From the daily archives: "diumenge, setembre 12, 2010"

La filòsofa Carmen gallgo escull una escena de la pel.licula Revolutionary Road i entre tots la disseccionem. Aquesta pel.lícula la va dirigir Sam Mendes a partir de la novel.la que Richard Yates va escriure l’any 1964. Protagonistzada magistralment per Leonardo di Caprio i Kate Winslett, els Wheeler, un matrimoni aparentment perfecte que viu en un món de cartró pedra. El somni de la societat occidental fet miques.
L’escena escollida és el moment en què Frank descobreix que la seva dona vol avortar images

pirineusCom cada diumenge rebem les impressions es impressions signades per l’escriptor Rafael Vallbona. Postals locals, que descriuen com el paisatge i la seva gent es va transformant, mudant de pell, adaptant-se a les noves formes, produint nous estils de vida.

Darrers minuts del Maneres de viure. Retrats en proximitat que ens concreta Rafael Vallbona. Avui fixant-nos en els Pirineus, on el toxo és l’or que ha transformat la serrelada perfilant un futur incert.

dani perezAvui sabrem quines són les debilitats musicals de l’actor i monologuista Dani Pérez que ha creat, intervingut, col.laborat, guionat, representat, produït i dirigit dotze espectacles teatrals així com programes de ràdio i televisió. Cazando gamusinos, Los ángeles no tienen hélice o Pájaros en la cabeza són alguns dels noms dels seus espectacles als que des d’aquest mes se n’hi suma un altre. Dani Pérez se suma a la programació de la nova temporada del Alexandra Teatre de Barcelona en la que,sota el títol “Dani Pérez en directo desde el Alexandra Teatre”, intentarà oferir, a cada funció, una combinació diferent dels seus millors monòlegs d’anteriors espectacles.Una nova ocasió perquè, simplement, amb la seva veu i el seu gest ens torni a fer viure, com si fos la primera vegada, situacions que estem tips d’experimentar en el nostre dia a dia.

DORI I RAMON2La Dori Riera, és la mare d’en Ramon Freixa. Una setmana més una mare que parla del seu fill des del més íntim…
Des del record, els bons i mals moments i l’alegria de veure que als 39 anys en Ramon Freixa és un dels cuiners de referència a casa nostra…
Una vocació que li ve de familia ja que Ramon Freixa va créixer entre els fogons del seu pare i el forn dels seus avis a Castellfollit de Riubregós… anirem descobrint més coses al llarg de la conversa amb la Dori que té lloc per exigències del guió al restaurant FREIXA TRADICIÓ …

El síndrome de Down és la conseqüència d’una alteració genètica en el cromosoma 21. Les darreres estadístiques extretes de la base de dades Estatal de Persones amb discapacitat apunten que a Espanya hi ha unes 30 mil persones afectades per aquest sindrome i que aproximadament 1 de cada 900 nens neix amb el cromosoma 21 alterat.
A la societat encara li queda molt camp per córrer i acceptar la “normalitat” d’aquest col.lectiu que vol i ha de tenir el seu espai
En aquesta estona de ràdio coneixerem l’Ariadna i l’Elisabet. Les dues tenen síndrome de down i gràcies al treball de la Fundació Catalana Síndrome de Down han acomplert els seus somnis. L’Ariadna fa 9 mesos que s’ha independitzat i l’Elisabet treballa com a administrativa a una productora de televisió. També entrevistarem Josep Ruf, coordinador del Servei de suport a la VIDA INDEPENDENT de la Fundació Catalana Síndrome de Dowm.

Tot canvi global té una incidència en les petites coses que passen cada dia en les nostres vides. I la família, el concepte més tradicional de família, aquell nucli central on s’estructurava la base de les relacions humanes més primerenques, és veu afectada clarament pels efectes d’una societat canviant.
La realitat ha generat un nou inventari de preguntes i ha trencat els murs que protegien i aillaven la família.
Els contractes poden trencar-se o canviar. Es pot viure sense contractes. Els fills es poden tenir sense sexe i sense parella. La família perd influència i té dificultats. En molts sentits la família es dilueix. Però de les noves formes en poden sorgir nous models. Tot depèn de com ens hi adaptem i sobretot de com gestionem aquests noves realitats.
De la familia canviant, de com viure millor l’espai de les relacions personals, en parlem a l’espai Maneres de viure millor amb psicologa MERCE CONANGLE, fundadora de la Fundació ÀMBIT i promotora del concepte ecologia emocional.

A la taula d’un bar del centre històric de Sant Andreu de Llavaneras, compartim la segona part de la conversa amb el cantant Moncho. Un cafè i una cigarreta.
Temps per parlar amb calma del moment actual, de les ideologies, de com està la feina o de (com diu la cançó) on és la gent….? Hi ha nostalgia en el seu relat… com en el de tants d’altres que enyoren els temps en que la vida passava a una velocitat més lenta.

L’esclat que suposa el pas de la infantesa a la joventut, aquest moment de trànsit i desconcert, on les emocions són a flor de pell, deman una mirada atenta i d’una aproximació sense prejudicis. Per això la secció Somriure de Plató és un temps de reflexió compartida amb un ex-professor de secundaria que acumula hores i moltes experiències viscudes al costat d’alumnes de secundaria.
Un somriure de Plató que signa cada setmana al Maneres de viure Juan Sànchez Enciso i que avui reflexiona sobre les relacions humanes entre professor i alumne, si és possible aspirar a una veritable comunicació entre persones. DSC03093

gerard quintanaHi ha moltes maneres de viure la música. D’entrendre-la i vincular-la amb aspectes diversos de la nostra vida. Lligar la música a unes paraules per construir una canço, per expressar un sentiment. Música i paraules que com un rotatori sense fi, fan brollar noves paraules, que esperonen nous sentiments que generen noves emocions. I així, pels segles dels segles, alimentant el cor i l’esperit.

Paraules i músiques que en una llengua ens alimenten i ens inspiren. Reflexions de Gisela Puntí, avui unint les paraules i la cançó Quan el sol de Gerard Quintana al Maneres de Viure.

Fa dècades les tertúlies van imposar-se com a genere periodístic, sobretot a la ràdio. Mica en mica el format va tenir projecció televisiva.
Ara les tertúlies, polítiques, socials o del cor, són referents imprescindibles en qualsevol graella de ràdio i televisió. I al voltant de les taules d’opinió, moderadors i tertulians s’embarquen cada dia en el complex art d’opinar de tot i de tothom.
L’agenda mediatica transita de taula en taula, de tertulià en tertulià, confegint allò que s’anomena “un estat d’opinió pública”.
Al Maneres de viure obrim la primera hora del diumenge convocant tres tertulians ocasionals. Persones que des de possicions socials molt diverses, es converteixen per una estona en opinadors de tertulia.
Homes i dones amb coses a dir i que exerceixen al Maneres de viure de Tertulians ocasionals.

Les tres persones que ens acompanyen en aquesta estona de ràdio són:

MIGUEL FUSTE, ex-indigent i artista. Als anys 60 va ser un benerat dibuixant de còmics, sobretot per les seves històries romàntiques. L’alcohol el va dur al carrer on ha passat els darrers 15 anys de la seva vida. Des de fa un temps net d’alcohol i amb ganes de tornar a viure ha deixat el carrer, ha tornat a dibuixar i acaba de publicar “Miguel, 15 años en la calle”.

JUAN GALLARDO, escriptor i actor. Ha escrit 2 mil “bolsilibros” així és com s’anomenaven les novel.les de consum ràpid que durant la postguerra alimentaven les ganes d’esbarjo de la gent. Té aspecte i veu de galan de cinema i és que el setè art és una altra de les seves passions. Veu la vida amb distància i nostlàgia

JOANA LLORDELLA, professora de llengua i literatura catalana a l’Institut El Cairat d’Esparreguera. Mestra vocacional, capaç d’engrescar l’alumne més desmotivat i una gran consumidora de cultura. La ràdio i el teatre són els seus altres refugis.

En Salvador. Mig segle fent de capellà. Ara en una parròquia urbana, en un d’aquells barris que han anat mudant de pell, canviant els aromes, amb l’arribada de la nova immigració.
Barris on la fe ja no té un únic Deu.
En Salvador, com tants d’altres, exerceix l’apostolat des d’una perspectiva molt amplia, més enllà de l’estricte doctrina cristiana. El seu és també un servei social, per estar incondicionalment al costat d’aquells que ho necessiten.
Potser Africà, on va exercir de missioner, el va fer veure que el treball social és tant o més transcendent que l’espiritual. Per això tampoc resulta estrany que els dubtes humans hagin assaltat sovint les raons de la fe de mossèn Salvador.