Arxiu per a la categoria ‘2004-2005’

Desembre 2004. Fira Avícola de El Prat

Arxiu històric - 10/12/2010

El Prat Ràdio

Al llarg dels seus 15 anys d’existència COMRàdio ha emès programes especials des de diferents llocs del territori català. En aquest cas recuperem una edició d’un programa especial realitzat per El Prat Ràdio. Yolanda Hernández presentava el programa i Xavier Rull s’encarregava de la realització tècnica des de la Fira Avícola del Prat. Era l’11 de desembre de 2004. Una de les entrevistes és amb l’alcalde de El Prat, Lluís Tejedor.

Resum Esportiu del 2004 amb Damià López

Arxiu històric - 7/12/2010

20051216 Damià López b

Recordem avui el resum esportiu de l’any 2004 amb l’equip d’esports de la COM, en aquest programa coordinats per Damià López.

Valentí Fuster
Escolteu els consells del cardiòleg Valentí Fuster, tota una eminència pel que fa al tractament i la investigació de les afeccions cardiovasculars. En aquesta emissió del Catalunya Plural del 13 de desembre de 2004 el convidat aportava una dada reveladora: les malalties relacionades amb el cor eren la primera causa de mortalitat als països desenvolupats. El doctor afegia que l’obesitat i el tabaquisme hi tenien molt a veure.

En aquesta conversa amb la Sílvia Cóppulo el convidat declarava que per portar una vida saludable és fonamental menjar menys i fer més exercici. Va explicar també que diverses línies d’investigació s’havien obert per tal d’estudiar les molècules que provocaven l’infart de miocardi. La seva vida quotidiana i els reptes que assumia diàriament van ocupar un espai important en aquesta emissió.

Feu clic aquí per escoltar l’entrevista que Valentí Fuster va oferir als micròfons de COMRàdio.

67 Publi Barril b

Aquí teniu un recull de fotografies del programa La República amb Joan Barril. Si fas play, també podràs escoltar el perfil que feia Joan Barril de cadascun dels components del seu equip el dia del comiat del programa, 22 de juliol de 2005.

Ferran Adrià 3

El cuiner més famós del món seia als estudis de COMRàdio amb el periodista Joan Barril. Tots dos intentaven interpretar les últimes notícies relacionades amb la projecció internacional del creador d’El Bulli. Sense anar més lluny, el prestigiós diari The New York Times l’havia inclòs en el rànquing de les cent persones més influents del món; el cert era que ni el propi Adrià ni la seva dona  s’ho acabaven de creure. “Estic una mica cohibit”, confessava el Barril davant d’aquesta informació.

Humil i dotat d’un gran sentit de l’humor, Ferran Adrià deia no entendre tot el que li havia passat en el transcurs del darrer any. En aquesta entrevista que ara us oferim -es va realitzar per a l’espai La República l’11 de novembre de 2004- explicava la gran responsabilitat que tenien els cuiners d’ajudar les persones a casa, quan després de la jornada laboral s’havien de posar mans a l’obra per preparar el sopar. En només mitja hora es poden fer coses molt interessants, deia, però qui ens ho explica? En aquesta línia també va comentar la importància d’implantar una assignatura de cuina a les escoles.

Es va mostrar contundent quan afirmava que no es podia ser el millor cuiner del món, encara que li haguessin penjat l’etiqueta, perquè, segons ell, era una qualitat que no es podia mesurar. Tot i això, el feia feliç il·lusionar la gent.

Us deixem amb les paraules de Ferran Adrià.

Mur de Berlin

El 9 de novembre del 1989, el Mur de Berlin va començar a ser enderrocat. La imatge visual de la guerra freda queia, l’existència de dos estats alemanys trontollava.

Quinze anys després de l’inici de les esquerdes al símbol de la divisió d’Europa en dos blocs, el novembre del 2004, el programa La República amb Joan Barril, emetia un reportatge realitzat per Toni Miedes, Mònica Hernàndez i Rai Barba. Un espai que analitzava la situació a Berlin el novembre del 1989, exposava perquè es va construir el Mur, que va suposar i com es va esquerdar.

Monsenyor Ricard Maria Carles a La República

Arxiu històric - 3/11/2010

Ricard Maria Carles

El periodista Joan Barril entrevistava l’arquebisbe emèrit de Barcelona; feia només unes setmanes que Ricard Maria Carles havia tornat de Roma, on havia participat al conclave designat per escollir el nou Papa. En la quarta votació va sortir el nom de Joseph Ratzinger per més de dos terços dels electors, un fet que parlava del consens que va haver-hi entre els cardenals.

Monsenyor Carles es va referir al Sant Pare Benet XVI com un home que es prenia en broma a si mateix, distès i molt allunyat de la imatge de pastor alemany que d’ell s’havia creat. Era una persona que s’havia dedicat a les lletres i que havia consagrat la seva atenció a la doctrina i la moral de l’església. Però sobretot, deia, el nou Papa era un home molt dialogant i obert.

Quan només queden uns dies per l’arribada del Sant Pare a Barcelona us convidem a escoltar aquesta entrevista que Monseyor Ricard Maria Carles va concedir el 15 de juliol de 2005; pertany a l’espai La R-Pública de la sintonia de COMRàdio.

La República rebia Manuel Jiménez de Parga

Arxiu històric - 28/10/2010

Manuel Jiménez de Parga NdP 03.07.2008

El gran advocat i catedràtic de la Facultat de Dret de Barcelona Manuel Jiménez de Parga, que va ser president del Tribunal Constitucional i ministre de treball al govern d’Adolfo Suárez, visitava els estudis de COMRàdio el 4 de gener de 2005.

Després d’intercanviar felicitacions per l’any nou que acabaven d’inaugurar, Jiménez de Parga i Joan Barril, presentador de l’espai La República, van començar parlant del polèmic Pla Ibarretxe. Una de les primeres sentències del Tribunal Constitucional diu que l’autonomia no pot ser considerada sobirania, explicava el convidat. Tot seguit, van comentar plegats la condemna del jutge i antic deixeble, Luis Pascual Estevill, com a conseqüència de la seva implicació a diversos casos de corrupció.
Pel que fa a les reformes de l’Estatut de Catalunya, Jiménez de Parga va afirmar que amb la Constitució de 1978 encara vigent, no es podien admetre els termes “comunitat nacional” o “nació de nacions”. De la Constitució va dir que tenia uns fonaments, com la sobirania de la nació espanyola o la unitat d’Espanya, i que si es tocaven aquests fonaments l’edifici es queia. Però, seguint amb aquest símil, això no volia dir que l’edifici no es pogués millorar amb un conjunt de reformes.
Us deixem amb l’entrevista sencera.

La República amb Alfredo Pérez Rubalcaba

Arxiu històric - 26/10/2010

Alfredo Pérez Rubalcaba

Joan Barril contactava amb el portaveu del grup socialista en el Congrés dels Diputats gràcies a l’Esther Jaén, delegada de COMRàdio a Madrid; aquesta conversa forma part de l’emissió de La República del 20 d’octubre de 2004.

Alfredo Pérez Rubalcaba, protagonista indiscutible de l’actualitat política del nostre país des que José Luis Rodríguez Zapatero el nomenés vicepresident primer del govern, parlava als micròfons de la COM des del mateix Congrés dels Diputats. Doctor en Ciències Químiques, els populars veien en ell el cervell responsable de l’estratègia electoral del PSOE que havia portat aquest grup a guanyar les eleccions generals de 2004. Precisament d’això va començar parlant Rubalcaba: creia que les mentides sobre els atemptats de l’11-M per part de l’executiu d’Aznar no havien fet altra cosa que agreujar la situació de descrèdit d’un govern que manipulava i mentia per sistema. Els casos del Prestige, la vaga general i la guerra d’Irak n’eren bons exemples.

Segons l’entrevistat, per combatre el terrorisme calia treballar en dues línies d’actuació molt clares: coordinació i intel·ligència (basada en la tasca dels infiltrats). De les declaracions que José Maria Aznar estava cridat a fer davant la comissió d’investigació de l’11-M no podia esperar absolutament res. Tenia la presumpció que aniria amb l’objectiu clar de desacreditar els resultats electorals. Rubalcaba també va tenir paraules per defensar Arzak de l’acusació d’haver pagat a ETA sota amenaça, i per condemnar Luis Roldán.

Podeu tornar a escoltar aquí una entrevista molt recomanable.

20071125 COM 9 b

Us convidem a escoltar aquest programa especial que es va emetre ara ja fa sis anys per commemorar el vint-i-cinquè aniversari del naixement de les emissores municipals. Va ser al mes de setembre de 1979 quan la ràdio d’àmbit local, coincidint amb l’arribada dels primers ajuntaments democràtics, començava la seva singladura.

Francesc Triola parlava en aquest especial amb algunes de les persones que van participar directament en aquestes primeres emissions, uns pioners que van aportar-hi tot el seu entusiasme i moltíssima dedicació. Els convidats Emilio Prado, Antoni Cintes, Lídia Juste, Joan Grifols i Josep Genescà configuren amb el seu testimoni una petita història de la ràdio local. Una història que començava dos anys més tard del final de la dictadura i l’alliberament de la informació, i ho feia amb molta empenta i en català.

Vídeo

laxarxaradio

    Etiquetes