A llarg de la vida esmercem temps i esforç per trobar el “millor lloc del món”. En la recerca ens anem construint com persones, afegint experiències al fet de viure. El millor lloc del món pot ser un indret, un espai concret però també pot ser una companyia, un descobriment, un moment caçat al vol. El millor lloc del món apareix quan menys t’ho esperés o l’identifiques temps després d’haver-lo descobert, quan el pas del temps et fa fer balanç de vida.
El millor lloc del món ens acosta a la felicitat.
El millor lloc del món el podem trobar en una capsa plena de records, en la mirada d’un amant, en la vida d’un fill… en tantes i tantes coses amb que la vida ens assalta.
De vegades, el millor lloc del món se’ns escapa de les mans, malgrat tot. S’esvaeix sense capacitat per poder-lo retenir. Desapareix de les nostres vides.
El millor lloc del món és el títol de la primera novel·la que transita per la vida, pels moments viscuts, confegint un inventari d’experiències de persones que busquen el seu millor lloc del món. Històries independents que es van creuant, confegint un mosaic de vides que parlen d’amors i desamors, i sobretot de la necessitat de tornar a començar. De reprendre el camí per trobar el millor lloc del món.
Aquesta és la proposta d’una periodista que en els seu camí personal i professional ha gahut de tornar a començar moltes vegades.
Periodista de professió, corresponsal a l’estranger, redactora en diferents mitjans, directiva de La Caixa, directora d’un important grup editorial o del Gran teatre del Liceu i de la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals, ens acompanya avui a l’espai MANERES DE VIURE I PENSAR, ROSA CULLELL, amb qui descobrim El Millor lloc del món.
Volem afegir un espai de reflexió i comentari al voltant de l’anunci de José Luis Rodríguez Zapatero de no tornar-se a com a candidat socialista a les eleccions generals de l’any vinent.
L’escriptor i periodista Antoni Puigverd reflexiona com Alfredo Pérez Rubalcaba, a mesura que ha anat declinant la figura de Zapatero anorreat per la crisi que ell havia negat . La seva pèrdua de personalitat ha provocat desconfiança entre els mateixos votants d’esquerra. Davant d’això, apareix la figura de Pérez Rubalcaba, home de cervell gris però que potser no tenia els atributs d’un polític de primera fila però molt talentós. Ell pateix certa pressió parlamentàira molt forta contra ell, que ell aguanta però també es produeix certa pressió mediàtica.
És la Montse Rueda, la mare de Raul Romeva, polític forjat en els moviments per la pau, eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya Verds des de l’any 20004. Un home que amb el seu compromís i il.lusió ha aportat aire fresc a la política europea. La Carme Parras ha parlat amb la seva mare, la Montse i ella ens descobreix una persona responsable, ordenada i amb ganes de canviar les coses amb petits gestos.
Estrenem conversa fragmentada del mes d’abril. Diàleg que aquesta vegada transita pels carrers del centre de Girona mentre parlem amb un llibreter que ha esdevingut un referent en la vida cultural de la ciutat en els darrers 30 anys; Guillem Terribas, un dels fundadors i l’ànima de la coneguda llibreria 22 de Girona. Primer lliurament de la conversa fragmentada d’abril, un mes molt especial pel món del llibre. Converses fragmentades, un diàleg compartit, improvisat, que dona valor a l’entorn per on aquest es produeix.
Una de les primeres mesures aplicades pel nou govern de la Generalitat tot just arribar al poder va ser derogar la limitació de velocitat a 80 quilòmetres per hora en les entrades a la ciutat de Barcelona. Una situació meteorològica adversa, marcada per un potent anticicló, va fer pujar els nivells de contaminació atmosfèrica de forma notable i va obligar a retardar derogació de la mesura, aplicada pel govern tripartit en la voluntat de rebaixar l’accidentalitat i els nivells de contaminació atmosfèrica.
Diumenge a aquesta hora l’escriptor Rafael Vallbona ens fa arribar una postal sonora. Ell que coneix bé el territori ens guia per maneres de viure que tenim a tocar i la majoria de vegades desconeixem.
La filòloga Carmen Gallego ens planteja aquesta pregunta i pren com a referència la pel.lícula El Intercambio dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Angelina Jolie que es va estrenar l’any 2008. La cinta es basa en una història real coneguda amb el nom de els assassinats del galliner de Winevill que incloien la desaparició i interncavi de nens.
Avui descobrirem la música que fa feliç l’escriptor Jordi Puntí, recent guanyador del Premi Lletra d’Or per la novel·la Maletes perdudes, un premi que es concedeix cada any, des del 1956, al millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior, segons el criteri del jurat, independent de qualsevol institució o grup editorial. Jordi Puntí acaba de publicar nou llibre, de títol Els castellans, publicat per l’editorial l’Avenç. Puntí ha reescrit un seguit d’articles publicats a la revista L’Avenç per convertir-la en un llibre de relats que retraten l’infantesa d’aquest autor en un Manlleu dividit entre catalans i castellans. Puntí és dels qui prefereix treballar sense música de fons però que la resta de temps, a la que pot li agrada escoltar-la…quan surt a caminar, al cotxe, abans d’anar a dormir…l’escolta sobretot de l’mp3 o a través de l’Spotify, aquesta mena de cercador GerSwin. I les versions també li agraden molt.
La Primavera és l’època de l’any més temuda pels al.lèrgics però hi ha al.lèrgies no estacionals com les alimentàries que tenen una gran incidència en la població.
L’anunci fet ahir per l’actual president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero sobre el fet de què no es presentarà a les properes eleccions és motiu de reflexió pels nostres tertulians ocasionals que també parlaran de les retallades que s’estan aplicant en àmbits com la sanitat o la cultura. En parlem amb Mercè Mestres,llicenciada en Dret a treballat a l’administració pública en els àmbits de la Cultura, la Dona i la Cooperació, Francesc Prieto, historiador i aficionalt al cinema i Jordi Martí, enginyer tècnic industrial.
L’arribada de la primavera ens acosta al bon temps i en societats com la nostra provoca també l’esclat, cada cop més majoritari, de les al·lèrgies. Aquella reacció incomode del cos als efectes d’un entorn natural o d’una situació atmosfèrica. De vegades una reacció “tant” incomode que fa extremadament difícil viure la vida de cada dia.
