sanjosex, no som resCorro com les fulles de tardor darrera l’aire que em pessigolleja la punta del dit xic i somric. Salto ben alt i faig mitja tombarella per pujar a dalt del plataner, em sento lliure… em sento massa bé… i Sanjosex em xiuxiueja “quan estàs bé sols et deixes portar com les fulles pel vent…” Cullerades de felicitat embolcallades amb paper de cel·lofana. I ara sembla que el vent comença a bufar fort i  començo a trontollar … caic al fons… tot és gris fosc, tinc por i sols ganes de plorar. Ara les cullerades són de soledat amb aromes de foscor, caic al forat fosc de la vida, però ara m’adono que començo a mirar-me i per fi escoltar-me.  Quan estàs bé sols et deixes portar… i en la foscor es quan et pots escoltar. Gisela Puntí.

Sanjosex ens acosta no som res des disc “al marge d’un camí” publicat amb la discogràfica Bankrobber.