From the daily archives: "diumenge, setembre 26, 2010"

rosa saenz (4)La setmana passada Juan Villoro ens parlava del valor de la derrota com espai d’aprenentatge. La setmana que deixem enrera ens mostra detalls molt singulars, expressions públiques que van perfilant el traç públic de Guardiola i Mourihno. Dues personalitats antagòniques que ens expliquen moltes coses de la vida.
Apunts a peu de gespa que comentem cada setmana en forma de crònica amb l’escriptor JUAN VILLORO.

pastor 002Entendre l’economia ens ajuda a entendre el món i segur que a pendre millors decisions. Avui volem parlar d’economia des d’una visió serena i reflexiva, reduint alguns arguments a l’essència per saber cap on va el futur. Per això compartirem una estona de conversa amb el doctor en economia, professor a l’escola de negocis de l’IESE, ALFRED PASTOR, que ocupa la catedrà d’Espanya a Xina a la International Bussines School.

ramon bayés 002Diuen els experts que l’any 2050 un 32% de la població global tindrà més de 65 anys… si les lleis segueixen com ara, això vol dir que estaran jubilats. Amb la crisi hem sentit a parlar d’allargar el temps de la jubilació per fer soistenible el sistema de pensions però a l’hora s’han produit expedients de reguulació a moltes empreses que han jubilat els seus treballadors amb 56 anys… una vegada més les contradiccions d’aquests sitema sobre la taula… En aquest espai que dediquem cada diumenge a aprendre nous hàbits per als nous temps avui us proposem reflexionar al voltant de la jubilació.

Per això hem convidat Ramon Bayès, ell és catedràtic emerit de la Universitat de Barcelona i autor del llibre GUIA PARA UNA JUBILACIÓN ACTIVA d’Edicions PAIDÓS.

DSC03093L’Adolescència és un període complex. Més encara en una societat com la nostra, en procés de revisió i relectura constant del manual d’instruccions. En un moment on tots estem una mica desorientats, l’adolescent transita més que mai en la incertesa. Avui Juan Sánchez Enciso reflexiona sobre la necessitat de dir no als adolescents.

max sunyerEl protagonista de la secció d’avui és en Max Sunyer, guitarrista i compositor català, de 63 anys i actual director del festival L’hora del Jazz que durant el mes de setembre ha programat un seguit de concerts del gènere a la plaça Vila de Gràcia i a diverses sales de Barcelona. Enguany se n’ha celebrat la 20ena edició. Com a guitarrista ha format part de nombroses bandes entre les que destaca, Pegasus o Iceberg, i la darrera, Max Sunyer Trio, amb el baixista Carles Benavent i el bateria Salvador Niebla. En Max Sunyer compagina la seva faceta com a músic en actiu amb la presidència de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya.

A la pel.lícula Tener y no tener hi ha una escena en què el personatge que fa Lauren Bacall li diu a Humpfrey Bogart que si algun dia la vol només ha de xiular… perquè saps xiular, no? Només has d’ajuntar els llavis i bufar… Ella marxa i ell se la queda mirant embadalit…. A partir d’aquesta escena, Carme Gallego reflexiona sobre la seducció (L’enamorament. Com es produeix, en quin moment ….)

TENER_Y_NO_TENER_1945[1]

La Maria Cols, ens presenta la seva filla, la BETH una artista polivalent que ha madurat a dalt dels escenaris… Una setmana més,la Carme Parras ha buscat la mare d’un personatge conegut per tots perquè ens expliqui amb ulls de mare com ha viscut la carrera professional i personal del seu fill…

Aquesta setmana se n’ha anat fins a Manresa… en aquesta ciutat és on la Maria té una perfumeria i botiga de complements. Al centre, molt a prop de la Rambla es diu BRILLANT i allà té lloc la conversa entre la Maria Cols i la Carme Parras sobre la Beth Rodergas.

santa colomaRetrats en proximitat que ens concreta Rafael Vallbona. Avui la postal ens evoca la transformació d’un territori metropolità; Santa Coloma de Gramanet.

malalties rares 003Afecten com a molt 5 persones de cada 10 mil habitants. Se les coneix com a malalties rares, orfes o poc freqüents pel baix nombre d’afectats. Això fa que sovint s’allarguin els diagnòstics, que no hi hagi unitats especialitzades per a tractar-les ni tractaments per paliar els efectes… Els qui les pateixen se senten desprotegits i els familiars la majoria de vegades viuen aquesta situació com autèntics viacrucis…
L’Anna, l’Esther i la Rosanna ja han superat aquesta primera fase… saben el què tenen i segueixen tractaments específics … i han pogut normalitzar les seves vides gràcies a la tasca de la Federació Catalana de Malalties poc Freqüents …
L’Anna Quintero és la secretària de la Federació Catalana de malalties poc Freqüents. L’Esther Chesa i la Rossanna Guerrero en són dues afectades.

Avui us oferim el darrer lliurament d’aquesta sèrie de converses que ens han servit per descobrir un Moncho proper, sincer… Hem parlat de vida i de música. D’aquell jove que volia ser cantant i que va fer-se passar per cubano per trobar un espai en les orquestres de mitjans dels 50. Hem parlat de nits de cabaret. Amics i coneguts. De vida cantada a ritme de bolero. I hem parlat de la vida de cada dia, d’aquella que finalment resulta molt més difícil i que rés té a veure amb la que es viu damunt d’un escenari.YouTube Preview Image

sanjosexEl futur incert, el pas del temps…reflexions de Gisela Puntí que avui sonen amb el rerafons de la cançó de Sanjosex “Futur incert”.

Futur incert – Sanjosex

Davant d’un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment
Just abans de començar
La boira es pot palpar
Jo vull perdre el fil
En un full de somni

Ja no em va la realitat
La llum m’és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre’m amb el llit
I escoltar la pluja

On és la llibertat
De no voler escollir?
Jo em vull quedar aquí
I viure com abans
Al marge d’un camí
Veient com passa el temps
Jo ara vull estar
Arran de terra

Ja no em va la realitat
La llum m’és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre’m amb el llit
I escoltar la pluja

La vaga general i les seves possibles conseqüències és el tema central que debaten els tres tertulians ocasionals que ens acompanyen en aquesta estona de ràdio. Són aquests:

Francesc Prieto. Va néixer i es va criar a l’entorn de la SEAT i per això molts els coneixen com “el nen de la Seat”. És historiador però els seus interessos són diversos. Li agrada el cinema amb el que ha flirtejat com a ajudant de direcció en alguna pel.lícula… també és membre de la junta del cineclub de Molins de Rei, el poble on viu… Participa en les activitats de diferents entitats que tenen com a objecte d’estudi la reatauració de la memòria històrica. I en aquests moments col·labora amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya amb una exposició que s’inaugurarà al novembre sobre “l’arquitectura de la repressió franquista”.

Mercè Mestres. Té 66 anys i es defineix com a barcelonina-barcelonina. És llicenciada en Dret a treballat a l’administració pública en els àmbits de la Cultura, la Dona i la Cooperació. Ara està jubilada però continua activa … pertany a dos clubs de lectura i assisteix a grups de conversa en alemany. Té 4 fills i 8 nets…

YLDARAY ….Va néixer a Turquia però va marxar a estudiar a Dinamarca on s’hi va estar 10 anys. De perfil socialment compromès a Dinamarca desenvolupa una intensa activitat social a l’entorn de torturats víctimes de militars. A la vegada, és fundador d’un moviment dedicat a la recerca de fons per ONG’s.
L’any 1983 es va instal.lar a Catalunya. Treballa en el món de la Informàtica i compagina la feina amb la seva dedicació a diferents moviments progressistes i ONG’s relacionades amb immigració i persones sense sostre.

BubinaQuatre feines a l’hora demanden d’energia i de molta creativitat. Tenir present que sempre hi ha fils per tirar i treure el màxim partit al temps de cada dia.
La Núria transita en la dispersió, va molt de bòlid, esdevé flexible, però gaudeix d’allò que fa.

Fer quatre feines a l’hora demana sacrifici, saber organitzar el temps i deslliurar-se de totes aquelles coses que són del tot prescindibles i que ocupen un espai innecessari en l’agenda de cada dia. Sovint inèrcies que ens arrosseguen, que no volem fer, però que acabem assumint per no quedar malament.

Utilitzar el sentit de l’humor, l’optimisme, et facilita les coses i sembla clar que la Núria construeix la seva realitat en base aquesta actitud. Optimisme necessari també per caminar per la precarietat que molt sovint s’associa al treball social.
Ja se sap que la riquesa i el benestar personal, sovint no són només qüestió de diners.

Comença el Maneres de viure, un programa que us acompanya els matins del cap de setmana i que busca sumar complicitats a l’hora d’interpretar la realitat.

Un inventari de veus i d’idees de gent corrent que s’acosta a la ràdio per intentar saber de que va tot plegat. En temps de desconcert, revisem el manual d’instruccions.