Posts tagged "gisela puntí"

Nuar

Catsons amb Nuar

Catsons concert Nuar amb “Invisible”:


Catsons concert Nuar amb “L’últim vol”:


Catsons concert Nuar amb “Murs”:

Escolta el Catsons amb els Nuar:

Seguirem somniant

Sense comiat, sense un adéu, sense el silenci de final…sense el tic tac del temps passat…sense factures, sense cobertura, sense preocupacions, sense angoixes, sense cites, sense horaris, sense normes, sense plorar les penes… decideixo agafar el vol i seguir somniant. Pujo al cim més alt, sense que em suposi cap esforç, em deixo acariciar per l’aire fred que avui em fa sentir més viu que mai. Poc a poc em cobreixen les ales de l’inici de tot, de la llum que ara s’acosta, que ara mateix m’acaricia els dits xics dels peus…Començo a donar voltes i giravolto sobre mi mateix, dibuixo espirals de colors amb els acords del cor de la guitarra…Estiro tot el cos, atanso les mans al cel per poder acariciar l’astre diürn. Estenc les ales, els peus perden el contacte amb el terra, començo a flotar, a volar… mica en mica el món viscut es mou dins els meus ulls com els millors somnis. Gisela Puntí

Els ja dissolts Sopa de cabra ens acosten un tema inèdit “Seguirem somniant” que van incloure al disc “Podré tornar enrere, El tribut a Sopa de Cabra” publicat amb la discogràfica Musica Global l’any 2006.

Escolta Catsons reflexió “seguirem somniant”:

L’espantaocells

bikimel, l'espantaocellsCamino, no m’aturo ni un instant, segueixo la línea que tinc al davant, aquella que algú ha pintat, d’aquella que no en coneix-ho al final…no penso… no m’escolto…el cor demana una pausa, un respir i jo resto sorda al què diu. Segueixo la línea, com molts dels cossos que tinc al costat, sense espera, sense pausa. De sobta sento la salabror de la mar als meus llavis, m’aturo i gaudeixo del moment que ara em convida a viatjar en el temps…recordo quan era petita i amb el meu germà jugàvem a fer castells de sorra, quan la pell se’m torrava massa pel sol i quan cada capbussada era un descobriment del fons marí…Per un instant veig que estic al costat del mar i tinc ganes de més…mi atanso, deixo enrere la línea enrere, vaig flotant com un equilibrista, em llenço a la xarxa d’onades, em desprenc de tot allò que no vull ser i em converteixo en un espantaocells, per poder espantar totes les normes per pintar jo mateixa la meva línea, el meu camí.   Gisela Puntí

Bikimel ens acosta “l’espantaocells” des del disc” stat jònic”, publicat el 2009 amb temps records.

Escolta el Catsons reflexió “l’espantaocells”: