Arxiu per a la categoria ‘2002-2003’

La personalitat amagada de Camilo José Cela

Arxiu històric - 15/11/2010

Ian Gibson

L’hispanista Ian Gibson, conegut sobretot pel seu estudi de l’obra de Federico García Lorca, presentava al programa Catalunya Plural el llibre que acabava de publicar. “Cela, el hombre que quiso ganar” era una aproximació a la figura del cèlebre escriptor des d’una perspectiva que abordava les contradiccions estructurants de la seva personalitat.

Gibson confessava a la Sílvia Cóppulo en aquesta conversa que sempre havia sentit fascinació per aquest monstre de la literatura, sobretot per la combinació de brutalitat i tendresa que havia trobat en ell. L’interessava com a estudiós del país encara que, explicava el convidat, va començar odiant-lo per acabar adorant al gran Cela escriptor.

Ambigu en el pla polític, també pel que feia a la religió, obsessionat amb el sexe i, com no, amb el poder, la fama havia estat per a Cela una mena de compensació d’una infantesa mancada d’afecte. L’agressió verbal que sovint practicava era una estratègia de defensa davant de les crítiques i, en general, una forma de combatre la por a la derrota. Però a casa era tot el contrari: un home dèbil que s’espantava de tot.

Gibson el va comparar amb Dalí pel seu egoisme, i amb Toulouse-Lautrec per la fascinació que compartien tots dos pel món de les prostitutes.

Aquesta entrevista va tenir lloc als estudis de COMRàdio el 23 de maig de 2003.

Si voleu saber-ne tots els detalls, feu clic aquí.

L’espai Partint Peras celebrava el carnaval

Arxiu històric - 4/11/2010

20020919 Partint Peres b

És diumenge, diada de Carnestoltes, i en Joan i en Roger Pera, pare i fill respectivament, són als de estudis de la COM per conduir junts l’espai Partint Peras a l’hora del vermut. No us perdeu aquesta emissió: l’Ángel Pavlovsky els acompanyava al programa per oferir una lliçó magistral de disbauxa, transgressió i disfresses. Encara que volia deixar molt clar que ell no es disfressava quan es vestia de dona, sinó que s’arreglava.

Dos dels components de la formació Los Manolos van parlar de la rumba catalana, concretament del tema que l’Ajuntament de Barcelona els hi havia encarregat per la rua de Carnestoltes.

Podeu tornar a escoltar aquí aquest programa fresc i desenfadat, una proposta agosarada que tenia com a punt de partida el diàleg entre pare i fill. Partint Peras va ser una de les novetats destacades de la temporada 2002-2003 a la sintonia de COMRàdio.

A la fotografia, Roger, Jordi Llonch i Joan Pera.

Woody Allen

En aquest programa especial que va portar com a títol Woody a Oviedo David Hernández, autor del guió original d’aquesta ficció, va imaginar el director novaiorquès preparant el seu viatge a la ciutat asturiana. La font de conflicte era el discurs que havia de llegir davant de l’auditori en el moment del lliurament del premi: res no li venia al cap i, com era comprensible, n’estava fart de parlar de si mateix. El seu caràcter neuròtic estava a punt de jugar-li una mala passada quan el seu productor i la seva parella van acudir al seu rescat.
Us deixem amb aquest programa especial, una producció de COMRàdio amb el patrocini de Lauren Films. L’alter ego del Woody Allen real, l’actor Joan Pera, encarna al director en aquesta ficció on també hi participen Francesc Triola en el paper de psicoanalista, Dolors Forns com a hostessa i Josep Mª Francino convertit en Déu.
L’especial Woody a Oviedo es va emetre l’1 de novembre de 2002. Al final del programa podreu escoltar un fragment del discurs real que Woody Allen va oferir durant la cerimònia d’entrega dels Premis Príncep d’Astúries.

cesc12 b

Anton Cañellas, Síndic de Greuges de Catalunya, i el seu adjunt, el jurista Elies Rogent, van explicar en profunditat les funcions d’aquest organisme a l’equip del Tots per tots. Aquesta trobada es va produir el 8 de desembre de 2002 als estudis de COMRàdio.

