUIERDO en el seu llibre LOS CORNETAS DEL APOCALIPSIS.
Avui ens acompanya al MANERES DE VIURE dins l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya.

El periodista i escriptor A ntoni Puigverd reflexiona sobre els cent dies de govern d’Artur Mas i de com l’oposició ha viscut aquest mandat fins ara. Prèviament, Puigvert reflexiona sobmas_100_re com ha cambiat el concepte dels “cent dies” d’abans a ara. Abans era pres com un període de cortesia. Ara ja no. Aquests cent dies han vingut marcats per la crisi econòmica, és a dir,ha passat per més dificultats que un govern normal. El primer que ha fet ha estat revisar l’estat de comptes i prendre mesures al respecte.

sanitatLa política té les seves estètiques. Els seus rituals. Com aquell situa els cent primers dies d’un govern com un bon moment per fer balanç. Un periode marcat per l’aplicació de retallades molt significatives en sectors públics com l’ensenyament o la sanitat, problemes de comunicació externa de l’acció de govern i la presa de consciència de la realitat del país i de la situació econòmica.
Els cent dies i les retallades formen part del setmanari de la setmana que recull les notícies més destacades de la setmana.

paula 1La percepció de la realitat depèn de qui i com s’explica.
També de qui l’escolta i de com l’interpreta. Sobre la prostitució hi ha moltes idees preconcebudes, tantes com relats surten a la llum. La història de la Paula sembla fàcil. Respon a un moment determinat de la seva vida, quan empesa per les circumstàncies, va trobar en la prostitució una sortida ràpida a una suma de mals moments. Un mal matrimoni, un mal negoci, un munt de deutes.
Sembla fàcil, fins i tot, aparenta un final feliç. La Paula ho reconverteix en una experiència de vida que valora de forma positiva, convertint clients en amics. La prostitució de luxe és l’elit d’un negoci al que moltes dones no hi arriben per pròpia voluntat. Un món fosc, incert, que descriu històries a peu de carretera o en sofisticats apartaments de luxe. La Paula ha buscat el costat positiu de la prostitució. Ha trobat en l’exercici d’aquesta activitat, un espai de relacions humanes on els diners compren allò que ella ofereix; sexe morbós i intel.ligent.