From the daily archives: "dissabte, abril 2, 2011"

Albert_JovellAquest mes d’abril ha marcat el punt de partida pel nou govern de la Generalitat en l’aplicació efectiva de l’allau de retallades aplicades al sector de la sanitat pública.
Aquesta setmana els directius dels 64 hospitals públics del país havien de presentar el seu pla de xoc per reduïr la despesa.
Menys personal, menys operacions, major control en la distribució dels medicaments, tancament de plantes en alguns hospitals. Els responsables finançer dels centres advertien al departament de Salut la dificultat d’estalviar allò que el govern els exigeix.
A tall d’exemple hospitals com Vall d’Hebron i Can Ruti tancaran la meitat dels seus quiròfans de l’11 al 24 d’abril.
Obrim uns instants de reflexió sobre la dimensió d’aquestes retallades que s’apliquen en l’àmbit de la sanitat pública amb el doctor ALBERT JOVELL, metge, sociòleg expert en sanitat pública i president del Foro Español de Pacientes.

xavier merce okDegoten les retallades: educació, sanitat, cultura… fa unes setmanes el Govern de la generalitat va anunciar les retallades del departament de cultura el que ha fet reaccionar de manera generalitzada el sector artístic. Fa uns dies un miler de gent vinculada al món artístic es van manifestar davant del Museu d’Art Contemporani de barcelona contra les tisorades… Un manifest signat per unes 90 entitats culturals demana l’excepcionalitat cultural en temps de crisi… perquè la cultura no és despesa sinó inversió sostenen…
Un debat viu i intens amb moltes veus: “en temps de crisi no es poden demanar privilegis”; “cal adaptar-se a la realitat”; “la crisi cultural endureix la crisi econòmica”; “les subvencions són essencials”….
Al MANERES DE VIURE ens interessa l’estat de la cultura a casa nostra i per això avui parlem obertament de les conseqüencies directes que pot tenir la reducció del pressupost desrtinat a Cultura.
Xavier Marcè, molt bon dia…

messi_haciendo_una_chilena_contra_el_getafe_2830Després dels compromisos internacionals la Lliga es reprèn esvaida l’amenaça de vaga inspirada per una part de la patronal.
El futbol és espectacle i l’espectacle es consumeix massivament a través de la televisió. No cal recordar que el futbol en televisió són diners. I en obert, com es va dir un dia, un bé d’interès general.
Al maneres de viure ens agrada parlar de futbol amb un altre accent. Per això escoltem cada setmana les cròniques a peu de gespa que signa l’escriptor mexicà Juan Villoro.
Cròniques que avui ens conviden a reflexionar sobre l’eficacia del plaer o dit d’un altre forma, en com la definició del joc acaba per construïr jugades extremadament elaborades que dibuixen gols de Play Station. Virtuosisme extrem que acosta l’esport a l’art.

carismaUn concepte difícil de definir, que situaríem en l’àmbit de la personalitat de l’individu. Una qualitat que posseeixen poques persones amb un poder d’atracció que les fa diferents, en el sentit de destacar de manera natural, sense artificis, sobre l’entorn.
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui ens acompanya el Dr. JAUME ALMENARA, psicòleg social, professor de la Universitat de Barcelona i ex-degà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

alegoria_de_la_primaveraEl filòsof Josep Muñoz Redón centra la seva reflexió en el tema de la mort, impensable en aquesta època de l’any que en principi, amb l’arribada del bon temps, és optimista. La sabiesa popular diu que tots som iguals davant la mort. Vicenç Navarro diu el contrari ja que hi ha estudis que fins i tot diuen que viuen més anys els del barri de Sarrià que els que viuen al Raval barceloní. Segons Muñoz-Redón, els filòsofs tenen por i la veritable sabiesa serà la que transformi aquest sentiment en ganes de viure. Per agafar aquesta visió exemplar dels filòsof, en Josef ha fet dues coordenades, una de quantitativa (viuen més anys amb menor i una altra qualitativa (viuen menys anys però amb millor qualitat de vida)

angela_vallvey_receta_mainCada setmana fixem impressions, anotem percepcions sobre Catalunya projectades des d’Espanya. Un espai que ens permet escoltar sensibilitats diverses que interpreten en moment actual, complex, delicat en molts sentits i que molt sovint s’allunya de la lletra gruixuda que alimenta des dels extrems el debat.
Avui volem escoltar la veu d’una escriptora que des la centralitat i en condició de tertuliana habitual en diferents mitjans, diu professar una gran admiració per Catalunya però al mateix temps va ser una veu crítica sobre la gestió del govern tripartit i sobre les aspiracions d’un major autogovern proposades a partir de la reforma de l’Estatut.
Va ser finalista del Premi Planeta 2008 amb l’obra Muerte entre poetas i és part del jurat habitual del prestigiòs premi Nadal de literatura, guardó que va guanyar l’any 2003 amb la novel.la Los estados carenciales.
Ens acompanya avui a l’espai Visió de Catalunya des d’Espanya l’escriptora de Castellà la Manxa, Angela Vallvey que acaba de publicar la novel.la “El hombre del corazon de negro” un relat ambientat en el Madrid de les màfies de l’Est i la crisi, que descriu les xarxes d’esclavatge sexual i que s’endinsa en un complex entramat i en el costat més fosc d’una realitat quotidiana.

uniformesAquest mes d’abril ha marcat el punt de partida pel nou govern de la Generalitat en l’aplicació efectiva de l’allau de retallades aplicades al sector de la sanitat pública. Aquesta informació encapçala el Setmanari del Maneres de viure en el que repassem les notícies més destacades que han marcat la setmana que s’acaba. Al Setmanari també parlarem de la petició al president Zapatero, per part del president català Artur Mas, que aclareixi el seu futur polític el més aviat possible així com la trobada a Londres dels membres de la coalició internacional per debatre de quina manera es pot fer fora del poder Gadaffi, negociant amb un punt de discreció una oferta perqué el líder Líbi abandoni el poder amb una certa immunitat. Una setmana més tanbé s’ha parlat sobre l’ús de l’uniforme a les escoles. Ha estat la consellera d’ensenyament Irene Rigau qui n’ha parlat a partir de l’obsessió dels alumnes per seguir la moda i l’establiment d’una certa competència. La voluntat és obrir el debat.

eloi okDe vegades passem per la vida massa capficats, extremadament emboirats, sense adonar-nos del món on vivim. L’Eloi era un més dels joves que en aquest planeta que s’ha fet petit dedicava el seu temps de lleure a descobrir indrets llunyans a la seva realitat de cada dia. Turisme aventura, amb voluntat de deixar-se xopar pel viscut.
En un d’aquests viatges per Àfrica, l’actitud d’una noia occidental va canviar la perspectiva de l’Eloi. Un viatge físic però també emocional que el va implicar més profundament en aquell món tant diferent al seu. Hi ha persones que et deixen empremta, que amb la seva actitud són capaces de fer-nos canviar el ritme. Què es converteixen en miralls que ens fan adonar-nos del que som i del que tenim.
L’Eloi viu en el confort d’una societat que malgrat les dificultats té pràcticament de tot. Però pensa i treballa per persones que molt lluny de nosaltres lluiten cada dia simplement per sobreviure. Hi ha viatges que et canvien la vida. I persones que et reconcilien amb la vida.

L’ONG que ha impulsat l’Eloi es diu Activa Solidària.