Arxiu per febrer, 2011

Octubre 1997. El Plat a Taula amb Josep Cuní

Arxiu històric - 24/02/2011

1998 Cuní b

A l’entorn de la taula, després d’haver dinat, tenien lloc les converses de Jordi García Soler amb els seus convidats. En aquesta ocasió recuperem l’entrevista a Josep Cuní del 18 d’octubre de 1997, quan presentava a COMRàdio Els matins amb Josep Cuní.

Amb aquesta entrevista encetem una sèrie amb comunicadors i periodistes de ràdio i televisió que han passat pels micròfons de la COM durant aquests 15 anys.

Miguel Poveda

De Miguel Poveda diu el jurat dels Premis Nacionals de Cultura 2011, “pel rigor i la valentia de les seves propostes, sempre dotades d’un caràcter innovador. En el seu recent espectacle Historias de viva voz, estrenat a Sevilla, el cantaor badaloní va tornar a posar de manifest el seu talent inesgotable al servei del flamenc.

Retrocedim fins el 4 de novembre de 2005, per escoltar els detalls de la vida de Miguel Poveda a Tal com som amb Jordi Sacristán.

Elisa K

Judit Colell i Jordi Cadena han rebut el Premi Nacional de Cultura en la secció de cinema “per l’adaptació del conte Elisa Kiseljak de Lolita Bosch, passat a la pantalla de manera sorprenent, amb una gran força i bellesa, i que ha merescut el reconeixement de la crítica nacional i internacional”. La pel·lícula Elisa K va guanyar el Premi Especial del Jurat en l’última edició del Festival de Sant Sebastià.

Judit Colell visitava El dia a la COM amb Jordi Duran l’1 d’octubre de l’any passat, dins la secció de cinema amb Rafel Dalmau.

Pere Arquillué

Recuperem aquesta conversa amb l’actor Pere Arquillué, publicada pel bloc dels 15 anys, el mes de setembre. Pere Arquillué ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2011 en l’apartat  de teatre “per la seva interpretació excel·lent de Primer Amor de Samuel Beckett. A l’obra l’actor aconsegueix agermanar uns registres de paraula i de gest excepcionals, realment innovadors”.

Primer amor

Us oferim una entrevista a l’actor Pere Arquillué. La conversa era amb Anna Pérez Pagès a l’Icult.COM, programa emès a la COM durant les temporades 2007-2008 i 2008-2009. L’entrevista correspón al primer semestre de 2008.

Gabriel Cardona

  • Coincidint amb el 30è aniversari de l’intent de cop d’estat del 23-F, aquest dimecres 23 de Febrer, el programa La Nit de COMRàdio ha emès una entrevista al menorquí Gabriel Cardona. En el 30è aniversari de l’intent de cop d’estat,  en el programa presentat per Ramon Miravitllas hem pogut escoltar la conversa amb l’ex militar, historiador i professor d’història enregistrada el 20 de Desembre de 2010, quan es complien 37 anys de l’atemptat a Carrero Blanco. És un document únic, ja que es tracta de la darrera entrevista de Cardona, que va perdre la vida la Nit de Reis d’enguany en un accident.
  • A l’entrevista, Gabriel Cardona parla sobre el seu llibre, Cuando nos reíamos de miedo, “una crònica desenfadada d’un règim que no va tenir gens de gràcia”, en paraules del propi autor. Aquest llibre repassa la història d’Espanya, explicada a través de l’humor, mitjançant curiositats, anècdotes i acudits sorgits en l’època de la dictadura, petites històries com la d’aquell diari suec que en veure una fotografia de Tejero al congrés va titular “Un torero asalta el Parlamento”.
  • A més a més, durant l’entrevista Cardona comenta temes més actuals com la militarització del control aeri, el tarannà actual de l’exèrcit o la polèmica d’El Valle de los caídos, del que afirma que si es tragués, “al haver-hi una creu, dirien que és un atac a la religió”.
  • Gabriel Cardona, Menorca 1938 – Barcelona 2011, oposat al franquisme, va ser un dels pocs militars espanyols que lluità decididament per portar la democràcia des que sent capità va ser cofundador de la Unión Militar Democràtica. Va abandonar l’exèrcit després de l’intent de cop d’estat del 23-F i es va dedicar a l’ensenyament d’història a la Universitat de Barcelona.
  • El programa La Nit s’emet a COMRadio de Dilluns a Divendres a quarts d’onze de la nit.

Efemèrides COMRàdio 2003

Arxiu històric - 23/02/2011

Francesc Triola 26.09.2003 b

Recollim avui algunes de les notícies més destacades relacionades amb COMRàdio, l’any 2003.

Efemèrides COMRàdio 2003

Podeu escoltar també les promos de Mil paraules, Mobilitat sostenible i Calidoscopi, programes que s’emetien l’any 2003.

Bon dia lluna amb Jordi Marimon a la XTVL

Arxiu històric - 23/02/2011

Jordi Marimón xtvl

Us oferim les imatges filmades a l’estudi 2 de COMRàdio durant l’emissió del programa de matinades Bon dia lluna amb Jordi Marimon.

El reportatge va ser emès dins del programa NOX de la XTVLXarxa de Televisions Locals. NOX és companyia.

YouTube Preview Image

COMRàdio recorda Josep Palau i Fabre

Arxiu històric - 23/02/2011

palau i fabre-4 b

Aquest 23 de febrer del 2011 fa tres anys que ens va deixar el poeta Josep Palau i Fabre. COMRàdio us permet escoltar una entrevista a fons que l’artista va concedir el maig del 2006 al programa Tal COM som amb Jordi Sacristan. També podeu escoltar un monogràfic dedicat a Palau i Fabre del programa de poesia Calidoscopi, dirigit i presentat per Lluís Marrasé. Un altre espai radiofònic que teniu a la vostra disposició és l’edició especial del magazine Icult.com que Lluís Montserrat va dedicar a Palau i Fabre el dia de la seva mort. El reportatge que us oferim va ser elaborat per Montse Huguet i Josep Maria Sarri. I per acabar la secció Comunitats realitzada per Judit Porta al Tal com som que visitava un club de lectura el 5 de desembre de 2008.

Josep Palau i Fabre

L’escriptor i crític d’art barceloní Josep Palau i Fabre (Barcelona,1917-2008) va ser un dels màxims especialistes en l’obra del pintor Pablo Picasso, va col·laborar en la premsa catalana abans del 1936. Va estudiar lletres (1939) i va ser un dels capdavanters de la represa cultural: edicions “La Sirena”, revistes “Poesia” i “Ariel”, etc. Del 1945-61 va viure a París.

La seva poesia —Balades amargues (1943), L’aprenent de poeta (1943), Imitació de Rosselló-Pòrcel (1945), Càncer (1946) i l’antologia Poemes de l’Alquimista (1952)— assaja una revolta existencial, alhora provatura estètica, que acaba en un atzucac. A la postguerra el seu erotisme obsessiu i directe és pedra d’escàndol i un ressò de Baudelaire, Rimbaud, Artaud, Sade, Freud o de l’avantguarda, bàsicament el surrealisme, que tempteja.

La reedició de Poemes de l’Alquimista el 1977, antologia que posteriorment va seguir reelaborant, el convertí un punt de referència per a la nova poesia catalana. La seva obra en prosa és recollida en els Quaderns de l’Alquimista (1976), en les ulteriors edicions o versions del qual (1983, 1991, 1996, 1997) va anar afegint nous materials, sempre a l’entorn de la temàtica estètica o literària.

A més d’algunes incursions teatrals —Esquelet de don Joan (1957), Homenatge a Picasso (1972), L’Alfa Romeo i Julieta (1991)—, va fer estudis sobre temes escènics: La tragèdia o el llenguatge de la llibertat (1961) i El mirall embruixat (1962).

La part més coneguda de la seva obra és, però, la dedicada a l’estudi de la vida i l’obra picassiana: Vides de Picasso (1962), Picasso (1963), Doble assaig sobre Picasso (1964), Picasso a Catalunya (1967 i 1975), obra d’investigació, Picasso per Picasso (1970), recull i anàlisi de tots els autoretrats, Picasso i els seus amics catalans (1971), L’extraordinària vida de Picasso (1971), per a infants, El “Guernica” de Picasso (1979), Picasso vivent (1881-1907) (1980), El secret de les Menines de Picasso (1981), Vides de Picasso. Assaig d’una biografia pura (1986), Picasso Cubisme (1998) i Estimat Picasso (1998, Lletra d’Or).

Va publicar també els reculls de contes Contes despullats (1983) i La tesi doctoral del diable (1985). Va continuar la seva obra narrativa amb els títols Amb noms de dona (1988), Un saló que camina (1991), Contes de capçalera (Premi Nacional de cultura —literatura—, 1996) i Les metamorfosis d’Ovídia (Premi Nacional de literatura catalana-narrativa ,1996).

En teatre, es van representar les seves obres L’Alfa Romeo i Julieta, Els mots de Yorik, Teatre invisible i La confessió o l’esca del pecat (2000), i és també autor del volum de poesia Les veus del ventríloc (2001) i el conjunt dramàtic Teatre de Don Joan (2003).

Va ser president de la secció catalana del PEN Club (1976-79), va rebre la Creu de Sant Jordi (1988), el Premi Nacional de Cultura (1996), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1999), el nomenament d’oficial de l’Orde de les Arts i les Lletres del govern francès (2000) i la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’ajuntament de Barcelona (2000).

L’any 2003 es va obrir a Caldes d’Estrac la Fundació Palau, un centre impulsat per ell mateix per a divulgar la seva col·lecció d’art.

Anatomía de un instante

  • Conversa fragmentada a Maneres de viure amb Jordi Sacristan a COMRàdio. Un espai que explica maneres de viure i que atorga valor a la paraula i a l’espai per on aquesta transita. Llargues converses que expliquen una vida, on ens deixem portar, on establim un diàleg sense preses i on ens fixem en els detalls que envolten i que formen part del relat vital del personatge entrevistat.
  • La conversa fragmentada de desembre ens descobria el traç més personal de l’escriptor Javier Cercas, autor entre d’altres de relats com Soldados de Salamina o Anatòmia de un instante, una esplèndida crònica novel.lada del cop d’estat del 23 de Febrer de 1981 i sobretot de l’actitut d’alguns dels protagonistes d’aquell moment, obra per la qual l’escriptor ha rebut el premi Nacional de Narrativa 2010.
  • Javier Cercas ens citava en el seu petit estudi de Barcelona, situat en un dels carrerons que perfilen el traç del barri de Gràcia. Un estudi ple de llibres, aparentment desordenat, on l’escriptor treballa de forma minuciosa, gairebé obsessiva, cadascuna de les seves històries.
  • Amb Cercas transitavem per l’ofici d’escriure i pel relat més personal d’un dels millors narradors del moment.

23F

El 15 de gener de 2008 el programa Tal com som es realitzava des del CCCB de Barcelona. L’espai acollia l’Exposició En transició, una iniciativa del Memorial democràtic, coproduïda pel CCCB, la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol.

Una exposició que amb sons i imatges, mostrant alguns documents inèdits fins el moment, pretenia reivindicar la força i el protagonisme de la societat civil en el canvi polític i social endegat després de la mort de Franco. Diferents sales estaven vinculades a un context determinat, però una de les més significatives i impactants era La comissaria des d’on es feia aquest Tal com som.

  • La transició espanyola va sortir bé. Un període històric, d’èxit col·lectiu, que va crear les bases del que som trenta anys després i que ha servit d’exemple per altres processos similars en molts països en transit. La mort de Franco, l’agonia del règim que va morir matant i reprimint, va posar en funcionament un procés de canvi social i polític d’una enorme transcendència pel futur. El pas dels anys ha projectat la distància necessària sobre aquell període com per observar-ne amb detall les evidències i les realitats que va suposar. I el pas del temps ha constatat que la transició l’havien iniciat molts sectors de la vida pública espanyola temps abans de la mort del dictador i molt abans que els polítics canviessin el model d’estat. Moviments socials de lluita contra la dictadura que sorgien en el món del treball, en àmbits culturals, en espais molt diversos, en definitiva de la realitat social. Un moviment imparable que havia descomptat la dictadura del futur i que va fer irreversible, tot i les dificultats el trànsit cap a la llibertat i la democràcia. Això és el que volia mostrar de forma singular l’exposició En transició que visitava l’equip del Tal com som, ubicats en aquesta COMISSARIA, envoltats de negatius d’aquells que van passar per dependencies judicials i que van ser fixats. Rostres difícilment identificables però que van formar part dels arxius policials.

Acompanyaven a Jordi Sacristán i Judit Porta, dos dels comissaris de l’exposició En transició el historiador Manel Risques, professor d’història contemporània de la UB i Antoni Marí catedràtic d’estètica de la UPF de Barcelona. Ells, conjuntament amb el també historiador Ricard Vinyes, eren els creadors de l’exposició.

Vídeo

laxarxaradio

    Etiquetes