Res s’acaba i tot comença” així ho deia el poeta. Mirades perdudes per les ferides patides… l’últim adéu enmig del transit de la ciutat de tot allò que va ser i del que no morirà, tot forma part de mi. L’últim adéu avui és per tu…

Avui entre somnis de nou t’he vist, la mirada a baixat a les puntes dels peus, he vist els teus habituals mitjons desaparellats, poc a poc amb un somriure als llavis he pujat resseguin-te, les nostres mirades han demanat perdó… les paraules buscaven escapar del passat… una llàgrima ha mostrat l’enyor i un somriure ha recordat aquelles tardes d’estiu pessigollejant la mar amb els avions pilotant els nostres pensaments.

Avui ja no som comandants, avui asseguts com els millors passatgers volem en l’últim adéu…  et sento lluny, et sento dins… Com canten Mishima “ tot torna a començar”…,  però és nou… és net … i ara s’enlaira perquè “res s’acaba i tot comença” i tot és part de mi.  Gisela Puntí

Miquel Abras ens acosta “l’últim adéu” des del disc “temps de zel” publicat el 2010 amb la discogràfica Música Global.

Escolta un Catsons amb “l’últim adéu” de Miquel Abras: