Arxiu per a la categoria ‘2004-2005’

20040924 Montse Prat i Franc Lluís

Ara ja fa sis anys que el Fòrum Universal de les Cultures va tancar les seves portes a la ciutat que el va acollir, Barcelona. Nosaltres us convidem a rememorar la jornada del dia número 141, la darrera d’aquest gran esdeveniment, que va comptar amb la presència d’importants personalitats per fer balanç del que havia estat aquesta trobada que tantes polèmiques havia aixecat entre els ciutadans barcelonins. Podeu escoltar el discurs del president del Fòrum i alcalde de Barcelona, Joan Clos, qui va recalcar el paper fonamental dels participants, visitants, de tots els treballadors, de les empreses col·laboradores, del govern d’Espanya i de la Generalitat de Catalunya que l’havien fet possible. També es va referir a les persones discrepants quan va dir que els organitzadors no havien buscat la unanimitat en una societat, per fortuna, oberta i democràtica. El seu parlament era el més esperat d’aquesta cloenda. El príncep Felip va ser una de les altres presències destacades.

Podeu escoltar un fragment de les intervencions de Joan Clos i del príncep Felip en aquesta emotiva cerimònia de clausura. Els presentadors de la transmissió per COMRàdio eren Montse Prat i Franc Lluís.

De Madre Manuela 01matinsManuela de Madre i Lluís Hernández eren els protagonistes d’aquesta emissió del Gran reserva que es produïa el 5 d’agost de 2005 a la freqüència de COMRàdio.

Aquest espai recuperava les declaracions que aquests dos convidats havien fet a  la Sílvia Cóppulo per al magazín Catalunya plural; tots dos tenien en comú haver estat alcaldes de Santa Coloma de Gramenet durant una etapa de les seves vides. Manuela de Madre venia acompanyada pel metge José Alegre, coordinador de la Unitat de Fatiga Crònica de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Tots plegats van parlar del llibre escrit per la Manuela “Vitalidad crónica: convivir con la fibromialgia” i de com la malaltia la va fer deixar l’alcaldia. Tant Pasqual Maragall com José Montilla li van demanar que continués com a diputada, i així ho va fer, en part perquè el nou càrrec li permetia treballar des de casa. De les causes de la fibromiàlgia i dels seus símptomes van parlar en profunditat durant l’estona de l’entrevista.

Lluís Hernández, capellà, ex comunista, havia estat el primer alcalde democràtic de la població de Santa Coloma de Gramenet. Explicava als micros de la COM que en aquell moment llançar-se a servir a la comunitat era tota una aventura. Havia crescut en la barriada obrera de Sant Andreu i de la seva infantesa recorda especialment com els seus horaris estaven marcats pel soroll de les sirenes de les fàbriques on treballaven els seus pares. Als 22 anys va ser conscient de la necessitat de lluitar per la democràcia i es va fer capellà perquè era una de les poques sortides que hi havia per dedicar-se al servei dels altres. De la seva experiència com a missioner a l’Amèrica Llatina i de la seva rutina de llegir i estudiar tres hores diàries va voler parlar el Lluís en aquesta entrevista.

Podeu escoltar aquí el programa sencer.

Arribas Castro 2bona

El 7 d’octubre de 2005 el convidat de l’Aquell dia amb Ramon Muntaner i Ferran Mascarell, era el periodista radiofònic, locutor, promotor musical,  Luis Arribas Castro (1934-2006).

