From the daily archives: "dissabte, setembre 25, 2010"

DownloadedFileEl divorci és un element bàsic en la construcció de la societat d’avui. Un fet que ha canviat la forma de concebre la relació de parella en la mateixa mesura que la societat s’ha anat transformant i ajustant-se a noves realitats.

Fins ara les estadístiques ens han mostrat com a Espanya els matrimonis es trencaven abans i amb major freqüència que fa una dècada.

Tot i que continua sent superior la xifra dels qui decideixen unir-se que no pas la dels que es separaren, cada cop una i altre s’acosten més.

L’esclat dels divorcis a casa nostra s’ha produit en el decurs de la darrera dècada, coincidint amb el temps de bonança econòmica. Ara les coses estant canviant i el nombre de divorcis s’ha reduït en la mateixa mesura que la crisi ha colpejat les famílies catalanes.

La generació que en aquests moments es troba més afectada pel divorci correspon a les persones nascudes en els anys seixanta i la primera meitat dels setanta, matrimonis amb fills, que tenen una durada mitjana de 15 anys.

Una generació molt diferent a la dels seus pares, condicionada pels canvis socials i que s’ha perfilat amb un caràcter propi i diferencial, una distorsió que els ha fet enfrontar-se al divorci, en molts casos amb notables dificultats.

Radiografiem la situació i parlem del divorci. Un procés on l’economia, té a banda dels sentiments i les emocions, un paper molt rellevant. En parlem amb l’advocada Maria José Varela, amb la psicòloga Núria Vendrell i amb la magistrada Carla Paola Arias, jutgessa de família de Sabadell.

platjaEls darrers minuts del Maneres de viure del dissabte rebem una postal sonora, signada des d’indrets llunyans que configuen imatges globals. Formes de viure i pensar que expressen la diversitat d’un mon cada cop més petit, on les distàncies s’han escurçat, però que esdevé un magnific aparador de maneres de viure molt diverses.

La postal global que tanca el maneres de viure del dissabte la signa el periodista i viatger Xavier Moret. Avui ens arriba des de Mocambic.

sebastià alzamoraAvui descobrirem quina música fa feliç a l’escriptor, crític literari i gestor cultural, Sebastià Alzamora, nascut a Llucmajor, Mallorca, fa 38 anys. Alzamora es va donar a conèixer amb el poemari Rafel el 1994. Posteriorment, ha publicat, entre d’altres, Apoteosi del cercle, Mula morta i El benestar. Com a narrador és autor de L’extinció i Sara i Jeremies per exemple, i l’assaig Gabriel Janer Manila: L’escriptura del foc. La seva obra de Sebastià Alzamora ha estat guardonada, entre d’altres, amb el Premi Bartomeu Rosselló-Porcel, el Documenta i el Premi Josep Pla 2005. Els seus llibres s’han traduït al castellà, italià, francès, portuguès, hebreu i eslovè. La cançó de la seva vida és en anglès i d’un dels grups britànics mítics d’aquest país.

esquirolEl temps mesura la vida que s’escampa entre les dues grans vores; el naixement i la mort. El seu regnat és tan absolut que els seus efectes es poden percebre en les coses més minúscules de l’existència de cada dia.

El tic tac d’un rellotge en recorda constantment la nostra absoluta dependència del temps. Els segons, els minuts, les hores que es transformen en dies. Els dies que es converteixen en setmanes i les setmanes en mesos i els mesos…. en anys.

Mentre les grans lleis de la ciència no diferència entre passat i futur, la nostra biografia i la d’aquelles persones que estimem tenen el pas del temps com el relat d’una vida.

La preguntar desconcertant d’avui pretén trobar resposta a una qüestió complexa Què és el temps ?, que ens diu de la vida l’experiència del temps ? ….

Què vol dir, més enllà del tòpic “viure el present” ? En quin sentit el temps es pot perdre, donar o agafar ?

El temps tot ho cura…? Quan de temps ens queda ?….

El temps és un bé escàs… potser l’únic que no es pot comprar amb diners…?

Del temps, com a qüestió desconcertant, en parlem a l’espai de les preguntes desconcertants amb el filòsof JOSEP MARIA ESQUIROL, qui fa un parell d’anys publicava el llibre EL RESPIRAR DELS DIES, Una reflexió filosòfica sobre el temps i la vida.

A Nova York, a la seu de Nacions Unides es vivia aquesta setmana la cimera sobre els objectius del mileni contra la pobresa.
Una trobada internacional que servia per fer balanç i comprovar que les declaracions de bones intencions no sempre esdevenen accions concretes. Una altra notícia destacada de la setmana ha estat l’acord entre el Partit Nacionalista Basc i el PSOE per aprovar els pressupostos generals de l’estat, que permetran al president Zapatero esgotar la legislatura fins el 2012. Tot plegat la mateixa setmana que el govern central anunciava un increment d’un punt en l’IRPF per rendes a partir de 120 mil euros i de dos punts a partir dels 170 mil euros anuals. Les mesures anunciades aquesta setmana sobre l’augment del rebut de la llum, escalfen motors per la vaga general prevista per dimecres que ve.

CIMG3683

Res millor que anar-se’n cada dia cap a casa amb la sensació de la feina ben feta. Feliç i content.

Tal i com van les coses no sembla fàcil… oi ?
Doncs escoltant atentament en Santi, de 58 anys, resulta molt menys difícil del que pot semblar.

En Santi quan era petit no va voler estudiar. Decisió que comportava, automàticament, l’opció de treballar. Eren altres temps, es clar…!!! Amb 11 anys, ja feia de barber.
I més de 40 anys després, continua gaudint de la feina que fa.

Senzillament, sense pretensions, amb naturalitat, fent del dia a dia i de les rutines que l’acompanyen, un comode microclima per anar transitant per la vida.

I la recompensa…? la fidelitat dels seus clients i la confiança en les seves dots com a barber. Tallant bé i barat.

Senzill… no ? Però extremadament difícil per tants que es mouen pel seu dia a dia plens de contradiccions i maldecaps que els fan sentit infeliços quan tornen cada dia de la feina. Anar-se’n cada dia a dormir, feliç i content, potser és més fàcil del que de vegades pensem.