Posts tagged "reflexió poètica gisela puntí"

L’últim adéu

Res s’acaba i tot comença” així ho deia el poeta. Mirades perdudes per les ferides patides… l’últim adéu enmig del transit de la ciutat de tot allò que va ser i del que no morirà, tot forma part de mi. L’últim adéu avui és per tu…

Avui entre somnis de nou t’he vist, la mirada a baixat a les puntes dels peus, he vist els teus habituals mitjons desaparellats, poc a poc amb un somriure als llavis he pujat resseguin-te, les nostres mirades han demanat perdó… les paraules buscaven escapar del passat… una llàgrima ha mostrat l’enyor i un somriure ha recordat aquelles tardes d’estiu pessigollejant la mar amb els avions pilotant els nostres pensaments.

Avui ja no som comandants, avui asseguts com els millors passatgers volem en l’últim adéu…  et sento lluny, et sento dins… Com canten Mishima “ tot torna a començar”…,  però és nou… és net … i ara s’enlaira perquè “res s’acaba i tot comença” i tot és part de mi.  Gisela Puntí

Miquel Abras ens acosta “l’últim adéu” des del disc “temps de zel” publicat el 2010 amb la discogràfica Música Global.

Escolta un Catsons amb “l’últim adéu” de Miquel Abras:

A cau d’orella

refree, a cau d'orellaFa uns dies em vaig sentir bella dorment…les hores passaven i jo dormia plàcidament…el meu cos fràgil reposava immòbil sobre els llençols de cotó mar… vaig somniar batalles als peus del llit…vaig volar amb el paracaigudes del soldat que decideix fer la pau no la guerra…a cau d’orella vaig olorar-te de prop i vaig despertar els fantasmes dels pardals amagats … el gripau futur príncep no va venir,  per això vaig decidir esperar però el sisè dia la paciència es va acabar i vaig despertar. A cau d’orella et diria moltes coses, però et sonarien repetides…a cau d’orella et sento, et respiro i m’inspiro…

Refree ens acosta a cau d’orella des del disc “Matilda”, publicat amb la discogràfica Marxophone.

Escolta un Catsons reflexió amb ” a cau d’orella” amb Refree

El món en un cafè

Escalfant els dits amb l’aroma d’un cafè el racó del nostre bar, el teu seient està buit però es desdibuixa el teu rostre…el record del què havia pogut ser, de les mirades que no els hi calien paraules…dels meus ulls plou una gota de tristesa de tot allò que no varem saber construir, de les ferides que varem obrir i de tot el que varem patir…no en varem saber més…se m’encongeix el cor…”trobaràs segur tot el que no t’he donat, trobaràs algú que et doni tranquil.litat…”.
Avui veig el món dels records ofegat en un cafè… potser passarà el temps i podrem tornar al nostre cafè, ens abracem sense rencor, parlarem de com ens va i ens podrem mirar els ulls sense deixar de somriure.
El cafè s’ha refredat, tinc gelades les puntes del dits i veig el nostre món dins d’aquest cafè que avui he endolcit amb la mel d’un somni que m’agradaria fer realitat… Gisela Puntí

El grup 4art1a ens acosten “el món en un cafè”, el seu primer treball publicat el 2010 amb la discogràfica Satélite K.

Per a tu

Quedàvem a la sortida de l’escola sota l’arbre de les il.lusions, estirats a la gespa dibuixàvem ales als núvols inventant històries amb final d’anissos. Agafats de la mà ens dedicàvem la tarda… jugàvem a ser indis i cowboys… ens convertíem amb espantaocells… volàvem per cada racó fins que ens abraçava la posta de sol.
Amb tu vaig descobrir que les tardes tenien gust de menta acabada de collir, que un dia de pluja eren un munt de petons d’aigua per vestir-me, que el contacte de les nostres pells era com un bany en la màgia de la nit…Amb tu vaig aprendre a estimar, a deixar-me estimar, a abraçar, a compartir, a gaudir, a deixar-me portar…
Amb tu vaig descobrir que no fa tant de fred si estàs al meu costat. Per tu tinc bons records que guardo dins el cor. Gisela Puntí

El grup ja dissolt, els Ja t’ho diré amb la cançó “ per a tu” des del disc “historia d’un viatge 1986-2003”. Un treball publicat amb la discogràfica música global l’any 2003.

Escolta el Catsons reflexióper a tu” dels Ja t’ho diré:

De puntetes…

imagesCAUAUIXCM’adormo sobre un llit blau de calma, el meu cos descansa al teu costat en total harmonia…al cel de la cambra les estrelles hi són present i estem junts amb el batec dels cors de puntetes… Els cossos s’entrellacen agafats de la mà, descobreixen cada racó, cada secret, ballen al ritme de la nit…i diuen tot el què les paraules ara no gosen… de puntetes entrem al bosc dels somnis per no despertar els fantasmes de la nit i anem deixant pedretes per no perdre el camí.

De cop i volta, al mig de la negra nit, surten els núvols de les pors que fan brullar alguna llàgrima, però les apaga la calma i el batec del teu cor…els nostres cossos comencen un ball tranquil…una dansa per esborrar totes les pors amb el pinzell de la tendresa… de fons ens hi acompanyen les gotes de la pluja, el fort vent que m’agradaria que s’emportés les nostres pors i el desig que no s’apagui…i junts enmig de somriures poder crear la millor melodia. Les nostres mirades es fonen en un niu de paraules tendres i la teva pell regalima dins la meva pell, som dos cossos units estimant-nos.                                                                                 Gisela Puntí

La Beth ens acosta “de puntetes” des del seu primer disc en català “segueix-me el fil” editat per la discogràfica Música Global el 2010.

Escolta el Catsons reflexió de puntetes…