Un dels genis i mestres de la ràdio visitava els estudis de COMRàdio per a recordar el dia en que li concediren el seu primer Premi Ondas, el novembre de 1976, i moltes altres coses.

coppulo equip 1 b

El programa Gran reserva de Catalunya plural recuperava l’entrevista a Ramona Maneiro en aquesta emissió del 2 d’agost de 2005. Podeu escoltar ara aquesta conversa que va tenir lloc als estudis de la COM, i durant la qual la convidada va parlar principalment del llibre que acabava de publicar amb la col·laboració del periodista Xavier R. Blanco: el títol, “Querido Ramón: un testimonio de amor”. La Sílvia Cóppulo llegia alguns fragments d’aquesta obra, amb passatges tan emotius com el que ve introduït per les paraules del Ramón Sampedro “Me quiero marchar esta noche, osiña”. La Ramona se sentia orgullosa d’un llibre que d’alguna manera era com el fill que no van tenir. Especialment colpidora és la narració dels últims moments que van passar junts, ella lluint un vestit de vellut en color granat, instants abans del comiat: “yo estaba tranquila, tenía que ayudarle a hacer la maleta, a subirse a ese avión” explicava la convidada. Aquest era el sentit homenatge a la memòria del Ramón Sampedro i a la seva lluita per decidir quan i com volia morir.

Franc Lluis

Recuperem avui un fragment de l’informatiu del matí Direcció assistida, de 7 a 9, amb Franc Lluís, Sara Barrera, Laura Castro, Xavi Duran i Anna Ganzinelli. A la realització tècnica, Anna Mauri.

Aquestes eren les notícies del 30 d’agost de 2005.

20090826 Judit Porta b

Aquest espai, que s’emetia els caps de setmana de 8 a 9 del matí a la sintonia de COMRàdio, comptava amb l’Ivan López als controls tècnics, la Judith Porta a la redacció i el Jordi Sacristan a la direcció i presentació. En l’emissió del 9 d’octubre de 2004 la informació de la setmana venia marcada per un assassinat que havia consternat el país: dos joves de Lleó, agents de la policia en pràctiques i residents a l’Hospitalet, havien estat torturades i assassinades en el seu pis del barri de Bellvitge. El presumpte autor dels fets   -que al judici que va tenir lloc el 12 de març d’aquest any va ser declarat culpable per un jurat popular- era un reclús de la presó de Can Brians que en el moment del crim estava aprofitant tres dies de permís penitenciari.

La barbàrie d’aquest doble assassinat va reobrir un debat sobre el sistema de concessions de permisos als reclusos i, en general, una discussió més àmplia entorn de la possibilitat de reinserció d’aquelles persones que han comès delictes sexuals. L’equip del Crònica d’una setmana aportava els testimonis d’alguns dels protagonistes de la investigació i parlava en directe amb Santiago Vidal, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona. El programa també se’n feia ressò de la detenció al sud de França del Mikel Antza, màxim dirigent d’ETA en aquells moments.

Acompanyeu-nos en aquest viatge per l’actualitat informativa d’aquella setmana d’octubre de 2004.

En l’actualitat, Jordi Sacristán, presenta Maneres de viure, de 8 a 11 de dissabte i diumenge. El programa inclou un resum informatiu El setmanari.

2004_2005 Sílvia Cóppulo

L’espai Gran reserva seleccionava les millors entrevistes que havien tingut lloc al magazín Catalunya Plural dirigit i presentat per la Sílvia Cóppulo a COMRàdio. Us convidem a escoltar en aquesta ocasió els testimonis de l’Irene Villa, víctima d’un atemptat de la banda terrorista ETA, i seguidament del José Sanmartín, catedràtic de Filosofia de la Ciència i autor del llibre “El terrorista. Cómo es, cómo se hace”.

L’Irene va perdre les dues cames quan una bomba lapa va explotar sota el cotxe de la seva mare, funcionària de policia a Madrid. Tenia tretze anys i en el moment de l’entrevista als estudis de la COM ja havia fet els 26. La convidada parlava de les seves dues vides, la d’abans i la de després de l’atemptat: de totes dues se’n sentia molt satisfeta i hi afegia que bastant mal li havien fet ja els terroristes com perquè també li arrenquessin la il·lusió i l’alegria de viure.

José Sanmartín ens parlava de la psicologia de l’individu: en primer lloc, volia deixar clar que el terrorista no neix sinó que es fa, profunditzant en el caràcter social i no biològic d’aquest problema. El terrorista fa un aprenentatge que l’assimila a un psicòpata, amb la diferència que a aquest últim la conducta li ve de fàbrica. Des del seu punt de vista ells no són els violents, sinó tot el contrari: els violents són els altres. Alienen la responsabilitat del que fan i culpabilitzen la víctima, convertida en un símbol i no en una persona. Com no veuen l’altre no hi ha la possibilitat d’empatia o remordiment. La mort per a ells és un mitjà lícit que els apropa a la consecució d’un objectiu.

Feu-nos cas i no perdeu punt d’aquesta emissió del Gran reserva del 27 de juliol de 2005. L’entrevista a Irene Villa era del novembre de 2004.

2007 Foto Oriol Puig1 b

Oriol Puig ens ha portat durant dos estius a COMRàdio a fer un recorregut per països exòtics al Sota Zero.  Jordi Llorens és el convidat del programa que en aquell moment havia visitat 96 països del planeta.

En aquest cas marxem virtualment a les Illes del Pacífic. Clica i escolta el programa.

20061128 Jordi Marimon b

El bo i millor de la música contemporània es podia escoltar en el Clau de sol: Jordi Marimon presentava aquest espai a la programació de COMRàdio durant l’estiu de 2005. En l’emissió del dissabte tres de setembre tenia com a objectiu deixar sonar les millors cançons dels últims 60 anys amb ajuda dels oients, que feien arribar al programa les seves recomanacions. Tres bandes sonores, les de “Sirenes”, “Còctel” i “54”, ocupaven els primers minuts: qui no se’n recorda de l’ “It’s in His Kiss”, interpretat per Cher, el “Kokomo” dels Beach Boys o l’“Spank” del Jimmy ‘Bo’ Horne? Després tocava repassar alguns dels clàssics llatinoamericans, com el bolero “Si tu me dices ven” dels Panchos o “La Cuba mía” en veu de la reina de la salsa, Celia Cruz. Joaquín Sabina amb “Calle melancolía”, la col·laboració entre Mocedades i Plácido Domingo, Tom Jones i Harry Nilssen són alguns dels noms que protagonitzen aquesta estona musical de primer nivell.

Us proposem escoltar la primera hora del programa, que inclou també informació sobre les estrenes de cartellera d’aquella setmana.

2004 Jordi Franco

26 d’agost de 2005. Sense comentaris: un bon antídot contra l’avorriment

Voleu passar una bona estona? Si la resposta és afirmativa ara podeu tornar a escoltar l’emissió del Sense comentaris del divendres 26 d’agost de 2005. L’equip del programa començava recordant els Beatles, que el mateix dia de l’any 1970 havien comunicat la seva dissolució com a banda. Era un dia trist, sobre tot per al company Josep Mª Francino, a qui enviaven una salutació. Ens assabentàvem d’una dada important: els britànics preferien els dilluns per suïcidar-se. Els col·laboradors del programa van estar-hi d’acord i van afegir que era del tot comprensible. El convidat per assistir en directe aquell dia a la gravació del programa era el Rolando, un noi de Veneçuela que havia demostrat ser un oient fidel del programa. Quant al tema del dia, la direcció d’aquest espai va considerar oportú parlar de l’infomania: i és que l’addicció als correus electrònics i als missatges al mòbil es propagava pel món. Els oients van trucar, en termes generals, per confessar que pateixen aquesta malaltia. El caçador, l’australià Steve, visita els estudis de COMRàdio i el Josep Mª Déu n’hi Do, el filòleg i corrector del programa, acusa el Jordi Franco i El Gallego de desprestigiar l’espai amb les seves pífies idiomàtiques.

Gaudiu d’una bona estona amb el Sense comentaris, l’espai presentat per Jordi Franco els caps de setmana d’estiu a la COM.

Vídeo

laxarxaradio

    Etiquetes