Arxiu per a la categoria ‘Territori enllà’

Badalona: Anís del Mono, la Penya, el Pont del Petroli. Un producte, una institució i un emblema. Segur que n'hi ha d'altres però ens han semblat els tres elements imprescindibles per explicar d'aquesta populosa població -gairebé 230.000 habitants- de la qual hem parlat avui a la tercera hora de 'La Tarda d'Estiu'. I també els badius, els interiors de les cases de cós que a la ciutat prenen aquest nom i al voltant dels quals s'ha generat una silenciosa manera d'estar. Finalment hem parlat amb un indi que viu des de fa mitja dotzena d'anys a la ciutat, de nom Gagan Deep Singh, i que és membre de la comunitat sikh, una de les nombroses religions presents al subcontinent indi.
La tercera hora de 'La Tarda d'Estiu' l'hem dedicat avui a parlar de Celrà, una població d'encara no 5.000 habitants però que desplega una important tasca en l'àmbit cultural: des del centre cultural La Fàbrica, l'Escola de Música Municipal -única a la província de Girona- o amb la Festa de Banyuts, que recorda una llegenda de l'època dels remences amb lleugers tocs surrealistes. Per últim, hem parlar amb una sueca que hi va anar a viure ara fa més de 30 anys, l'Eva Tigerström.
Engalanar els carrers, a la vila de Gràcia, no és una iniciativa que s'hagi inventat fa quatre dies. Al contrari. Els vials d'aquest carismàtic barri de Barcelona es decoren des de 1860, segons ens ha explicat Josep Maria Contel, historiador, a la tercera hora de 'La Tarda d'Estiu' d'avui dimecres. De fet, en aquell moment, quan Gràcia era una població independent de Barcelona, els carrers s'enramaven amb flors. La tradició, per tant, ha perdurat fins als nostres dies, 150 anys després, malgrat sigui amb fórmules diferents. Durant l'espai que avui hem dedicat a Gràcia també hem parlat amb Ricard Estruch, president de la Fundació de la Festa Major de Gràcia, sobre com ha anat l'edició d'enguany, que es clou aquesta matinada, i amb Carme Cristià, del Taller d'Història de Gràcia, sobre el Refugi que es va construir per part d'uns particulars durant la Guerra Civil a la plaça del Diamant. Finalment, amb el nostre col·laborador cinematògrafic, Jesús Gonzàlez, hem repassat dues pel·lícules enregistrades en aquesta districte barceloní: 'La Plaça del Diamant' i 'Any de Gràcia'.
La tercera i última hora de 'La Tarda d'Estiu' d'avui dimarts l'hem dedicat a parlar de Santa Maria de Palautordera, també anomenada Palau pels seus habitants. Primerament hem parlat amb Xavier Muntasell, tècnic de Turisme de l'Ajuntament de la vila, de com el Montseny intenta ser un referent en turisme sostenible. També hem parlat dels Balls de Gitanes típics de la població amb Roser Bassas i de la figura d'un fill il·lustre de la població, Josep Abril, que arribar a ser alcalde de Mataró en l'època de la Segona República. I finalment del Clar de Lluna, una curiosa caminada sota la lluna al voltant del poble que es fa cada finals de juny o principis de juliol quan al cel hi llueix la lluna plena.
palamos Palamós, encara que potser molts no ho sàpiguen encara, és la segona població catalana on s'aturen més creuers, just després de Barcelona. En concret, d'abril a novembre s'hi faran 36 escales arribant-hi a passar entre 30.000 i 35.000 turistes. També hem parlat del Museu de la Pesca, únic a Catalunya i a Espanya perquè tracta específicament l'àmbit pesquer, i de la situació actual de la gamba vermella, l'especialitat de la zona. A més a més, hem recordat la figura de Francesc Benaiges, introductor de l'esperanto a Catalunya. Finalment també hem parlat amb un georgià, Edgar Kostandyan, que hi ha vingut a viure.
A la tercera hora de 'La Tarda d'Estiu' d'avui divendres hem parlat d'Esparreguera, fent èmfasi en dues pel·lícules que s'han fet al voltant de la famosa Passió que se celebra a la població: 'El Judas' (1952), de Ignacio F. Iquino i 'La Nit que va morir l'Elvis' (2010), d'Oriol Ferrer. També hem recordat la Colònia Tèxtil Sedó, que va ser la més gran de Catalunya i Espanya amb 2.350 treballadors, amb l'historiador local Josep Puig.
Avui, a la tercera hora de 'La Tarda d'Estiu', ens n'hem anat a Calafell, al Baix Penedès, un població peculiar perquè té tres nuclis -el poble antic, el poble dels pescadors i Segur de Calafell- a més de 28 urbanitzacions. També hem conegut el reconstruït jaciment arqueològic de la Ciutadella de les Toixoneres, que es pot visitar gairebé com era fa 2500 anys perquè està totalment refet, hem parlat del High Rockabilly Festival, el tercer en importància del món, i finalment hem recuperat la memòria de l'escriptor Carlos Barral, que estiuejava en aquesta població.
A la tercera hora de 'La Tarda d'Estiu' avui hem anat cap a Arenys de Mar per parlar de la festa de Sant Roc, les celebracions de la qual comencen ja avui; de la població francesa d'Auterive amb la qual Arenys està agermanada i del mític licor Calisay, que es va fabricar durant gairebé 100 anys a la població. Arenys de Mar, amb 15.000 habitants, i com sempre amb una vitalitat cultural i festiva envejable.
La tercera hora de 'La Tarda d'Estiu' avui l'hem dedicat a parlar de Sant Joan de Vilatorrada, una població a tres quilòmetres de Manresa que va créixer moltíssim arran de la presència de la fàbrica Pirelli molt a prop d'on finalitza el seu terme municipal. De fet, la fàbrica, que va tancar el 2009, estava dins del municipi de Manresa, però en realitat hi havia més santjoanencs treballant-hi que no pas manresans. De tot això n'hem parlat amb l'historiador Jordi Bonvehí i amb Josep Giralt, antic treballador de la fàbrica i director de Ràdio Sant Joan. Més enllà de la Pirelli, Sant Joan de Vilatorrada s'afirma amb personalitat i per exemple organitza la primera Festa Major específicament per nens i joves de Catalunya. També hem conversat amb el compositor Agustí Charles, fill de la població.
La tercera hora de 'La Tarda d'Estiu', l'hem dedicat avui a conèixer millor Cassà de la Selva respecte el món, a la nostra secció 'Territori Enllà'. Repassant la història de la indústria del suro tan pròpia de Cassà, hem descobert que aquesta iniciativa té gran vigència i que, de fet, el 60 per cent dels taps d'ampolla que s'obren al món són catalans. També hem parlat de la influència que l'aeroport Girona-Costa Brava té respecte poblacions com Cassà i hem conversat amb Natalia Konovalova, una cassanenca que va néixer a Rússia. I encara hem tingut temps de parlar amb un dels membres de La Principal de Cassà, Lluís Bofill, una cobla que ha superat els cent anys de vida.

Vídeo

la_tarda

    Etiquetes