Anunci

Quan es compleixen 70 anys de la fundació de Radio España Independiente, més coneguda com la Pirenaica, recuperem una tertúlia de Els matins amb Josep Cuní emesa amb motiu dels 75 anys de ràdio a Espanya.

Hi participaven periodistes que havien treballat a les altres ràdios, les que defensaven la democràcia en front de la dictadura franquista, des d’altres àmbits. Jordi Solé Tura (1930-2009) participava a les emissions de Ràdio Pirenaica, Teresa Pàmies (1919) com a cronista de Ràdio Praga, Teodor Garriga (1909-2008) era una de les veus característiques de Ràdio Associació de Catalunya i Josep Manyé (1909-2000) a la secció espanyola de la BBC.

La Pirenaica, Radio España Independiente, fou creada pel Partit Comunista. La informació que arribava a Espanya a través d’aquesta emissora era la única no controlada pel règim de Franco que havia atorgat el monopoli a Radio Nacional de España.

Quan facis play podràs escoltar l’indicatiu de l’emissora i després la tertúlia de Els matins amb Josep Cuní del 9 de desembre de 1999.

Carles Sentís a COMRàdio

Arxiu històric - 20/07/2011

Coppulo 011 Sentís b

Carles Sentís (1911-2011), adéu a un segle d´experiència periodística i activitat política. Al desembre hagués fet 100 anys.

Ex-president de l´Agència EFE i degà del periodisme espanyol, Sentís seguia en actiu escrivint articles per a La Vanguardia, on col.laborava cada divendres. I on va començar com a corresponsal de guerra cobrint (( també pel diari ABC )) el final de la 2ona Guerra Mundial, i altres fets històrics com els judicis de Nuremberg i la creació de l´ONU.  Va dirigir Ràdio Barcelona, degà del Col.legi de Periodistes i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona.

També va tenir una dilatada trajectòria política sobretot en els anys de la Segona República.

Va ser diputat d’UCD per Barcelona durant la transició democràtica i va jugar un paper important per facilitar el restabliment de la Generalitat catalana i el retorn de Josep Tarradellas.

Tot i els mèrits indiscutibles, de Carles Sentís també s´ha dit que va tenir l´habilitat de saber nedar amb la corrent, sense oblidar tampoc el seu passat franquista.

A nivell literàri, aplega una 15ena de llibres. El darrer, publicat l’any passat: CIEN AÑOS EN SOCIEDAD: RECUERDOS DE UN PERIODISTA CENTENARIO.

Va rebre la Creu de Sant Jordi, el premi Nacional de Periodisme, la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona i la Legió d’Honor de França.

Recuperem del seu pas per COMRàdio, els detalls de la seva vida a Tal com som amb Jordi Sacristán, de Els matins amb Josep Cuní una entrevista amb motiu de la presentació del seu llibre “Al filo del nuevo siglo, reflexiones del periodismo”  i de La República amb Joan Barril amb motiu de la publicació del llibre “L’instant. Abans del 36”. També el podeu escoltar a la tertúlia “Les veus de l’experiència” del programa Les tardes amb Elisenda Roca acompanyat per Rafael Abella i Francesc González Ledesma.

images

Josep Cuní rebia a José Saramago als antics estudis de COMRàdio a la Gran Via. Podeu escoltar una conversa de més de 30 minuts a Els matins amb Josep Cuní.
L’escriptor portuguès i premi Nobel de Literatura José Saramago moria el 18 de juny de 2010 al seu domicili de Lanzarote als 87 anys, a causa d’una leucèmia crònica. L’escriptor es trobava acompanyat per la seva dona, la traductora, Pilar del Rio.

Saramago, nascut el 16 de novembre de 1922 en el llogaret portuguès d’Azinhaga, havia passat una nit tranquil·la, havia esmorzat amb normalitat i havia mantingut una conversa amb la seva dona. De sobte es va sentir malament i, en pocs minuts, moria.

L’escriptor va ser incinerat a Lisboa.

Recordem Jorge Semprún

Arxiu històric - 8/06/2011

Jorge Semprún Jorge Semprún ha mort aquest 7 de juny a París, als 87 anys. Semprún escriptor, polític, exmilitant del Partit Comunista des de 1942 amb el pseudònim de Federico Sánchez, membre de la resistència francesa durant la II Guerra Mundial va ser detingut, torturat i deportat al camp de concentració nazi de Buchenwald.

Jorge Semprún va ser ministre de Cultura (1988-1991) del govern de Felipe González. Com a escriptor, entre d’altres obres, serà recordat pels títols “El llarg viatge”, “Viviré con su nombre, morirá con el mío”, “Aquel domingo”, ” La escritura o la vida” , “Adiós luz de veranos”… i els guions de pel·lícules com “La guerra ha terminado”, “Z” i “La confesión”.

Des de COMRàdio, recordem Jorge Sempún i us oferim tres entrevistes que va concedir a l’emissora. El 24 d’abril de 1998 va ser el convidat de Els matins amb Josep Cuní, el 19 de desembre de 2002 visitava La República amb Joan Barril i el 3 de novembre de 2003 conversava amb Sílvia Cóppulo a Catalunya Plural.

Kepa Aulestia

Us oferim una nova entrevista de Els matins amb Josep Cuní. Aquesta era una conversa amb el polític basc Kepa Aulestia, el 12 de juny de 2000.

Carlos Westendorp

Més de 10 anys després recuperem aquesta entrevista amb Carlos Westendorp, ex alt representant a Bòsnia i ex ministre d’afers exteriors expanyol.

Era a Els matins amb Josep Cuní del 8 de juny de 2000.

Víctor Manuel esmorzava amb Josep Cuní

Arxiu històric - 11/01/2011

Víctor Manuel

El magazín Els matins amb Josep Cuní comptava amb la presència del cantautor Víctor Manuel en aquest programa del 21 de desembre de 1999. La seva visita coincidia amb la presentació del disc “Vivir para cantarlo”, un treball que repassava algunes de les seves composicions més emblemàtiques amb l’acompanyament de, ni més ni menys, l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, i del cor de la Fundació Príncep d’Astúries.

Confessava el convidat en aquesta conversa que mai no hagués imaginat enregistrar un disc amb ajuda d’una orquestra simfònica, però que, quan li van oferir, va decidir acceptar ràpidament la proposta. Del terror inicial dels primers moments va anar agafant confiança a través dels successius assajos: al llarg d’aquesta entrevista podreu escoltar diferents fragments d’aquest disc.

Us deixem amb la conversa sencera que van mantenir el Víctor Manuel i en Josep Cuní.

Iñigo Urkullu

Avui que és notícia un vídeo en que un encaputxat llegeix un comunicat que anuncia un “alto el foc permanenty de caràccter general, que pugui ser verificat per la comunitat internacional”, recuperem aquesta entrevista.

Urkullu, en aquells moments diputat del PNV al Parlament Basc, acudia al programa Els matins amb Josep Cuní el 12 de juny de l’any 2000, quan feia només una setmana que el regidor del PP a Durango, Jesús María Pedrosa Urquiza, havia estat assassinat a mans de la banda terrorista ETA.

En aquesta conversa, el convidat va dir que Euskal Herritarrok havia de pronunciar-se clarament sobre els últims fets, ja que la formació política continuava tenint una forta presència als governs municipals del País Basc. En resposta a les declaracions d’Aznar, que suggeria la possibilitat de convocar-hi noves eleccions, Urkullu va afirmar que no creia que fos necessari. La societat basca ja s’havia pronunciat a les urnes feia dos anys i el mapa polític no variaria gaire.

Us convidem a escoltar les reflexions de l’Iñigo Urkullu en aquesta conversa amb Josep Cuní, unes declaracions que va fer a la COM fa gairebé onze anys.

Carlos Cano

Podeu escoltar l’entrevista que Josep Cuní va realitzar a Carlos Cano quan el cantant acabava de publicar el seu darrer compacte. Amb el títol “La copla, memoria sentimental”, el treball discogràfic oferia un recorregut que començava amb la Segona República i continuava amb la Transició, prenent com a fil conductor aquest estil musical que durant molt de temps s’havia identificat amb el règim franquista. Cano estava cansat de defensar davant els periodistes que cantar un pasdoble no era reaccionari. La copla era un instrument popular molt poderós que s’havia utilitzat pel franquisme, però que no era patrimoni seu, aclaria el cantant.

Les coples que composaven el disc eren un homenatge a la seva mare, també a la seva àvia i a la veïna, Dolores, que cantaven les cançons al barri granadí on vivien. La idea del temps suspès i una clara voluntat per recuperar la memòria són dues constants en aquest treball.

Una frase, “si la Bien pagá fos una obra d’arquitectura, hagués estat el Taj Mahal per la seva enorme bellesa”.

Des del Bloc dels 15 anys de COMRàdio volem rememorar la poderosa veu de Carlos Cano; ahir, 19 de desembre, es van complir deu anys de la seva mort.

Montserrat Caballé

La soprano Montserrat Caballé, en directe des d’Alemanya

Al programa Els matins amb Josep Cuní del 23 de juny de l’any 2000 la soprano barcelonina atenia des d’Alemanya les preguntes formulades pel Josep Cuní, presentador de l’espai matinal a la sintonia de COMRàdio.

Era un dia ennuvolat, gris i molt fred a la població on es trobava la Montserrat, situada a 180 km al nord de Berlin; fora de Barcelona per motius professionals, havia acceptat amablement la invitació de l’equip del magazín per parlar del concert que en uns dies oferiria a la façana del Naixement de la Sagrada Família. Es tractava d’una iniciativa solidària per recaptar fons populars destinats a continuar les obres del temple, però aquest espectacle serviria també per presentar el tenor Óscar Marín al públic de la ciutat comtal.

La Montserrat Caballé també va parlar en aquells moments del seu retorn al Teatre del Liceu, després de la polèmica que l’havia mantingut distanciada d’aquesta institució.

El passat 18 de novembre, la soprano rebia la medalla d’or que atorga el Cercle del Liceu en reconeixement als seus cinquanta anys de carrera, al temps que una de les sales d’audiovisuals del teatre es batejava amb el seu nom.

Vídeo

laxarxaradio

    Etiquetes