Reflexions

Que arribi ben lluny

Paraules petitetes que van creixent, silencis que es fan escoltar i pors apunt d’esmicolar… Avui he pujat al cim més alt, l’ascens no ha estat gens fàcil, hi han hagut moment que he volgut abandonar, instants que no podia seguir el pas… he agafat aire, he continuat el pas i he arribat ben alt. Dalt del cim amb el petit món als meus peus he observat tot el que m’envolta i he començat a lluitar per un món millor.

Que soni ben lluny la teva veu, no xiuxiuegis allò que vols, lluita-ho ben fort. Paraules petitetes que van creixent, silencis que es fan escoltar i pors apunt d’esmicolar… Gisela Puntí

Costo rico ens acosta “que arribi ben lluny” des del disc “amanece” publicat el 2011 amb la discogràfica Satélite K.

Escolta un Catsons amb Costo Rico:

Ulls tancats

Retallant records, ordenants moments, etiquetant instants…  Amb unes tisores retallo tots els moments que hem compartit, tallo els malsons i reciclo un dels teus millors somriures.

Avui he sentit de nou la teva veu i m’ha fet ballar enmig dels records… i he aclocat els ulls per la por de mirar, per la por de caminar… Avui he aclocat els ulls per dormir abraçada amb mi.

Un tres per quatre amb el sol que abraçava la lluna i un dos per tres d’aquell ritme que no varem seguir per deixar de patir. Avui resto amb els ulls tancats per escoltar-me respirar en la nit interior. Gisela Puntí


Els Menaix a truà ens acosten “ulls tancats” des del disc 10 anys publicat el 2009 amb la discogràfica Música Global.

Escolta un Catsons reflexió:

Infinit

Amb dos botons i un fil de mil colors et cosiré un somrís infinit.

“Omplirem els carrers de flors i de llençols” per somiar desperts sota el sol d’estiu que s’acosta a poca poc. Inspirarem la rumba de la il·lusió i buscarem un bon prat per pasturar fumigant les preocupacions. Les formigues ens ensenyaran a anar més a poc, els cargols a assaborir el temps pausadament… i sota una morera recordarem vells temps, com quan en recollíem els fruits per convertir el cuc de seda en papallona, per créixer i fer volar les il·lusions.

Amb dos botons i un fil de colors et cosiré un petó infinit. Dibuixarem paraules boniques vestides de llum, de colors, de vida, de pau, de rialles… i ens acomiadarem dels mots de cognom malsonant.

Amb dos botons i un fil de colors et cosiré amor infinit del teu al meu pit. Gisela Puntí

Gertrudis ens canten infinit amb la col.laboració d’Oscar delafé des del disc “tripolar” publicat el 2011 amb la discogràfica Música global.

Escolta un Catsons reflexió:

Me sobren paraules

Tinc un sac de mots enteranyinats que fa anys que no surten del calaix. Consonants mal sonants i vocals com cal ordenades curosament. Tinc paraules boniques, de lletges, de crues, de fàcils, de curtes, de rialleres, de tristes, de soles, de difícils de pronunciar… Estiro un mot i li faig fer la vertical, es fusiona amb el punt de la i, es balanceja amb la e agafant embranzida per volar i giravoltar sobre la l, tot baixant pel tobogan de la seva cama.  En un racó del calaix s’han unit tots les vocals per festejar la h, la consonant del silenci, felicitacions per sempre ser-hi i acompanyar-les en el camí dels mots. Les altres s’ho miren amb l’enveja de no haver estat les escollides. La p plora de por pintant paraules plenes de pluja. Tinc un gran calaix de paraules i ara en falten…  i ara en sobren… Gisela Puntí

El grup Antònia font ens acosten “me sobren paraules”. Un treball publicat amb la discogràfica Robot innocent el 2011.

Escolta un Catsons reflexió:

La soledat

Avui vull respirar-te, vull abraçar-te, vull estimar-te… vull sentir-te dins meu, vull assaborir-te pausadament… Avui més que mai vull estar amb tu. Vull que passegem juntes, que gaudim de les petjades agafades de la mà, que respirem l’aire fred que ens acompanya, que olorem la gespa acabada de tallar, que compartim un somriure amb un desconegut, que ens descalcem i acariciem la gespa amb les puntes dels dits. I es que avui… vull respirar-te, vull abraçar-te, vull estimar-te… vull sentir-te dins meu, vull assaborir-te pausadament… Avui no fan falta paraules  perquè m’entens a la perfecció. Avui em sento estranya i m’ho permeto. Avui m’adona que senzillament vull estar amb la meva soledat. Gisela Puntí

Roger Mas i Refree versionen “la soledat” de George Moustaki. Una cançó inclosa al disc de la marató de tv3 de l’any 2006.

Escolta el Catsons reflexió de “la soledat”: