190214serem_paresLes parelles que aviat es convertiran en pares i mares preparen l’arribada del nadó durant mesos. Quan arriba l’hora de dur el nou petit membre de la família a la llar, mare i pare han fet classes, han llegit mes llibres dels que existeixen a les llibreries, i tenen suposadament preparat tot i més per satisfer les necessitats del seu nadó. Però malgrat tots aquests preparatius, tenir cura d’un bebé pot ser colpidor, estressant i dolorós.

Les necessitats constants del petit o petita fan que la mare i el pare dediquin les 24 hores del dia a aquest nou ser de la família. Estudis científics expliquen que la transició́ a la paternitat es va fent dia a dia. El pare i la mare, elaboren les seves pors, les seves angoixes de manera progressiva. Durant l’embaràs, el pare es comença a plantejar el fet de ser-ho. La relació de parella està destinada a canviar. La manca de son i la pressió per fer-ho “bé” pot fer que algunes mares arribin a dir que el primer any de vida dels seus fills ha estat el millor de la seva vida en un aspectes, però també el més dur en uns altres.

La Maria Luisa Ferrerós és psicòloga de la experta en el naixement de nadons i les relacions familiars que s’estableixen al voltant de la nova situació. A la següent conversa amb la Raquel Iniesta ens explica les principals causes de la depressió post-part, quin és el millor plantejament que pot fer la parella per afrontar la nova situació de paternitat i maternitat, i com podem fer que la complexitat del dia a dia no superi el gaudi.

Share →

One Response to Serem pares!

  1. Brett Rossi escrigué:

    do you care if I retweet this post?

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *