From the monthly archives: "octubre 2010"

La Canonja és des d’ahir 30 d’octubre un municipi, independent de Tarragona, que és com havia estat fins ara,  convertint-se  en el 947è poble de Catalunyaalcalde la canonja. El 15 d’abril passat, data en què el Parlament de Catalunya aprovava la llei que va permetre ahir la restitució de la municipalitat, i que l’any vinent serà festa major. Parlem de tot plegat amb el seu alcalde, en Roc Muñoz.

gironaAvui els retrats en proximitat del periodista i escriptor Rafael Vallbona ens duen a Girona una CIUTAT QUE ENS POSA i que aquest cap de setmana honora el seu patró: Sant Narcís.

el metodoAvui mirem la pel.lículla EL MÉTODO, l’analitzem amb la filòsofa Carmen Gallego que una setmana més ens regala les seves interessants reflexions…i que ens duu a preguntar-nos si és lícit fer quelcom il.legal per l’empresa en la que treballa.
EL MÉTODO l’ha dirigit Marcelo Piñeiro i està basada en l’obra de teatre escrita per Jordi Galceran. Text que ha tingut un gran èxit i que ara podeu tornar a veure al Teatre Poliorana de Barcelona amb els actors i actrius originals. Entre aquests Jordi Díaz, Jordi Boixaderas, Lluis Soler i Roser Batalla.

mudancesàngels margaritAvui descobrirem quines són les preferències musicals de la coreeògrafa i directora de la companyia de dansa Mudances, Àngels Margarit L’Àngels celebra els 25 anys de la seva companyia amb la reposició d’alguns dels seus millor espectacles al Mercat de les Flors
Entre el 5 i el 21 de novembre, es podran veure els espectacles Kolbebasar (1988), Corol·la (1992), Solo por placer (2005) i Larandland (2006) i els treballs Cartografies en col·laboració amb Maria Muñoz, Agustí Fernàndez i Andrés Corchero
La companyia Àngels Margarit/companyia. Mudances es crea arrel de l’espectacle Mudances que Àngels Margarit va estrenar al 1985. Dedicada a la creació contemporània, centra el seu interès en la dansa i l’espai, i en la investigació d’un llenguatge i una poètica pròpies que inclou la interrelació amb altres disciplines artístiques com la música, la fotografia i el vídeo, entre d’altres.

marta marcoÉs la Neus Viñas, la mare de la Marta Marco, representant d’una nova fornada d’actrius que trepitgen amb força els escenaris… una actriu que s’ha fet de mica en mica i que ara és una de les més valorades de Catalunya… precissament aquests dies la podeu veure al Teatre Romea de Barcelona amb el monòleg EL MEU NOM ÉS RACHEL CORRIE. Avui la seva mare, la Neus, ens descobreix la Marco de carn i ossos… l’autèntica…

grip agathaEl càncer de mama és el tumor més freqüent que pateixen les dones occidentals. S’estima que als països de la Unió Europea 1 de cada 11 dones desenvoluparan un càncer de mama abans dels 75 anys.
A Espanya es diagnostiquen 16 mil nous casos cada any. Les possibilitats de desenvolupar un càncer de mama augmenta augmenta en la post-menopausia.
Les dones que avui ens acompanyen en aquesta estona de ràdio que anomenem COMUNITATS saben què vol patir un càncer de mama i sobreviure’l.
La Montserrat i la Mari pertanyen al Grup Àgata, una entitat creada per dones afectades de càncer de mama. també és amb nosaltres la psiconcologa Maria Rufino.

magda duran 002Hi ha processos biològics que per naturals que siguin no deixen de percebre’s com a tabús. És el cas de la menopausa, una etapa de la vida de la dona que es presenta cap els 50 anys i que genera, inevitablement, un munt de pors i d’incerteses.
Actualment es calcula que hi ha set milions de dones al nostre país que es troben en aquesta etapa. No és fàcil viure-la de manera positiva, però com en tot, també pot ser qüestió d’actitud. I de considerar la menopausa no com un punt i final, si no com un punt i seguit dins d’un procés vital, natural.
La ginecòloga Magda Durán, que ens acompanya a l’estudi, és un referent en aquest tema de salut que ens ocupa avui. És la responsable de l’Àrea de Menopausa de l’Hospital Clínic de Barcelona. Una professional amb una visió i un missatge realistes i positius. A més a més, és una excel·lent comunicadora i divulgadora, com queda palès en el llibre que acaba de publicar: “Menopausia !Naturalmente!”.

pou
La setmana passada parlavem amb Josep Maria Pou damunt l’escenari del Teatre Goya, l’espai que dirigeix a Barcelona, conjuntament amb el Teatre de La Latina a Madrid.
Enmig de l’escenàri en penombra, parlavem del domini de l’actor, de la seva capacitat de comunicar, de controlar fins i tot les emocions de l’espectador. Parlavem amb Pou mentre comtemplavem un patí de butaques buit.
Avui la conversa ens porta als camerinos del Goya, l’espai privat on l’actor es transforma, muda de pell, assumeix el seu paper…

pratLes nostres reaccions, els moviments, les possicions que prenem davant els petits i grans problemes que van sorgint en la vida de cada dia, les respostes que construim, les ideologies que defensem… tot allò que publiquem com a reflex de la nostra forma de ser adulta, té un reflex, una projecció en la percepció de la realitat del noi i noia adolescent.
Els adults esdevenim referents per l’adolescent.
Potser no els més propers, pares i mares principalment, dels qui s’allunyen. Però sí altres adults que conformen part del seu paisatge quotidià.
Dels adults com a referents dels adolescents, en parlem avui en aquest temps on reflexionem sobre adolescència i educació.

