Reflexions

Adéu a Georges Moustaki

El cantant i compositor francès Georges Moustaki, autor de cançons que s’han convertit en clàssics com ‘Milord’ i ‘Le Métèque’, ha mort aquest dijous al matí als 79 anys. Giuseppe Moustaki va néixer a la ciutat egípcia d’Alexandria el 3 de maig de 1934; amb arrels familiars en els jueus italians de l’illa de Corfú, va créixer en el si de la comunitat grega, en un ambient cospmopolita que determinaria tota la seva obra.
Fascinat per la cançó francesa, el 1951 s’intal·la a París, on fa les feines més variades mentre intenta obrir-se camí en el món de la música, i adopta el nom de Georges en honor de Georges Brassens. Un moment determinant en la seva vida és aquell en què coneix la cantant Édit Piaf, per a la qual escriurà la cèlebre peça “Milord”, amb un èxit que el consolida com a autor de cançons.
Com a solista, l’èxit li arriba el 1968 quan escriu la seva cançó més coneguda, “Le métèque”, que esdevé ràpidament un cant emblemàtic a la llibertat i l’internacionalisme. Després en vindran moltes altres: “Ma Solitude”, “Ma liberté”, “En Mediterranée”, “Il y avait un jardin”, “La marche de Sacco et Vanzetti”, etc.
Georges Moustaki va tenir una relació molt especial i intensa amb el públic català i artistes com Paco Ibáñez i Marina Rossell. El 2011, Rossell va enregistrar el disc ‘Marina Rossell canta Moustaki’ amb els ‘hits’ del cantant adaptades al català. “Moustaki és un savi llegendari que ha agafat la vida amb les dues mans”,deia ella. Moustaki, preguntat pel resultat del disc, diu: “És una fusió artística i musical altament reeixida”.

marina-rossell-moustaki

 

Al Catsons, la Gisela Puntí va dedicar un programa de ràdio a aquest disc de la Marina Rosell, que us oferim a continuació:

Som tots dos

Tu i jo sumem dos, som tots dos enmig del mar, al llit després de fer l’amor amb un tercer en camí. Som tots dos patint per deixar d’agradar a l’altre, amagant les ampolles buides quan venen la família per la por del què diran. Som tots dos pensant amb el passat  per veure com hem anat evolucionant. Som tots dos menjant una macedònia acabats de llevar i ensucrant el tallat amb el dia que comença a despertar. Som tots dos confessant els nostres patiments i despullant la ment. Som tots dos descalçant la por de no arribar a final de mes amb els mitjons foradats…Tu i jo sumem dos, som tots dos que hem decidit caminar junts. Gisela Puntí

Carles Carolina ens acosta “som tots dos” des del disc Música de Mercat publicat amb la discogràfica música Global l’any 2011.

Tot torna a començar

Comença la cursa, l’àrbitre agafa la pistola i dispara al cel. La pólvora s’expandeix en aquell mar blau en el que de petit hi pintaves núvols animats.

Agafes aire i et jures fer una bona marca, et sents fort i avui vols córrer per tornar a començar. Vols saltar totes les tanques que t’han anat posant, torejar les punyalades que també t’han clavat i volar ben alt amb total llibertat.

Segueixes el ritme constant sense perdre un instant, a cada pas tot tornar a començar, sols ho has de pintar, cada instant és nou i és possible. Gisela Puntí

Mishima ens acosten “tot torna a començar” des del seu darrer disc “ordre i aventura” publicat amb la discogràfica sones l’any 2011

Auguris

Et penso amb pausa, sento com el vent juga a entortolligar-me els cabells i observo el teu silenci… em sento arrelada al terra com l’arbre del jardí, començo a notar com el ritme del meu cos va agafant velocitat i els peus volen marxar, però estan lligats. Et penso amb pausa però m’agradaria fer play.

M’agradaria tornar a jugar-hi… llençar el dau de la sort i girar-la com gira el girasol quan veu l’astre diürn. Fer una tombarella i veure-ho tot al revés, caminar-hi una estona i olorar el terra amb les ales dels peus voleiant cap el cel.

Et penso amb pausa però el ritme no es pot parar i em començo a desplaçar. Poc a poc agafo embranzida i ara sembla que m’observo de cap per avall al mirall. Gisela Puntí

El grup Élena ens acosten “auguris” des del seu darrer disc “d’herois i desastres” publicata amb Warner músic el 2011.

No som res

sanjosex, no som resCorro com les fulles de tardor darrera l’aire que em pessigolleja la punta del dit xic i somric. Salto ben alt i faig mitja tombarella per pujar a dalt del plataner, em sento lliure… em sento massa bé… i Sanjosex em xiuxiueja “quan estàs bé sols et deixes portar com les fulles pel vent…” Cullerades de felicitat embolcallades amb paper de cel·lofana. I ara sembla que el vent comença a bufar fort i  començo a trontollar … caic al fons… tot és gris fosc, tinc por i sols ganes de plorar. Ara les cullerades són de soledat amb aromes de foscor, caic al forat fosc de la vida, però ara m’adono que començo a mirar-me i per fi escoltar-me.  Quan estàs bé sols et deixes portar… i en la foscor es quan et pots escoltar. Gisela Puntí.

Sanjosex ens acosta no som res des disc “al marge d’un camí” publicat amb la discogràfica Bankrobber.