From the daily archives: "dissabte, setembre 4, 2010"

pastisseraLa Georgina, a prop de la 40ena, pastissera i terapeuta de SHIATSU ocasional, intenta adaptar-se; adaptar-se als canvis, als horaris, fins i tot als possibles canvis que la vida, qui sap, li pot arribar a plantejar. Li encanta treballar amb les mans. Creant o alleugerint.

Fent de pastissera es guanya la vida i ha trobat en la practica de la medicina tradicional xinesa el complement que l’acosta a la felicitat. Una terapia ben resolta i un agraïment sincer, l’apropen a la felicitat….

De vegades tot és més senzill del que sembla, no cal complicar-se massa la vida, només cal adaptar-se i sobretot estar alerta. Disposar d’un pla B

La manera de viure de la Georgina

lolita boschA cada programa, un persona de l’àmbit públic ens descobrirà quina és la seva manera de gaudir de la música així com quina és la cançó o intèrpret o gènere musical que el fan sentir bé quan l’escolta i amb la que acabarem aquest espai.
Estrenarem secció descobrint les debilitats musicals amb l’escriptora Lolita Bosch quan es tracta d’escoltar música i sentir-se millor. Bosch, tot i que va néixer a Barcelona és una escriptora de món: ha viscut al Baix Empordà, als Estats Units, a la India i, al llarg de 10 anys, a Ciutat de Mèxic. Escriu indistintament en català i castellà i la seva obra s’ha traduït al polonès i a l’alemany. Voces, La familia de mi padre o La persona que fuimos són els títols de tres dels nou llibres publicats i amb els que, en silenci, ha anat conquistant a lectors de tot arreu amb el cúmul de les seves emocions. Una veu literària que, primer sorprèn i després enllluerna. També escriu literatura infantil i juvenil i el 2007 va dirigir a Barcelona el festival literari “Fet a Mèxic”.

DSC03043

Diuen que adaptar-se és fonamental en una societat canviant i d’alta velocitat com la nostra. I l’adaptació, la flexibilitat davant els canvis sobtats que la vida ens va plantejant, és una habilitat extremadament difícil per moltes persones, ancorades en una forma de vida, en moviments més o menys rutinaris que van configuran el dia a dia.

Per adaptar-se cal saber observar. Interpretar l’entorn. Generar els mecanismes necessaris per sobreviure, de vegades en un entorn hostil. La intel.ligència cotitza a l’alça. Però en aquesta societat líquida, saber adaptar-se als canvis, serà fonamental.

La periodista Rosa Maria Calaf, va fer de la capacitat d’adaptar-se una virtut que, barrejada amb la curiositat permanent la convertiren en una periodista de referència, que des del rigor va esdevenir popular.

Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena, Hong Kong, Pequín… Ciutats que han estat espai de vida i territori on escriure cròniques esplendides que explicaven Maneres de viure.

Avui Maneres de viure i pensar amb la periodista ROSA MARIA CALAF.

Escolta la conversa amb Rosa Maria Calaf

Al Maneres de viure parlarem de futbol; un esport espectacle que ens parla també de la vida. Hi ha moltes projeccions interessants que ens arriben a través de l’exposició pública d’aquells personatges que donen vida a l’esport rei.

Voluntats col.lectives es sumen a través d’un equip de futbol. Sentiments, passions, tarannàs… el futbol i els seus ídols són l’exemple per molts infants que volen ser estrelles. Tot allò que mou aquest gran negoci és susceptible d’anàlisi i comentari. El país es paralitza, ens puja l’auto-estima individual i col.lectiva segons un resultat. El futbol ens arrossega, ens col·lapse o ens irrita.

Enguany la lliga espanyol té un nou personatge que segur donarà molt de joc. Un actor histriònic, d’excessos, de provocacions, però també de talent innegable, un dels millors entrenadors d’Europa; José Mourinho. Ell és el gran fitxatge de la temporada de l’etern rival; el Reial Madrid.

Una forma de fer que s’enfronta a l’estil mesurat, elegant, filosòfic fins i tot, de Josep Guardiola. L’entrenador de les sis copes, del millor Barça de la història.

Guardiola versus Morin, observar-los és parlar de futbol però molt més. Es parlar d’estils i formes d’entendre la vida.

Cada setmana Maneres de viure s’acostarà aquesta relació a través de la mirada i la sensibilitat de l’escriptor mexicà Juan Villoro.

Escolta la secció d’aquesta setmana

No tenim temps per a res. Aclaparats, desànimats, desil.lusionats, ocupats…. no tenim temps per pensar.
La família, els amics, l’esport o altres deries sempre queden en un segon pla. Hem creat maneres de viure sense temps per pensar.
I pensar, cultivar el pensament, és suposadament una de les coses que identifica més i millor la nostra espècie. Tampoc per això tenim temps.
En aquest context precipitat necessitem temps per pensar per descobrir el temps. Un oasi de pensament, per fixar-nos en els detalls i pensar. I deixar de cridar, que no tenim temps per pensar.

Fixar-se i enraonar. Dialogar. Va ser Ramon LLull qui augurava taxatiu que “pensar per un mateix és l’únic projecte a la vida”.

Escolta la secció d’aquesta setmana

angiMassa vegades passem per la vida de puntetes amb por de fer-nos preguntes massa agosarades, d’aquelles per les quals no tenim resposta… al MANERES volem trobar respostes a qüestions desconcertants… segur que més d’una vegada heu pensat en la vida, en la felicitat, en la bellesa… i segur que heu arribat a conclusions… i segur que compartint les vostres opinions amb amics, coneguts i família us han fet dubtar i heu aconseguit arribar a bon port…

Cada setmana llançarem una PREGUNTA DESCONCERTANT i volem que entre tots trobem resposta. Amb l’ajuda d’un expert en el tema però també amb les vostres aportacions.

Avui inaugurem la secció interrogant-nos sobre la mort. Què és la mort? Què significa per a vosaltres la mort? Com la viviu o com heu viscut la mort d’éssers propers….
Comencem fent-li aquesta pregunta a una experta en el tema… Anji Carmelo, doctora en metafísica. Té 68 anys i és doctora en metafísica. Condueix grups de dol. Ajuda a altres persones a superar la pèrdua d’éssers estimats. Ha publicat diversos llibres on parla de la mort com “Déjame Llorar”, “Camino de Héroes”, “Estás en mi Corazón” i “De Oruga a Mariposa”.

Escolta la secció d’aquesta setmana

La paraula “crisi” ha entrat a formar part del nostre espai de conversa habitual. Des de fa mesos ens bombardejen de forma continuada amb un allau de notícies a les que associem la paraula crisi.

La reiteració ha fet crèixer el desànim. Vivim desconcertats. Hem perdut la confiança. Mentre ens esforçem per adaptar-nos a les noves situacions i necessitats que van sorgint al nostre voltant.

Enmig de tot plegat, algunes veus ens sorprenen assegurant que d’aquesta crisi en pot neixer un espai de noves oportunitats. De noves maneres de fer i viure.

Aquest és l’espai que avui, en aquest primer maneres de viure, volem observar amb visió de conjunt. Per això escoltarem un trio d’experts que ens ajudin a interpretar com serem un cop passi la crisi. Potser més prims… però serem més savis.

Alex Rovira.

En la situació actual, publicar un llibre amb el títol de LA BONA CRISI pot ser una provocació per aquells que la viuen intensament i en primera persona. Però la proposta pretèn fer-nos reflexionar a l’entorn d’una nova manera de viure.

“La Bona CRISI” és el darrer llibre de l’ALEX ROVIRA, psicoeconomista. Un referent en la divulgació d’una millor forma de viure la vida.

Una forma diferent de viure la vida. Més racional, més ecològica, més emocional. Com deia Raimon Paniker, no sabem si un altre mon es possible, el que si sabem és que aquest és del tot impossible.

Mal acostumats per un capitalisme creixen, seductor, devorador, impulsat i projectat en la darrera dècada com l’objecte del desig, ara prenem consciencia de la dificultat de mantenir formes de vida artificials, basades en el consum a crèdit. Diuen que qui més pateix la crisi és la classe mitjana que veu perdre moltes de les fites materials aconseguides. Trontolla l’estat del benestar. Canvien les formes de treball. El futur, de cop, s’ha tornat incert.

I de nou sorgeix la pregunta… en sortirem, amb tota seguretat, però serem més savis. Sabrem viure millor amb menys.

JOAQUIM SEMPERE

Joaquim Sempere és doctor en Filosofia i sociologia. Una veu crítica al voltant de les maneres de viure que han crescut en el darrer decenni. L’any 2008, a les portes de l’esclat de la gran crisi, publicava el llibre MEJOR CON MENOS, Necesidades, explosión consumista y crisis ecológica.

Acceptar i assumir que les coses han canviat i que probablement ja no seran com van ser. Créixer és fàcil. Decréixer resulta complicat. Per entendre aquesta crisi ens cal una dimensió global. Una escala planetària on els fluxos i les tensions que es viuen a milers de quilometres de la nostra realitat, tenen una incidència directe en les nostres petites vides de cada dia.

SANTIAGO NIÑO

Quan ningú parlava de la crisi, la veu de l’economista SANTIAGO NIÑO, va descriure el pitjor dels escenaris possibles. Un discurs incomode, fatalista, que costava molt d’empassar. Però fins el moment molt aproximat a la realitat. Aquesta visió catastrofista va prendre forma de llibre amb la publicació de l’assaig EL CRASH del 2010. NIÑO, suma adeptes i crítics, però aquest Catedràtic d’estructura econòmica, manté la duresa i contundència del seu discurs.

Amb tots tres oferim una visió de conjunt al voltant de la Bona Crisi, de la crisi com espai d’oportunitat.

Clica i escolta aquest espai

Amb bones sensacions després del primer programa, ja tenim a punt l’edició del diumenge del Maneres de viure.
Tertulians ocasionals, una tertúlia diferent on comparteixen taula i actualitat, un pagès, un treballador social de La Mina i una restauradora del Raval de Barcelona. L’adolescència i l’educació, material sensible a “El somriure de Platò” amb Juan Sánchez Enciso. La segona hora descobriem en Fragments el cantant Moncho, tot conversant mentre passejem pels carrers de Sant Andreu de Llavaneras (Maresme). Buscarem maneres de viure millor i adaptar-nos a l’incertessa, amb la psicològa Jenny Moix.
Escoltarem com persones s’agrupen per cercar noves maneres de viure, aquesta setmana malalts mentals que han trobat el seu espai de retorn a la societat a través de la ràdio (Ràdio Cornellà i Sant Boi). Parlarem amb la mare del Mag Lari, en la secció Condició de mare. I obriem el nostre Cineclub per lligar cinema i vida amb Carmen Gallego. Demà Amor passional o amor familiar, a partir dels Ponts de Madison. La darrera postal local la signarà Rafael Vallbona. Això i molt més per descobrir que hi ha un altre forma de viure la ràdio el cap de setmana. T’ho perdràs ?