Francesc Triola i el seu col·laborador, l’escriptor, periodista i ex diputat Ignasi Riera, van preguntar si el Síndic rebia moltes queixes dels ciutadans. La resposta va ser afirmativa, un fet que els hi semblava molt positiu. El Síndic de Greuges, ens explicaven, té un paper fonamental a l’hora de fer respectar els drets econòmics i socials de la ciutadania davant l’Administració. Els informes emesos per la Sindicatura es presentaven al Parlament, primer en la comissió i posteriorment en el ple. Els diferents grups parlamentaris feien preguntes sobre les qüestions introduïdes a través dels informes: la dificultat per accedir-hi a l’habitatge, els problemes relacionats amb el medi ambient i el consum havien centrat moltes d’aquestes sessions.

Els informes elaborats pel Síndic oferien el contrapunt d’una visió idíl·lica de Catalunya, perquè presentaven els problemes reals que afectaven part de la nostra societat. Avui dia, aquesta és la tasca que continuen fent.

Us oferim aquesta taula rodona per conèixer amb exactitud el treball que porta a terme el Síndic de Greuges de Catalunya.

67 Publi Barril b

L’entrevista es va produir el 21 de novembre de 2002, moment que coincidia amb la presentació que realitzava l’Àlex Rigola del seu muntatge “Juli Cèsar” al Teatre Lliure. Joan Barril, conductor de La República a la COM, va encetar l’entrevista dient del seu convidat que amb 32 anys ja s’havia convertit en un dels directors d’escena més sol·licitats del país. La conversa ràpidament es va centrar en la seva adaptació del “Juli Cèsar” de William Shakespeare, un muntatge que considerava el convidat que havien de veure tots els polítics.

Va explicar l’Àlex que la idea per a aquesta obra va sorgir durant un concert de l’Albert Pla, quan, en escoltar una cançó que deia literalment “un político muerto, un político menos”, tot l’auditori va fer una ovació. La situació, el consens que va haver-hi entre el públic, el va fer pensar què passa quan ja no creiem en les persones que ens representen. El personatge de Juli Cèsar era un dels primers dictadors provinents d’una república; en el seu mandat la política s’havia prostituït de forma irremeiable. Però es tractava d’una peça que no només parlava de la misèria dels polítics, també feia al·lusió a la misèria humana i explicava com en general hi ha gent que entra en política per ideals i altres amb l’únic objectiu de pujar en una escala de valors que, confessava l’Àlex, no li interessava gens.

“Juli Cèsar” era una lliçó de política desesperançada protagonitzada per actors de la talla del David Selvas, Ferran Carvajal i Pere Arquillué.

Us convidem a escoltar aquesta entrevista, ara que l’Àlex ha reprès l’activitat a la històrica seu del Teatre Lliure de Gràcia. La seva adaptació de l’obra de Tennessee Williams “Gata sobre teulada de zinc calenta” ha inaugurat temporada en aquesta sala, que ara, després de set anys, torna a obrir les seves portes.

Roger de Gràcia i Lara Casanovas b

Un espai radiofònic basat en l’entreteniment, amb un humor genuïnament seu i una clara predilecció per l’estil de vida nòrdic, així era el Visca Finlàndia, un programa que presentaven el Roger Gràcia i la Lara Casanovas els caps de setmana d’estiu,  de 21 a 23h. Us convidem a escoltar la primera hora d’aquesta emissió, que va tenir lloc el 31 d’agost de 2003: amb ella l’equip del Visca Finlància s’acomiadava dels oients de COMRàdio fins l’any següent. Sabíeu que Finlàndia és el país amb el major nombre d’usuaris de biblioteques del món? I que cada finlandès demana en préstec una mitjana de 19 llibres per any?

El Roger i la Lara ens portaven l’últim capítol de la intensa biografia de la Mata Hari, una espia perduda per l’ambició i el sexe. L’equip del programa ens ensenyava alguns dels insults més estesos en llengua castellana i coneixíem finalment la raó per la qual quan comprem un pa de quilo només ens emportem a casa 800 grams. Però això no és tot: alguns detalls de les vides de l’escriptor Julio Cortázar i de l’artista James Brown, o la lectura dramatitzada d’un conte seleccionat de Rayuela eren altres continguts destacats.

Aquí podeu escoltar la primera hora d’aquesta emissió del Visca Finlàndia.

Jorge Wagensberg

Era el 20 de febrer de 2003: l’Àdam Martín, conductor de l’espai Primers auxilis les tardes de 15 a 16h a la sintonia de COMRàdio, parlava amb el divulgador científic i director en aquell moment del Museu de la Ciència, Jorge Wagensberg. La conversa girava entorn del seu llibre editat per Tusquets, “Si la naturaleza es la respuesta ¿cuál era la pregunta?: y otros quinientos pensamientos sobre la incertidumbre”. El Jorge va explicar que el sentit de l’humor és molt important per a un científic: es tracta d’un primer estadi d’autocrítica, d’una manera de desmitificar, de fer criticable la veritat que proposa i no córrer el risc d’establir-ne una sentència absoluta.

De la recerca científica surt el progrés a la resta d’àmbits, per això, deia, ha de ser un tret fonamental de qualsevol societat moderna. L’Àdam comentava que durant molt de temps el progrés s’havia relacionat precisament amb la destrucció del medi ambient. El convidat, arran d’això, argumentava que als biòlegs els hi havia costat molt admetre que l’entorn forma part de l’ésser viu.

Quant a la manifestació multitudinària en contra de la guerra a l’Iraq, deia que a part del “no a la guerra” que tothom havia pronunciat li havia faltat sentir un “fora Saddam”. En la seva opinió calia democratitzar el planeta i no deixar els països no democràtics sols. Wagensberg sentia debilitat per la música clàssica, el cinema de ciència ficció i els animals que tenia a la casa rural on passava els caps de setmana.

Podeu escoltar ara aquesta interessant conversa.

Sílvia Cóppulo

La Sílvia Cóppulo, directora i presentadora de l’espai Catalunya Plural a la COM, contactava amb monsenyor Pere Casaldàliga per telèfon. El bisbe de la diòcesi de Sao Felix do Araguaia (pertanyent a l’estat del Mato Grosso) parlava amb el programa des del Brasil, país on desenvolupa la seva activitat des de l’any 1968. La conversa es produïa quan acabava de fer els 75, una edat que segons la llei canònica li obligava a presentar la seva renúncia al càrrec que ocupava. I el Pere ho havia fet, l’havia presentat uns mesos abans: la seva dimissió havia estat acceptada, però des del Vaticà li havien demanat que continués exercint fins que arribés el seu successor. Quan tingués el seu relleu, explicava, continuaria a la diòcesi com a bisbe emèrit.

La Sílvia Cóppulo li va preguntar si sabia qui seria nombrat el seu successor; el Pere contestava que no, i en aquest sentit va parlar del seu desig que el procés fos més fraternal i no alterés l’activitat pastoral. En general creia que els procediments que es portaven a terme dins l’Església havien de ser més senzills, oberts i transparents. En un moment que coincidia amb la mort uns anys més tard del Papa Juan Pablo II i amb els primers mesos de govern de l’esperança política del Brasil, el president Lula da Silva, Pere Casaldàliga parlava amb claredat de la seva visió de les coses.

Aquí podeu escoltar la conversa sencera.

Clara Sánchez-Castro b

Una mostra del programa d’estiu de Clara Sánchez-Castro, L’hora del sol. De 12 a 2 del migdia un magazín d’entreteniment i participació dels oients.

Els migdies de l’any 2003 formaven l’equip de L’hora del sol, Carme Parras, Oscar Moré, a la unitat mòbil Santi Teruel i a la realització tècnica, Jordi Martos.

Programació COMRàdio de l’estiu 2003

Arxiu històric - 9/09/2010

20030716 Programació estiu COM b

L’estiu 2003 incorpora nous presentadors a la programació, després de les dues darreres temporades marcades per la continuïtat. Glòria Serra es fa càrrec de La segona República, Clara Sánchez-Castro s’estrena a la COM amb L’hora del sol, Anna Pérez realitza el magazín de tarda Estiu punt COM. A la franja del vespre i nit, Sense comentaris amb Jaume Aparicio i Jordi Franco i Bon dia lluna amb Toni Ruiz.

El Fem l’agost dels matins de caps de setmana és presentat per Tere Usó i repeteix l’Estiu mil·lenium a les tardes amb Àngels Bronsoms. Al vespre de dissabte i diumenge Roger de Gràcia i Lara Casanovas porten la proposta Visca Finlàndia.

Les emissores municipals ofereixen Plaça castellera des d’Ona Valls, Sense comentaris des de Ràdio Cornellà, Alt voltatge amb Josep Sardà des de Ràdio Vilafranca, Altaveu amb Andreu Viñas des de Ràdio Sant Boi, Jazz FM amb Enric Carreras des de la Ràdio Municipal de Terrassa i Sempre ens quedarà París des de Ràdio Palau de Plegamans.

Vídeo

laxarxaradio

    Etiquetes