Posts tagged "catsons reflexió"

Infinit

Amb dos botons i un fil de mil colors et cosiré un somrís infinit.

“Omplirem els carrers de flors i de llençols” per somiar desperts sota el sol d’estiu que s’acosta a poca poc. Inspirarem la rumba de la il·lusió i buscarem un bon prat per pasturar fumigant les preocupacions. Les formigues ens ensenyaran a anar més a poc, els cargols a assaborir el temps pausadament… i sota una morera recordarem vells temps, com quan en recollíem els fruits per convertir el cuc de seda en papallona, per créixer i fer volar les il·lusions.

Amb dos botons i un fil de colors et cosiré un petó infinit. Dibuixarem paraules boniques vestides de llum, de colors, de vida, de pau, de rialles… i ens acomiadarem dels mots de cognom malsonant.

Amb dos botons i un fil de colors et cosiré amor infinit del teu al meu pit. Gisela Puntí

Gertrudis ens canten infinit amb la col.laboració d’Oscar delafé des del disc “tripolar” publicat el 2011 amb la discogràfica Música global.

Escolta un Catsons reflexió:

A cent o cent vint

M’acomiado del dia, d’una nit llarga que ara es mescla amb l’aroma del cafè amb llet, de croissants acabat de fer i d’aquell cruixir mentre les meves papil·les gustatives t’abracen una banya. El meu estomac fa una festa! Hi ha serpentines i confeti de colors, la música no hi falta i han vingut tots els amics.

El grinyolar de les persianes donen el bon dia i contrasten amb les meves parpelles que cauen rostre avall. El meu pas feixuc i cansat contrasta amb el ritme enèrgic del qui ja ha descansat. Hi ha qui comença el dia, hi ha qui ja l’ha escrit, hi ha qui l’acaba, hi ha qui el somia… els llençols abracen la mandra fonent-se amb un feliç dia i amb un somni que comença despuntar… Gisela Puntí

Ivette Nadal amb David Rosell amb “a cent o cent vint”. Una cançó que forma part del segon treball d’Ivette Nadal “a l’esquena d’un elefant” publicat amb rgb el 2010.

Escolta un Catsons reflexió:

La primavera

3103434242_ac998de8a2Olora primavera, no ho veus però ho vius intensament. Amb la seda de color rosa als ulls et guió per un viatge amb aroma de maduixa. Pugem en un vagó destí Felicitat i en un instant ens allunyem de tot. Ens assentem al costat d’una parella que ens multipliquen l’edat per tres, tenen aquell rostre entranyable de l’edat ben portada, de la complicitat i de l’amor que no sap de caducitat. No ho veus però ho sents i molt tendrament m’agafes la mà i em xiuxiueges a cau d’orella amb un petit somriure “nosaltres d’aquí uns anyets”. No ho veus però ara se m’han humitejat els ulls… La tarda es va acomiadant i dona la benvinguda a la lluna, avui l’astre nocturn està més a prop que mai. La primavera ens ha sorprès en el mes de març i ens deixem portar en la nit llunàtica que ara ens abraça. Gisela Puntí

Joan Masdéu ens canta “la primavera” des del disc “casa murada” publica per la discogràfica Música Global el 2011.

Escolta la reflexió de “la primavera” de Gisela Puntí:

Per primer cop

El cotó fluix dibuixa un estel sobre el llit del cel, jo ho observo a l’andana de l’estació. A la mà un bitllet direcció pell endins i a la maleta tots els records, tots els moments, totes les pors…

Anuncien el meu tren, m’aixeco i deixo a l’andana la maleta del passat…em costa però vull seguir el meu camí, no vull carregar amb les pors del passat. Pujo al tren més lliure i lleugera…m’assento al costat de la finestra i m’acomiado d’ella, ho faig amb un somriure els llavis i amb una llàgrima que cau rostre avall…a vegades costa acomiadar el passat, a vegades es difícil saber agafar un nou pas, però avui vull per primer cop sentir, olorar, plorar… sense els fantasmes del temps passat. Gisela Puntí

Mazoni ens acosta “per primer cop” des del disc “fins que la mort ens separi”. Publicat el 2011 per la discogràfica bankroober.

Escolta un Catsons reflexió amb Mazoni “per primer cop”:

Foc i brases

inspira, foc i brasesCorro i sento com l’aire acaricia la pell cansada d’un dia que he estripat com el vol de l’estornell…sento com l’aire fa ballar l’espiga daurada del camp de blat. Començo a ballar amb el  sembrador que va pintar Van Gogh, sento com respirem a un ritme tranquil i compassat. Sota els grocs relluents del sol i la pau del cel m’abraço a l’alenada d’aire fresc que em pessigolleja cada racó. Observo les restes de brases del foc que varem cremar ahir amb les nostres pells, un foc que reviu amb l’aire que ens porta el ball. Corro i sento com la vida és l’aire que respiro del blat acabat de collir… l’olor del romaní… dues papallones que es petonegen amb les puntes del nas… i el somriure del gripau que no pot ser blau com canta la cançó…i jo inspiro i senzillament vist aquest moment. Gisela Puntí

El grup Inspira ens acosten “foc i brases” des del disc “ Escapistes”, publicat amb amniòtic records el 2010.

Escolta un Catsons reflexió amb “foc i brases” d’Inspira: