Hem analitzat les causes i els efectes dels incendis de l’Empordà amb el secretari genral del Consorci Forestal de Catalunya, Joan Rovira, i amb el degà del Col·legi d’Enginyers de Monts/Forests de Catalunya, Jordi Romà. Asseguren que “cal gestionar les propietats de forma agrupada” i citen com a models França o els països centreeuropeus i nòrdics.
Els boscos a Catalunya estàn deixats, nomès cal observar una mica si vas per Collserola com hi han veritables abocadors d’escombreria enmig de la densitat del bosc sense que ningú es preocupi (els tècnics forestals que hi han molts desde que es va declarar Parc natural al 2010). Sempre que veig aquests abocadors em dona una sensació de tristesa i d’impotencia, és una autentica vergonya. Aquestes escombreries augmenten el risc d’incendi. A destacar l’autentic abocador que hi ha al costat de la carretera del Cementeri del Nord (la carretera que va d’horta al Cementeri de Collserola) Km 2,5 a l’alçada del mateix Cementeri de Collserola. Destaco aquest punt, però n’hi han molts més punts crítics a Collserola on les escombreries hi predominen. Nomès una observació més: sóc un ciutadà de “a pie” que l’hi agrada caminar per Collserola, ni sóc tècnic forestal ni em dedico a buscar la merda que hi ha Collserola, simplement a les meves poques passejades pel Parc natural em trobo amb totes aquestes vergonyes del ser humà, sense buscar-les, per tant la situació és més greu del que pensem.