gespaFeia dies que vestia de nit, respirava angoixes i caminava sense destí…estava fart de la seva foscor, del seu rostre, del seus pensaments, de la seva olor… Un matí de finals d’octubre va decidir ser millor. Va agafar el pinzell de la vida i va dibuixar-la de color gespa amb uns raigs de sol. Va deixar enrere la mirada de tonalitats grises i va vestir-se de llum. Va inspirar força i va gaudir d’una passejada pel jardí de l’amistat, va recordar la dolçor d’un somriure sincer, la tendresa d’una abraçada, el plaer del compartir i la mirada d’aquella flor que creix al paradís. Va plantar al jardí el seu millor fruit i va decidir ser millor, per tornar a sentir al batec dels cors, per poder compartir les pors, per emocionar-se amb una cançó, per robar i compartir somriures, per llepar les ferides i poder gaudir d’aquest instant.

dissabte 16 004Aquests són alguns dels temes dels que parlaran els tertulians ocasionals d’avui:
En Joan, de 59 anys, professor de llengua catalana en un Institut de Secundària. Fa 8 anys li van donar la incapacitat laboral per transtorn mental i per omplir el seu temps lliure i fer contenta la família fa 5 anys va començar a participar en les activitats que organitza l’Associació de Malalts Mentals del baix Llobregat Sud. En Pedro, de 54 anys, tècnic d’IBM, es dedicava a reparar ordinadors fins que fa 24 anys va caure malalt i li van donar la incapacitat total i l’Alícia, de 43 anys i que des de l’adolescència conviu amb transtorns mentals. Llicenciada en Ciències Empresarials. Va conèixer en jaume a través de l’Hospital de dia de Sant Boi i des de fa tres anys participa en els programes de ràdio amb els seus companys.- A més a més també col.labora en un programa de cinema que dirigeix en Jaume… La ràdio li agrada però sobretot li agrada pensar que la seva experiència pot ajudar altres persones que com ella han de conviure amb una malaltia mental.

andreu 001Trobar l’equilibri en la vida no és fàcil. Com tantes altres coses demana temps i esforç. I una dosi de càlcul, per modular esforços i jornades.
L’Andreu és pèrit d’assegurances. Feina rutinaria i estressant. Però es guanya bé la vida. La tensió que li genera el treball, aquella que s’acumula al llarg del dia, l’Andreu l’equilibra amb la pràctica de l’esport, en certa mesura del culte al cos. En les societats benestants l’esport per oci i lleure ha esdevingut un instrument per destensionar, per rebaixar els neguits de la jornada i desconectar.
No és estrany veure gent corrent a les 10 de la nit o nedant a les 7 del matí. Cal trobar temps per l’equilibri, per donar resposta allò que el cos et demana. Ja se sap que l’esport, com el riure, genera endorfines. D’esperit competitiu l’Andreu fa temps que corre, neda o va en bici per trobar un espai que l’apropi al benestar.

imagesLa crònica política de la setmana es presenta en clau clarament pre-electoral. Tots els moviments i declaracions dels polítics perfilen l’horitzó de la pre-campanya.El president de la Generalitat José Montilla, candidat del PSC a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, anunciava davant la plana major del seu partit i acompanyat per tots els consellers socialistes que no es repetirà el govern d’Entesa, encara que sumi, perquè el seu temps a passat. També aquesta setmana Marcelino Iglesias, president d’Aragó, des de 1999 assumia la secretaria d’organització del PSOE com a conseqüència del nomenament de Leire Pajin com a ministra de Sanitat. I profunda commoció a l’Argentina per la mor de l’expresident Nestór Kirchner, que moria dimecres als seixanta anys d’un atac de cor. També aquesta setmana han mort el catedràtic Joan Solà una de les veus lúcides i reflexives sobre la llengua catalana així com del sindicalista i polític Marcelino Camacho.

24 octubre 002L’actual situació econòmica, amb un increment constant de persones sense feina, està generant dificultats greus en molts ciutadans a l’hora de poder fer front al pagament de lloguers o hipoteques. Una situació que està fent créixer els index de pobresa.
Quan el treball, la font bàsica d’ingressos, falla, l’estructura econòmica de moltes famílies cau per terra.
4 de cada 10 persones en atur viuen sota del llindar de la pobresa.
Altres, colpejats pels efectes de la desocupació, són a punt de creuar aquesta barrera. Creixen doncs les necessitats i l’increment de la pobresa es fa cada cop més visible en el dia a dia dels serveis socials.
Fa un any aproximadament, dins el programa Paisatges Humans, recolliem el testimoni d’una parella, situada al voltant dels 40 anys que concreta de forma clara allò que s’enten per nous perfils de pobresa.
Es demana ajut pel pagament de l’habitatge, però també per fer front els subministrament d’aigua, llum o gas, per les despeses en alimentació o per l’escola bressol.
La nova pobresa generada com a conseqüència a l’actual crisi econòmica s’afegeix a la pobresa severa o crònica que segons les estadístiques afectava l’any 2006, un 8’1% de la població a la província de Barcelona.
De tot plegat en parlem a l’espai Visió de conjunt. Ho fem amb Teresa Crespo, presidenta d’entitats catalanes d’Acció social.