José Luis Sampedro 2

L’escriptor i assagista, membre de la Real Academia de la Lengua,  José Luis Sampedro (Barcelona, 1917), rebrà aquest dimecres 9 de març la Orden de las Artes y las Letras de España, en reconeixement a la seva trajectòria literària i el seu pensament compromès amb els problemes del seu temps.

El mercado y la globalización

Recuperem dues converses que mantenia a Catalunya en Plural, amb Sílvia Cóppulo, el 24 d’abril de 2002 quan presentava el llibre “El mercado y la globalización” i el 30 de desembre de 2003, “Los mongoles en Bagdad”.

Los mongoles en Bagdad

Lluís Llach

El cantautor Lluís Llach era el convidat de la secció de Catalunya Plural, Les cançons de la vida. Conversa i les músiques escollides per Lluís Llach a la COM amb Sílvia Cóppulo.

Hebe de Bonafini

Hebe de Bonafini al Catalunya Plural

La presidenta de l’associació Madres de Plaza de Mayo era a Barcelona per participar en unes jornades de l’organització Endavant. Aprofitant aquesta visita a la ciutat comtal, l’Hebe va voler parlar amb la Sílvia Cóppulo per a l’espai de COMRàdio Catalunya Plural.

Podeu escoltar aquesta conversa, que va tenir lloc el 15 de maig de 2003. La Sílvia va voler saber sobre la situació que s’estava vivint a l’Argentina en aquells moments, quan estaven a punt de conèixer els resultats de les eleccions presidencials. L’Hebe va dir que per a ella una democràcia havia de ser necessàriament un país on hi ha feina, on tothom es guanya el pa amb el seu treball, on la gent pot accedir a l’habitatge, tots els menors estan alfabetitzats i la sanitat pugui estar garantitzada. En aquest sentit, creia que l’Argentina no es podia considerar una democràcia; era, en les seves paraules, un país de polítics traïdors i lladres.

També va explicar que les integrants de Madres de Plaza de Mayo no estaven disposades a acceptar la mort dels seus fills, i que no volien una compensació econòmica mentre els assassins continuaven en llibertat. Del funcionament de la Universitat associada al seu col·lectiu va parlar-ne vastament. També, de la seva admiració per la figura de Fidel Castro.

Si voleu escoltar l’entrevista sencera només heu de fer clic aquí.

El psiquiatra Luis Rojas Marcos a COMRàdio

Arxiu històric - 17/11/2010

Luis Rojas Marcos

El prestigiós psiquiatra parlava en aquesta entrevista del llibre que acabava de publicar i que portava com a títol “Nuestra incierta vida normal”. La conversa que ara us oferim es va dur a terme a l’espai Catalunya Plural, el programa que presentava la periodista Sílvia Cóppulo a la freqüència de COMRàdio.

Els sentiments d’invulnerabilitat i d’incertesa estaven molt generalitzats entre la gent, i això interferia amb el sentit de futur, tan importat per als éssers humans. El fet que cada vegada resultés més difícil programar les nostres vides tenia efectes negatius mental i físicament per a nosaltres. En el seu llibre, el professor Luis Rojas Marcos aprofundia en aquesta realitat per dir-nos que en aquesta situació convenia estar ben informats, però sobretot parlar; la raó principal era que si teníem més informació ens sentiríem, per norma, menys vulnerables.

També va destacar la importància de relacionar-nos, de buscar una explicació a allò que ens passa i de fer una activitat física. I ens va recordar que el desequilibri entre les nostres aspiracions i les nostres oportunitats era una font important de frustració.

Us deixem amb aquesta interessant entrevista que es va emetre  el 29 de juny de 2004.

Crònica dels somnis amb Josep Maria Francino

Arxiu històric - 16/11/2010

francino02

Recuperem una secció de Catalunya en Plural amb Sílvia Cóppulo que realitzava Josep Maria Francino. El que durant 10 anys va ser el director de Continguts de la COM, posava en antena els divendres la Crònica dels somnis.

Podeu escoltar avui la que portava per títol L’Everest, emesa el 12 de desembre de 2003.

La personalitat amagada de Camilo José Cela

Arxiu històric - 15/11/2010

Ian Gibson

L’hispanista Ian Gibson, conegut sobretot pel seu estudi de l’obra de Federico García Lorca, presentava al programa Catalunya Plural el llibre que acabava de publicar. “Cela, el hombre que quiso ganar” era una aproximació a la figura del cèlebre escriptor des d’una perspectiva que abordava les contradiccions estructurants de la seva personalitat.

Gibson confessava a la Sílvia Cóppulo en aquesta conversa que sempre havia sentit fascinació per aquest monstre de la literatura, sobretot per la combinació de brutalitat i tendresa que havia trobat en ell. L’interessava com a estudiós del país encara que, explicava el convidat, va començar odiant-lo per acabar adorant al gran Cela escriptor.

Ambigu en el pla polític, també pel que feia a la religió, obsessionat amb el sexe i, com no, amb el poder, la fama havia estat per a Cela una mena de compensació d’una infantesa mancada d’afecte. L’agressió verbal que sovint practicava era una estratègia de defensa davant de les crítiques i, en general, una forma de combatre la por a la derrota. Però a casa era tot el contrari: un home dèbil que s’espantava de tot.

Gibson el va comparar amb Dalí pel seu egoisme, i amb Toulouse-Lautrec per la fascinació que compartien tots dos pel món de les prostitutes.

Aquesta entrevista va tenir lloc als estudis de COMRàdio el 23 de maig de 2003.

Si voleu saber-ne tots els detalls, feu clic aquí.

El musicòleg Jordi Savall a COMRàdio

Arxiu històric - 12/11/2010

Jordi Savall

Sílvia Cóppulo rebia Jordi Savall al programa Catalunya en plural, coincidint amb la presentació del seu disc “Miguel de Cervantes: Don Quijote de la Mancha, romances y músicas”; un treball molt innovador que s’erigia com una reinterpretació en clau musical d’una de les obres més importants de la literatura universal.

El convidat s’havia endinsat en El Quixot per crear els acompanyaments musicals dels romanços escrits per Cervantes. Les sonoritats ideades per Savall aconseguien mantenir l’essència de l’escriptura cervantina; al llarg d’aquesta entrevista, que va tenir lloc el 5 de desembre de 2005, podreu escoltar una part d’aquest disc comentada pel seu autor.

Amants de Cervantes, coneixedors d’El Quixot, no perdeu fil d’aquesta conversa amb Jordi Savall, un dels majors especialistes en músiques antigues.

Oriol Soler b

Commovedor i serè al mateix temps, amb moltes esperances dipositades en el futur: així era el testimoni que Joaquín José Martínez oferia als micròfons de l’espai Catalunya en plural de COMRàdio. El periodista Oriol Soler parlava amb ell el 28 de novembre de 2001.

El seu cas havia tingut una gran repercussió i tots els mitjans de comunicació se n’havien fet ressò: la seva condemna a mort l’any 1997 acusat d’un doble assassinat el va tancar al corredor de la mort durant cinc anys i mig. Els seus pares van fer-li costat fins al moment del seu alliberament, patint en primera persona un processament judicial ple d’irregularitats.

Records del sofriment i la tristesa que va sentir durant el seu captiveri es confonen en aquesta entrevista amb els propòsits de futur -entre ells, la lluita en contra de la pena capital ocupava un lloc preeminent- i l’agraïment a totes aquelles persones que l’havien ajudat, especialment als seus pares.

De la fe que l’havia acompanyat durant tot aquell temps i del missatge d’esperança que enviava als altres presos del món va parlar-ne àmpliament. També ho va fer al voltant de les seves amargues vivències que havia compilat en el llibre “Memorias del corredor de la muerte”, publicat per Grijalbo.

Cliqueu aquí per escoltar l’entrevista sencera.

L’art en essència amb Antoni Tàpies

Arxiu històric - 10/11/2010

Antoni Tàpies
L’entrevista que us presentem en aquesta ocasió va tenir lloc el 26 de novembre de 2003: Sílvia Cóppulo rebia a les instal•lacions de la COM un dels màxims exponents artístics del nostre país. A punt de complir els vuitanta anys, Antoni Tàpies exposava els seus últims treballs en una galeria d’art de Madrid, acabava de ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat Complutense i figurava com a candidat per convertir-se en Català de l’Any segons El Periódico.
El seu amor pel treball era el que l’insuflava l’energia vital, tot i que deia que sempre quedava una mica insatisfet amb les seves obres. En l’origen dels seus quadres confluïen diversos elements, d’una banda, uns valors que construïen un teló de fons permanent; de l’altra, el que passava al seu voltant, el que llegia o sentia per la ràdio. Cada dia tenia la sensació que començava de nou perquè l’art era tan variat com la natura i tot estava per descobrir.
A l’estiu és quan més treballava al Montseny, i ho feia en silenci, concentrat en la manera de moure les mans i els dits. Creia molt en l’instint i en l’inconscient; per damunt de tot se sentia orgullós del seu afany de conèixer i del seu amor per les petites coses de la vida quotidiana.
També va tenir paraules per comentar què va significar per a ell l’existencialisme de Sartre o de Heidegger, però sobretot conèixer els seus admirats Picasso i Miró.
Cliqueu aquí per escoltar aquesta magnífica entrevista que forma part del programa Catalunya en plural, emès a la sintonia de COMRàdio.

Pla, Ubú, Dalí

La seva visita als estudis de COMRàdio coincidia en el temps amb la reestrena del muntatge “La trilogia: Ubú, Pla i Dalí” al Teatre Poliorama de Barcelona.

La directora i presentadora del Catalunya Plural, la periodista Sílvia Cóppulo, va poder parlar amb el president de la Generalitat, l’escriptor empordanès i el pintor surrealista gràcies a la transfiguració que l’actor Ramon Fontserè portava a terme en qüestió de segons. Aquella mateixa nit els tres es retrobarien al damunt de l’escenari per compartir les seves impressions amb el públic.

L’Albert Boadella, director de la companyia Els Joglars, explicava que l’estructura de l’obra era la mateixa i que les diferències només tenien a veure amb el joc entre els personatges. “La primera cultura que s’ha detenir és la del sentit de l’humor”, deia als oients. Al voltant d’això, la Sílvia va assenyalar que l’humor que practicaven era un humor càustic, histriònic, però que no se’l podia qualificar mai d’amarg o ressentit. Tenia la seva lògica, potser perquè els convidats es consideraven uns autèntics privilegiats.

Ens quedem amb la reflexió “el teatre fa molt més real la realitat” i amb l’higiene practicada pels integrants de la companyia, que sempre deixaven els seus personatges a l’espai de l’escenari. Fins i tot en Ramon, que no els interpretava sinó que els posseïa.

Us recomanem que escolteu aquesta conversa; és del 24 d’octubre de 2001.

Vídeo

laxarxaradio

    Etiquetes