From the daily archives: "dissabte, setembre 18, 2010"

greciaEls darrers minuts del Maneres de viure del dissabte rebem una postal sonora, signada des d’indrets llunyans que configuen imatges globals. Formes de viure i pensar que expressen la diversitat d’un mon cada cop més petit, on les distàncies s’han escurçat, però que esdevé un magnific aparador de maneres de viure molt diverses.

La postal global que tanca el maneres de viure del dissabte la signa el periodista i viatger Xavier Moret. Una postal que, com la setmana passada, ens descriu imatges de Grècia.

El diumenge 5 de setembre la Banda terrorista ETA anunciava una nova treva en la lluita armada. Una decisió unilateral, indefinida i no condicionada, que pels sectors de l’esquerra abetzale suposava una aportació d’alt valor a l’assoliment de la pau a Euskadi i a la consolidació d’un procés democràtic que tanqui dècades de lluita armada. Però aquesta valoració del món abertzale diferia molt de la resposta del govern espanyol i basc i de la resta de formacions nacionalistes i no nacionalistes; la treva no és creible si ETA no dona un pas més.

Aquest anunci reobre el debat, situa de nou un seguit d’actors sobre el tauler de la realitat política basca i genera dubtes profunds, sobre l’evolució, dimensió i profunditat de l’anunci d’ETA. Al llarg dels anys moltes vegades ens hem formulat la mateixa pregunta; es possible la pau a Euskadi…? Hi ha molta literatura al respecte, planes i planes de reflexió, hores de debat, compromisos i passes endavant. Processos oberts i tancats. Una llarga història que ha generat desànim, cansament i centenars de victimes mortals.

Volem observar en l’espai visió de conjunt, el moment actual, per desxifrar alguns dels elements que afegeixen un punt de novetat o d’optimisme davant el nou anunci d’ETA i la resposta del món polític i social.

Per això ens acompanya el periodista Antoni Batista, autor de llibres com Diario Privado de la guerra vasca, Euskadi sin prejuicios o voces sobre Euskadi. Acaba de publicar LA CARTA, història de un comisario franquista.

sonia gomezAvui sabrem quines són les debilitats musicals de la ballarina i performer Sònia Gómez, de 36 anys, que justament dijous inaugurava la temporada teatral del Mercat de les Flors amb l’espectacle Mi madre y yo. Aquesta peça, estrenada el 2.004 interpretada per la Sònia Gómez amb la seva mare, Rosa Vicente va idear-lo la mateixa Gómez amb l’objectiu de reflexionar sobre els canvis generacionals en les relacions entre pares i fills. Un espectacle en el què, les diferències i les coincidències entre dues generacions interactuen per donar forma a aquesta proposta que inclou passatges de les vides de mare i filla. La música té una presència constant en el dia a dia de la Sònia Gómez, que té uns gustos musicals molt eclèctics i molt diferents segons l’escolti o la balli en moments d’oci o de feina. Posats a triar una música que la faci sentir bé, es decanta pel remix que va fer James Holden de la cançó It’s a fine day d’Octopus.

torralbaLa veritat és un canal de televisió digital; el nom del diari diocesà de Navarra; el d’un diari de Múrcia i un d’Alacant i és que en el món del periodisme, encara que en els temps que corren no ho sembli, la veritat ha de primar…però què és la felicitat?
El filòsof i teòleg Francesc Torralba ens respon a la pregunta desconcertant d’avui sobre el què és la felicitat.

P8196015Ens hem acostumat a consumir la vida sense temps per pràcticament res.
Vivim amb rapidesa, fins i tot el nostre temps de lleure. I sense temps no podem pensar. No podem pendre la mesura a la vida que consumim, fixant-nos en els detalls, petits i grans, que conformen el camí per on anem fent cada dia. Sense temps per pensar, tot sembla més complicat, tot costa més de superar, tot resulta més feixuc i difícil de païr. Perquè pensar ens serveix per ordenar idees, per prioritzar, per dissenya i païr més i millor. Cada setmana busquem temps per pensar en conversa amb Josep Muñoz Redón. Avui reflexionant des d’un avió….

naniCada setmana, per tancar la primera hora del Maneres de viure del dissabte busquem una veu i una reflexió que des d’Espanya ens ofereixi una visió de Catalunya. Un contrapunt que ens expliqui com ens veuen, si les percepcions han canviat i el pes que tenen les demandes de major autogovern, formulades des de Catalunya, en el conjunt d’aquesta Espanya, que en diuen plural.

Per això escoltem veus d’intel.lectuals, analistes, gent del món de la cultura o el periodisme que des d’Espanya ens parla de com perceben Catalunya. L’escriptor gallec Suso de Toro ens parlava fa dues setmanes de la impossibilitat de construir una veritable Espanya plural. La setmana passada el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo, observava des de Sevilla els errors comesos a banda i banda en el procés de reforma de l’Estatut.

I avui afegim l’opinió d’un català que des de fa prop d’una dècada va deixar Catalunya per instal.lar-se a Madrid: l’escriptor Ignasi Riera. I des d’allà, observa una realitat canviat que ha deteriorat les relacions entre Catalunya i Espanya. La seva mirada afeixeig una nova perspectiva a l’espai Visions, de Catalunya des d’Espanya.

Setmana molt marcada per les expulsions de gitanos realitzades pel govern francès. Aquesta setmana coneixíem la circular de l’Elisi que fixava com a objectiu prioritari el desmantellament dels campaments gitanos. uNA Campanya endegada aquest estiu pel govern de Nicolas Sarkozy contra els roms (els gitanos originaris de Romania i Bulgària.Aquest tema també ha tingut una vessant espanyola amb l’actitud del Partit Popular.
Mariano Rajoy, dónava via lliure al Partit popular català perquè la polèmica s’utilitzi en el debat polític.
A Catalunya continua l’ambient de pre-campanya electoral:declaracions realitzades per l’expresident Pasqual Maragall a una revista de Convergència democràtica de Catalunya en què assegurava que ara és l’hora d’Artur Mas, l’advertiment de Montilla a Madrid en l’acte de celebració a la capital de la diada i Celestino Corbacho plantejava obertament en una entrevista televisiva l’opció de la coneguda sociovergència.
I la Guardia civil desarticulava la direcció nacional d’Ekin, amb la detenció de nou persones que suposadament formaven la cúpula d’aquesta organització il.legalitzada per la seva vinculació amb ETA.

dissabte 9 005En Josep Maria gestiona les incerteses d’aquells que traspassen els límits. Joves i adolescents que empessos per circumstàncies molt diverses, transgredeixen les normes establertes condicionant el seu futur.

Transitar pel costat perillós o patir un decalatge emocional que et deixi fora del sistema és, en temps d’adolescència, un mal pas que pot condicionar per sempre la vida adulta. Material molt sensible passa cada dia per les mans del Josep Maria. Sovint casos perduts, que sorprenentment són recuperats, tot i que en Josep Maria deixi moltes emocions pel camí. Avantatge del temps adoslencent. Hi ha espai per segones i terceres oportunitats.

En Josep Maria despunta realisme i el realisme és doloròs. Allunyat del discurs que associa treball social a una feina gratificant. De fet, el realisme és la millor forma de curar les ferides que va deixant la vida.