Tinc un sac de mots enteranyinats que fa anys que no surten del calaix. Consonants mal sonants i vocals com cal ordenades curosament. Tinc paraules boniques, de lletges, de crues, de fàcils, de curtes, de rialleres, de tristes, de soles, de difícils de pronunciar… Estiro un mot i li faig fer la vertical, es fusiona amb el punt de la i, es balanceja amb la e agafant embranzida per volar i giravoltar sobre la l, tot baixant pel tobogan de la seva cama.  En un racó del calaix s’han unit tots les vocals per festejar la h, la consonant del silenci, felicitacions per sempre ser-hi i acompanyar-les en el camí dels mots. Les altres s’ho miren amb l’enveja de no haver estat les escollides. La p plora de por pintant paraules plenes de pluja. Tinc un gran calaix de paraules i ara en falten…  i ara en sobren… Gisela Puntí

El grup Antònia font ens acosten “me sobren paraules”. Un treball publicat amb la discogràfica Robot innocent el 2011.

Escolta un Catsons reflexió: